Aquest dijous, immediatament després de constituir-se el nou Parlament de Catalunya -i com es fa sempre en el traspàs de poders entre els presidents-, el president sortint, Ernest Benach va lliurar a la nova presidenta del Parlament, Núria de Gispert, la carta de l’últim president del Parlament a l’exili, el manresà Francesc Farreras i Duran.
En aquesta carta, que va enviar des de Mèxic el 15 de març de 1980 al primer president del Parlament restablert, Farreras i Duran renunciava al càrrec, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta. Aquest document simbolitza el testimoni de totes les persones que des de l’exili van mantenir les institucions i que amb la recuperació de la democràcia van passar el testimoni als nous representants elegits. En el nostre web de “La República a Manresa en un clic” podeu conèixer millor qui era Francesc Farreras i Duran:
www.memoria.cat/republica/content/farreras-i-duran-francesc
Aquest és el text de la carta:
Carta de renúncia de Francesc Farreras i Duran del seu càrrec de president del Parlament de Catalunya a l’exili
Senyor president del segon Parlament de Catalunya.
Honorable senyor:
En constituir-se el nou Parlament de Catalunya creiem que els qui hem mantingut el primer Parlament, amb penes i treballs i a costa de grans sacrificis, ja podem renunciar al nostre càrrec, amb tota la dignitat amb què el sostinguérem des del 1932.
Així propiciem que, amb el nou Estatut, hi hagi un sol Parlament, amb un nou president i una nova mesa i també un nou president de la Generalitat, que nosaltres acceptem i acatem amb l’esperança que puguin emprendre la labor de presentar al món una Catalunya Estat, amb la pròpia llengua i la catalana.
Escric quan encara no sabem ni els noms dels nous diputats ni els de les persones que ostentaran els càrrecs d’una presidència i altra. Per això és més escaient, encara, que ens afanyem a dir que acatem les noves institucions. Per mi, i crec que per tots els diputats que ens hem mantingut fidels al mandat que el poble ens donà, els nous presidents són, des de la seva presa de possessió, els nostres presidents.
Per això declaro que renunciem als nostres càrrecs així que quedi constituït el nou Parlament. Deixo la presidència del primer Parlament de Catalunya del 1932 i passo a ésser un altre simple ciutadà més que acata les noves institucions.
És clar que ens dol la indeguda persistència de les diputacions i dels governs civils, però creiem que les noves institucions que ara comencen faran la labor que calgui per a demostrar que mereixem ésser un poble lliure i que la nova Generalitat és l’única representació de Catalunya.
Rebeu, honorable president, amb la meva renúncia, els millors vots perquè l’èxit acompanyi la tasca que aneu a emprendre.
Visqueu molts anys, vós senyor president i tots els senyors diputats, pel bé de la nostra pàtria: Catalunya.
Francesc Farreras i Duran
