Biografia
(Manresa, 1900 – Cuernavaca -Mèxic-, 1985)
Enginyer Agrònom, professor de silvicultura, propietari rural, periodista i polític
Va ser fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa (1916) i del Centre Republicà.
Com a periodista col·laborà en diverses publicacions manresanes i fou el director del diari “El Pla de Bages” i del setmanari “Política”. Va ser corresponsal dels diaris “La Veu de Catalunya”, “La Publicitat” i “El Matí”.
Fou l’organitzador i el secretari general del Primer Congrés Forestal de l’Estat espanyol, celebrat a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal (1929).
Va ser secretari de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d’abril de 1931. Militant d’Acció Catalana, passà a Esquerra Republicana de Catalunya, un cop proclamada la República. L’abril del 1931 fou elegit Diputat per Manresa de la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya (juny del 1931), encarregada de l’elaboració de l’Estatut de Núria.
El president Macià el nomenà secretari de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Generalitat, de la qual era titular el mateix Macià.
Era el President del Comitè Comarcal de l’Esquerra al Bages. Fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Tarragona (1932). Més endavant va ser president de la Comissió de Pressupostos i Finances i passà a ser Administrador delegat de la Caixa d’Estalvis de la Generalitat de Catalunya (1936), entitat que exercia les funcions de banc del govern autònom.
S’exilià a França en acabar la guerra. Acollit al Patronat d’ajut als intel·lectuals de Catalunya de la Universitat de Montpeller, treballà com a enginyer agrònom. El 1942 es va exiliar a Mèxic, on fundà Edicions Catalanes de Mèxic i “Monografies Bages”.
Membre actiu de l’Orfeó Català de Mèxic, hi reorganitzà la biblioteca, fou president de la coral i vicepresident de l’Institut Català de Cultura.
Va ser President de la Cámara Nacional de la Industria Metalúrgica i membre del consell de la Cámara Nacional de Laboratorios de la Industria Farmacéutica de Mèxic.
L’any 1954 fou elegit President del Parlament de Catalunya a l’exili. Aquesta elecció va tenir lloc a l’Ambaixada d’Espanya a Mèxic, habilitada com a territori català per sengles decrets del Govern de la República i de la Generalitat.
Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, les primeres des de la mort del general Franco, deixa d’exercir el càrrec de President mitjançant la següent carta de renúncia. D’aquesta manera, s’enllaça la recuperació de les llibertats democràtiques i d’autogovern amb la legalitat republicana.
Carta de renúncia de Francesc Farreras i Duran del seu càrrec de president del Parlament de Catalunya a l’exili
Senyor president del segon Parlament de Catalunya.
Honorable senyor:
En constituir-se el nou Parlament de Catalunya creiem que els qui hem mantingut el primer Parlament, amb penes i treballs i a costa de grans sacrificis, ja podem renunciar al nostre càrrec, amb tota la dignitat amb què el sostinguérem des del 1932.
Així propiciem que, amb el nou Estatut, hi hagi un sol Parlament, amb un nou president i una nova mesa i també un nou president de la Generalitat, que nosaltres acceptem i acatem amb l’esperança que puguin emprendre la labor de presentar al món una Catalunya Estat, amb la pròpia llengua i la catalana.
Escric quan encara no sabem ni els noms dels nous diputats ni els de les persones que ostentaran els càrrecs d’una presidència i altra. Per això és més escaient, encara, que ens afanyem a dir que acatem les noves institucions. Per mi, i crec que per tots els diputats que ens hem mantingut fidels al mandat que el poble ens donà, els nous presidents són, des de la seva presa de possessió, els nostres presidents.
Per això declaro que renunciem als nostres càrrecs així que quedi constituït el nou Parlament. Deixo la presidència del primer Parlament de Catalunya del 1932 i passo a ésser un altre simple ciutadà més que acata les noves institucions.
És clar que ens dol la indeguda persistència de les diputacions i dels governs civils, però creiem que les noves institucions que ara comencen faran la labor que calgui per a demostrar que mereixem ésser un poble lliure i que la nova Generalitat és l’única representació de Catalunya.
Rebeu, honorable president, amb la meva renúncia, els millors vots perquè l’èxit acompanyi la tasca que aneu a emprendre.
Visqueu molts anys, vós senyor president i tots els senyors diputats, pel bé de la nostra pàtria: Catalunya.
Francesc Farreras i Duran
Francesc Farreras i Duran ens parla des de Mèxic. Entrevista al president del Parlament de Catalunya a l’exili (1954-1980), publicada en dos capítols al diari Regió7 (22 i 27/11/1980).
Vegeu el web “Epistolari Francesc Farreras i Duran – Joan Planas i Martí (1970-1977)“
Documents
Fotografies
Frases
Càrrecs públics
Catalunya
Concentració Republicana
Esquerra Republicana de Catalunya
Justícia social
La qüestió social
La tasca dels republicans
República
Càrrecs públics
“…un càrrec públic no és cap premi a determinat servei, sinó un concurs més que els ha estat exigit en mires a l’ideal” (1-4-31)
Catalunya
“Nosaltres volem fer una Catalunya per a tots els catalans” (26-11-32)
Concentració Republicana
“Cal remarcar, de la candidatura que ara us serà llegida, que més que uns noms consagrats la componen un acoblament d’ideals. No hi cerqueu prestigis més o menys autèntics sinó representants de tots els sectors i de totes les tendències republicanes que formen la Concentració. No són aquests moments d’homes i de noms, sinó d’idees i de sacrifici. La lluita que s’apropa més que el seu caràcter administratiu o apart del seu aspecte d’administració és una lluita franca contra la Monarquia” (1-4-31)
“És una candidatura pròpiament de gent nova en el sentit electoral, garantia del sanejament municipal i de renovació. Manresa portant aquests homes al Consistori demostrarà com és profundament republicana i catalanista” (1-4-31)
Esquerra Republicana de Catalunya
“La revolució que volem fer els homes de l’Esquerra és una revolució essencialment constructiva. Anorreats en un moment apassionat els obstacles que s’oposaven a la llibertat de la nació, no podem omplir en un dia els buits que queden; per això demanem que ens deixin fer la nostra revolució. Nosaltres no barrarem mai el camí a cap ideologia més avançada que la nostra, amb un règim de llibertat i un programa de millorament cultural i econòmic de l’obrer prepararem la seva incorporació a la direcció del país” (Conferència a Barcelona, 15 ó 16-10-32)
Justícia social
“Cal protegir les riqueses naturals del nostre sòl, sense destruir, però, la nostra riquesa industrial, cal protegir la nostra expansió comercial, en un mot, cal treballar incansablement per augmentar la riquesa efectiva de Catalunya. Ara bé: és un deure ineludible dels governants de Catalunya, procurar que aquest argument de riquesa beneficiï tots els seus ciutadans, cal millorar la situació de l’obrer amb la fixació de salaris mínims, establiment d’assegurances i pensions per a la vellesa que siguin una cosa positiva, i anar progressivament cap a la participació dels obrers en el control de les empreses i altres teories que avui encara ens semblen arriscades…” (Conferència a Barcelona 15 ó 16-10-32)
La qüestió social
“… la qüestió social (de l’Estatut)… serà un estímul perquè s’introdueixin aviat a Catalunya les més avançades reformes que s’apliquen a Europa” (entrevista a Farreras publicada al diari “El Dia”, 17-7-31)
La tasca dels republicans
“Els homes representatius de la República, els homes que ens honorem amb la representació del poble per llur sobirana voluntat, fem tots els esforços imaginables per a complir la gran tasca que pesa sobre les nostres espatlles. Hem de reconstruir i fer una Catalunya nova, hem de resoldre els grans problemes que ens deixà la Monarquia, i hem de fer front a la campanya derrotista, a la campanya obstruccionista de les dretes, d’aquestes dretes que no es volen donar per assabentades que a Espanya s’hagi fet una Revolució” (Conferència, 2 ó 3-4-32)
República
“…si hem conspirat, si hem començat la revolució, si hem dut la República, ha estat per establir la llibertat i els drets dels homes i dels pobles i no per fer un canvi d’amo…” (El Dia”, 4-7-31)
