A casa del Francesc Viñals tenien una granja al carrer de Sant Andreu i vaques al carrer de Llussà. El nen Viñals compaginava l’anar a l’escola del Germans de la Salle, al carrer Urgell 3, amb repartir la llet per les cases dels clients. Als quinze anys però, el 1920, entrà a treballar a la firma Puigdellívol y Mujal S.C. de la Carretera de Vic número 7, on va passar la gran part de la seva vida laboral. L’any sobre, l’1 d’octubre de 1921, Francesc Viñals s’afilià al CADCI, des d’aquest moment, la seva trajectòria professional anirà lligada indestriablement a la representació dels dependents del comerç i de la indústria a Manresa. Ja el 25 de març de 1924, la comunicació al delegat governatiu del canvi de la seu social des del local provisional del Passeig de Pere III 18 al primer pis del teatre Conservatori, és signada per Francesc Viñals com a secretari i per Domingo Manubens com a president. El 1926, Viñals estudià comptabilitat i s’inscrivia a l’Associació de Comptables de Catalunya
Francesc Viñals i Soriguera no només va ser un professional del comerç manresà de quan es vestia la bata que els distingia, també va ser un agitador en el gremi d’Escrivents que gaudia del reconeixement dels seus companys de feina però que a l’hora tenia la confiança dels propietaris pels quals treballava. De la primera en tenim testimonis en la presència activa dins l’Associació de Dependents del Comerç i la Indústria de Manresa (ADCI) i en els primers mesos de la guerra per assegurar l’abastiment de la ciutat sense arribar a la col·lectivització del sistema que considerà de moment no desitjable ni assolible; de la segona, els avals i les informacions elogioses per part d’un bon grapat de propietaris de firmes comercials manresanes que figuren en l’expedient de depuració incoat per les autoritats franquistes. Va ser, probablement, aquest tarannà de consens i també el seu coneixement dels ressorts del mercat el que va propiciar el seu nomenament com a delegat de Proveïments de Manresa entre el 30 de desembre de 1936 i el 30 d’octubre de 1937
Viñals serà el redactor de la majoria de les actes, tant en el paper de secretari com de sots secretari de l’entitat. El primer document d’aquesta mena que li trobem és del 7 de març de 1931 inclòs en el llibre d’Actes de 1932-36 entre les pàgines 5 i 8 que corresponen a l’acta del 12 de maig i de l’11 d’octubre de 1932 i sembla que és la còpia d’uns possibles fulls solts que podrien correspondre a una primigènia acta de la nova etapa, un cop el panorama polític començava a deixar enrere el període dictatorial i el CADCI recuperava la seva seu a Barcelona alliberada del Sindicat Lliure progovernamental.
L’ADCI manresà consta com una de les entitats que havien participat en els actes de solidaritat i d’homenatge cap «aquells que en les hores més baixes saberen exposar el seu patrimoni -que en un dependent es tracta del treball quotidià- i la seva llibertat»1; el 17 de març de 1931, naixia ERC i hom es preparava a Catalunya i a España per concórrer a les eleccions municipals de 12 d’abril.
Francesc Viñals signarà com a secretari de l’ADCI en 46 de les 70 actes de què consta el llibre oficial: sis com a vicesecretari durant la presidència de Domingo Manubens inclosa l’esmentada de 7 de març de 1931 i fins el 12 de maig de 1932; trenta-set com a secretari a partir de l’11 d’octubre i durant la presidència de Josep Flor de Lis fins el 7 d’abril de 1933 data en què Flor de Lis dimiteix del càrrec i el reemplaça Pere Viaplana amb qui farà de secretari interí fins el 18 d’abril de 1934 quan Viñals serà reemplaçat per Treserras provinent de la comissió de Cultura de l’entitat
L’acta del 12 de maig de 1932 té un relleu especial per tres punts: Primer: se citen tots els nou integrants de la Junta directiva: President: Domingo Manubens Rovira, Vicepresident: Pere Viaplana Sabadell, Secretari: Antoni Mestres Casas, Vicesecretari: Francesc Viñals Soriguera, Tresorer: Manuel Roman Calvo, Bibliotecari: Josep Calafell, Vocals 1r, 2n i 3r: Joan Gonfaus, Ignasi Redorta i Josep Flor de Lis.
Segon: S’anomena una comissió perquè revisi els estatuts i els dugui a aprovació. Aquell mateix dia es van nomenar els associats que treballarien en la ponència estatutària: Agustí Espinalt, Ramon Gusi, Jaume Rebordosa, Joan Davant, Salvador Bover, Jaume Soler i Lluís Torra. L’afer dels estatuts s’anirà arrossegant al llarg del temps amb aprovacions i modificacions subsegüents.
Tercer: Davant els intents per part del president Manubens d’incardinar l’Associació a la Federación Nacional de Dependientes, s’acordà esperar a la reobertura de la Federació Catalana de Dependents un cop es va tornant a la normalitat associativa. Aquest acord portà l’associació manresana a tenir un paper destacat en el 1r Congrés d’Empleats i Tècnics de Terres Catalanes que se celebrà a Barcelona els dies 13, 14 i 15 de 1933 i és una mostra d’una clara vocació catalanista parella a la del CADCI. Amb data de 8 d’agost, l’ADCI va aprovar que els delegats manresans al Congrés fossin: Josep Flor de Lis, Francesc Viñals, Pere Viaplana tots tres del gremi d’Escrivents i Rafael Corvinos, del Tèxtil.
La ressenya del Congrés publicada en el butlletí de l’Associació d’Empletats i Tècnics de Terrassa el setembre de 1933,2 reflecteix l’estat d’ànim d’aquest obrerisme particular: «La senyera aixecada per aquest 1 Congrés és tot un símbol del triomf. Principis, tàctiques, organització i reivindicacions, responen al suprem imperatiu de la classe, a la inexcusable necessitat de la nostra reivindicació. La Central Sindical que s’ha iniciat en el passat Congrés està cimentada sobre els principis indiscutibles de la nostra voluntat i del nostre sentiment; “’Unitat sindical dels empleats i tècnics”, “Consciència de classe i lluita de classes”, “Col·laboració amb totes les sindicals obreres… etc. Són les pedres angulars que sostindran amb força invencible la nostra organització… Els empleats i tècnics s’han integrat definitivament en la vida sindical. La seva entrada en ella respon a unes consignes capaces per a suprems esforços. Cal, per tant, augurar les millors victòries. L’obrerisme català compta amb una nova gran força, cridada a una novella, però excel·lent organització».
Compromís social i formatiu de l’ADCI manresà
Recuperar la presència de les organitzacions obreres en tants sectors socials i culturals com fos possible va ser un dels punts de treball de l’ADCI. L’altre: aconseguir el compliment de les lleis que regulaven el treball en dies festius, les festes dels diumenges o les jornades laborals. Francesc Viñals se’n va fer un tip de redactar i signar propostes en aquests sentits que podem resseguir a través de la documentació de l’Associació.
El 15 d’octubre de 1931, signava com a secretari de l’ADCI, la carta adreçada a l’alcalde Lluís Prunés (3-7-1931/12-12-1932) en què demanava una renovació de la Junta de Protecció de la Infància «per donar lloc a la classe obrera dintre aquesta Junta. Sols ens inspira aquesta petició, el desig de què la nostra classe obrera cooperi i tingui representació en aquestos organismes socials».
De la dignificació de la professió i de la dèria per donar a la societat treballadors capaços i formats intel·lectualment en tenim una mostra en la proposta de crear una Escola de Comerç i d’Orientació de Venda aprofitant l’estructura de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis que la comissió de Cultura de l’ADCI va portar a aprovació de l’assemblea de l’1 d’octubre de 1932. La Comissió de Cultura era formada per Enric Casas Huch, Emili Solernou, Agustí Espinalt i Anton Berenguer. En la proposta es detallen les assignatures que s’impartiran: Nocions de química i física, Aritmètica, Gramàtica i Castellà en el curs preparatori i Anglès, Català, Francès, Tenidoria de llibres, Càlcul mercantil, Geografia econòmica i Legislació en els altres cursos. També es creà una bossa amb 200 pessetes per a matrícules gratuïtes i uns premis de final de curs per als estudiants amb millors notes.
En aquesta assemblea de socis, l’ADCI aprovà revalidar els tres càrrecs de la junta directiva formada pel president Josep Flor de Lis Geniqué, secretari Francesc Viñals Soriguera i tresorer Pere Viaplana Sabadell i com a vocals els presidents dels corresponents gremis actuants dins l’Associació. Aquesta revàlida però va haver de vèncer una altra candidatura, la formada per: Joan Rodríguez Rubí, Celestí Junyent i Jaume Rebordosa.
La pugna per fer complir la llei del Descans dominical, les festes d’entre setmana, i els horaris laborals
Quan els manresans van participar en el Ir Congrés d’Empleats i Tècnics de Terres Catalanes ja hi anaven amb l’ambient caldejat: no hi havia manera d’aconseguir la generalització del repòs dominical ni la regularització de les limitacions horàries, dels períodes de vacances o del treball en els dies de festa d’entre setmana.
El 24 d’agost de 1932, Francesc Viñals juntament amb Pere Viaplana i Rafael Corvinos denunciaven a l’empresari Cortès pels insults a Corvinos, a Antoni Llinàs i a un guàrdia que els acompanyava quan el van anar a veure per obligar-lo a complir el repòs dominical. L’alcalde Lluís Prunés els assegurà que després de la festa major, vindria a Manresa un inspector per seguir el compliment de les normatives de descans i horàries. Però les paraules no es corroboraven amb el fets i l’11 d’octubre Viñals insistia en què «es tindrà d’anar a trobar l’alcalde per veure si es pot fer complir d’una vegada la Llei de Repòs Dominical» i assabentar-se si els anunciats inspectors feien la seva feina.
La batalla pel descans obrer incloïa els horaris de treball, les festes intersetmanals, les vacances de vuit dies i les compensacions pels festius treballats durant els dies de les fires de Sant Andreu i de l’Ascensió. Els estira i arronsa amb la patronal de la Unió Mercantil es van produir durant tot el període fins l’esclat de la guerra de 1936-39.
Trobem Viñals també a l’Oficina de Col·locació Obrera juntament amb Pere Viaplana el gener de 1933 treballant en el projecte de Reglament de la Caixa d’Atur i en l’assemblea de la Federació Catalana de Dependents o en el seguiment de les anomenades Bases de Treball.
Se succeeixen les denúncies contra cases comercials manresanes que no respecten els punts de les Bases laborals com Fills de Jaume Armengol en aquet cas pel que fa a les vacances o La Salvadora i Magatzems Gras per obligar als seus treballadors a treballar els diumenges. Aquestes darreres denúncies duen la data de 27 d’abril de 1936.
Després d’un parèntesi sense que Viñals aparegui a les actes de l’ADCI, el tornem a trobar el 29 de febrer de 1936 defensant la permanència del gremi d’Escrivents en un moment de remodelacions i canvis en els gremis integrants de l’Associació. La banca s’havia constituït en sindicat autònom, els gremis de Ferreteria i Teixits s’agrupaven en el nou gremi de Detall, el d’Escrivents ho fa amb el dels Tècnics i es mantenen separats el d’Alimentació i de Viatjants.
En el marc de les tensions laborals del primer terç de 1936 especialment amb la vaga, a Manresa, dels treballadors del Forn del Vidre, Vinyals signà l’acord d’ajuda «moral i material» que incloïa la convocatòria d’una vaga general si la resta de sindicats ho creien convenient. Tot i aquesta fermesa, Viñals cercava encara la suavització de les situacions causades pels incompliments patronals del Laude dictat pel conseller de Treball de la Generalitat, Joan Comorera. La línia dura de l’ADCI amenaçava en convocar vagues empresa per empresa si no complien. Viñals proposà un darrer esforç comunicatiu que fes arribar a les empreses el text del Laude «perquè no poguessin al·legar ignorància». La resposta que va rebre, va ser que aquesta feina corresponia a la patronal.
Una de les darreres accions públiques de Viñals va ser la de representació de l’ADCI a la reinauguració del Grup Escolar Renaixença com ho testimonia l’acta de l’11 d’abril de 1936. Aquesta reinauguració culminà les obres de reparació d’alguns problemes de construcció, fet que fou entre 1934 i 1936 una arma llancívola dels polítics manresans de dretes contra ERC. Viñals doncs assistí a aquest acte el 14 d’abril de 1936 que fou part de la commemoració de la proclamació de la República.
