Talment com els milers de persones que havien tingut alguna mena de protagonisme públic a la Catalunya republicana, Francesc Viñals també va haver d’afrontar el seu propi procés de depuració política a l’empara de la “Ley de responsabilidades políticas” de 9 de febrer de 1939.
El judici al jutjat militar número 1 de Manresa contra Viñals es va fer entre el 20 i el 25 d’abril de 1942. El jutge instructor Pascual Candial Tomás va exposar que: «Durante el Movimiento Nacional desempeñó el cargo de Delegado de Abastos de Manresa, fue Secretario del C.A.D.C.I. adherido a la U.G.T.; se dedicó a practicar registros y ordenarlos, siendo uno de los principales dirigentes rojos de la localidad, usando arma corta a los primeros tiempos de la dominación marxista; en ocasión de los sucesos de Mayo de 1937, hizo guardia con arma larga en el local del Sindicato; como hombre de confianza representó al partido socialista en la reunión de los sindicatos y fue Secretario de prensa y propaganda tanto del partido socialista como de la sindical U.G.T. En el mismo atestado y a los folios 7, 8 y 9, van unidos avales de varias casas comerciales, entro ellas la casa en donde trabaja el encartado, los que dice que no ha intervenido en actos delictivos de ninguna clase y que siempre ha observado buena conducta… En los sucesos de octubre de 1934 se distinguió en los mismos y después continuó haciendo gran propaganda … pudiéndosele considerársele como uno de los inductores de los desmanes y atropellos ocurridos en esta localidad». I és ja en la primera pàgina en la instrucció de l’atestat que serveix de base al procediment judicial sumaríssim, quan apareix l’acusació d’espoli dels mobles del domicili particular de la família Batlle-Pellicer, farmacèutics; fet que els mateixos testimonis que invoca l’acusació desmenteixen que hagués passat.
De les investigacions practicades pel policia de Manresa Hipólito de Pedro Martínez sobre Francesc Viñals i recollides en la documentació judicial es diu que: «es persona de buena conducta moral, pública y privada … que no tomó parte directa en los hechos revolucionarios». L’informe policial, però, insisteix en què Viñals duia una arma i malda per posar Viñals en el centre de les activitats de la UGT i el fa a l’hora militant d’ERC i del PSOE. Els manresans que van ser citats a declarar foren Maurici Setvalls Perramón, la Vda. de Francisco Solá, Joan Prat Carreras, Josep Torreguitart Sala, Josep Maria Viñoli Font, Joan Sardans Casas i Agustí Vela Andrés.
Temps de falsos testimonis i delacions
Una de les denúncies més perilloses per a la integritat de Viñals un cop pres, va ser la que recollia els parers de dos manresans: Domingo Manubens Robira «empleado principal de la casa Hijos de Jaime Armengou» i Joan Carreras Pey, secretari particular de l’alcalde Domingo Prunés. En aquesta declaració de Manubens i Carreras es diu que «Este individuo en ocasión de la revuelta del 6 de Octubre (de 1934) se lanzó a la calle, siendo uno de los dirigentes de aquel Movimiento; fracasado el mismo continuó su obra revolucionaria y de propaganda entre sus compañeros que culminó en las elecciones del 16 de febrero manifestándose entonces abiertamente en el Centro de Dependientes en el que era un manda más.
Producido el Alzamiento Nacional se entregó en cuerpo y alma al Movimiento rojo asistiendo como consejero a los elementos que formaban el Comité y el Municipio.
Provisto de arma corta … hasta su incorporación al ejército rojo, ejerció diferentes cargos entre ellos el de secretario y delegado rojo de Abastecimientos, de la guardia personal del Comorera … considerársele como uno de los conductores a todos los desmanes en esta ciudad.
Por tanto se le considera contrario absoluto al Glorioso Movimiento Nacional y su libertad no solamente significaría mal ejemplo sino de desencanto y gran pérdida de moral en los que sufrieron cautiverio y tiranía». L’informe fet amb les declaracions de Manubens i Carreras, el signà Francesc Torra Trullàs, regidor i en aquelles dates alcalde accidental, du la data de 17 de novembre de 1939 i anava adreçat al capità jutge instructor de l’Auditoria de Guerra del jutjat militar número 1 de Manresa. El 30 de gener de 1940 el mateix l’alcalde accidental signava una altra carta amb els mateixos arguments i insistia en no alliberar Viñals.
Aquesta apreciació tant contundent de Francesc Torra contrasta fins i tot amb l’informe de la Guàrdia Civil de 18 de novembre de 1939 en què tot i adjudicant-li militància d’esquerres i la delegació de proveïments, recollint declaracions d’Ignasi Puigdellívol i de Rosa Morell Morera, es diu que Viñals «es persona de buena conducta moral … no conociéndosele participación en actos delictivos». Tampoc la delegació local de la Falange, en carta de 22 de novembre adreçada al jutge instructor, a banda de la militància i dels proveïments, no li troben de què més acusar-lo ja que «se le desconocen hechos delictivos».
A la recerca dels avals salvadors
Tenir avals, això és, gent que respongués a favor, era el que cercaven tots els que s’enfrontaven als judicis de postguerra. Viñals va aconseguir les signatures de tretze comerciants; alguns van ser: Comercial Prats-Cots, Farmàcia Rius Camps, Celedonio Puigdellívol-Ribas-Vda. Mujal, Costa Blasi, Sebastián Torrens, Miguel Fábregas, José Solervicens, Juan Conesa, José Casas o Manuel Arrufat. El text del document diu això: «Los abajo firmantes, comerciantes de diferentes ramos comerciales de esta plaza, Certifican que el joven Francisco Viñals Soriguera, en transcurso del tiempo rojo, ocupó el cargo de delegado de abastecimientos de esta ciudad durante un periodo de nueve meses, hasta que en carácter forzoso, fue llamado a filas, donde por su inutilidad, fue destinado a servicios auxiliares, no conociéndosele en todo el tiempo que ocupó dicho cargo, de delegado de abastecimientos, ningún hecho punible, ni se distinguió como persona extremista, conservando por dicho proceder, buenas relaciones con todo el Comercio de esta ciudad y no obstante estar afiliado a la sindical U,G.T. Tampoco se le conoce ningún caso delictivo que perjudique su moralidad personal». La declaració du la data d’11 de novembre de 1939, només cinc dies després que ingréssés a la presó de Manresa.
El document de l’empresa on treballava Viñals: Puigdellívol, Ribas y Vda. Mujal de la Carretera de Vic 7-9 i que tractaven amb farines, cereals, sucre, arròs, sal, sabó i pesca salada, va respondre el dia 10 de novembre: «Que su dependiente D. Francisco Viñals Soriguera presta sus servicios en esta Casa como contable desde el año 1920, habiendo observado siempre muy buena conducta, desempeñando sus funciones con el mayor celo y probidad, por lo que contaba con la plena confianza nuestra».
El 31 de gener de 1941, el jutjat número 1 de Manresa posava en llibertat Viñals. Per la successió dels fets, bé podria haver estat una decisió presa per la necessitat de poder comptar amb un professional coneixedor dels ressorts del comerç en un moment de dificultats per aconseguir queviures. El prestigi laboral de Viñals no es va veure entelat després del conflicte bèl·lic. Dos exemples d’això els tenim que el mateix jutjat que l’havia deixat lliure, va emetre un passi amb data de 19 de febrer del mateix any perquè pogués anar a Barcelona «cuantas veces le sea conveniente a fin de cumplimentar asuntos relacionados con su profesión». Aquests afers professionals no eren altres que anar a cercar proveïments fent servir la seva xarxa de contactes d’abans de la guerra. I l’11 d’abril de 1942, deu dies abans que comencés el judici sumaríssim, l’alcalde Domingo Prunés signava una altre passi a Viñals perquè anés a comprar patates per la província de Lleida «para destinarlas a la población civil de esta localidad».
Algun desdit, testimonis a favor i una condemna lleu
Domingo Manubens Robira i Joan Carreras Pey, el 20 d’abril de 1942, en declaracions davant del jutge, canviaven totalment de parer sobre Viñals. Manubens declarava que si el van nomenar delegat de proveïments era més pels seus coneixements comercials que no pas per les idees esquerranes que pogués tenir. També declarà que no li constava que hagués intervingut en els fets del 6 d’Octubre, ni que fos de la guàrdia personal de Comorera, que no duia armes i que no tenia coneixement de que Viñals hagués participat «en actos delictivos ni desmanes de ninguna clase». Recordem que Manubens va ser president de l’ADCI i va compartir junt amb Viñals que era sots secretari els anys 1931 i 1932. Al seu torn, Joan Carreras declarava que desconeixia l’actuació de Viñals durant la República i la Guerra Civil, que sabia que havia actuat en alguns dels fets (?), però que ignorava si havia comès actes delictius. Aquestes declaracions contrasten i molt amb les que van fer el novembre de 1939. Revenja o por?
Maurici Setvalls Perramon, de professió comptable com Viñals, el mateix 20 d’abril de 1942, assegurava que la feina de Viñals al capdavant de la gestió dels abastiments va afavorir els comerciants de la ciutat «a los que daba facilidades para poder continuar sus comercios». Preguntat sobre les acusacions de ser un home proper a Comorera i membre de la seva escorta personal, Setvalls ho posa en dubte perquè a banda de la feina del càrrec, Viñals continuava treballant en l’empresa Puigdellívol, Rivas y viuda Mujal. Resumint, que no tenia temps ni possibilitats físiques per ser guàrdia de corps de Comorera.
Important va ser la declaració d’Ignasi Puigdellívol Rovira, apoderat de la firma Puigdellívol, Rivas y viuda Mujal per a la qual treballava Viñals des del 1920. Puigdellívol remarca les condicions comercials de Viñals i que per això es va veure obligat a acceptar el càrrec de delegat d’Abastiments no per ser d’esquerres, condició que li reconeix, sinó perquè va ser nomenat per la Junta de Dependents. Puigdellívol fa constar que Viñals continua fent la feina de comptable a la seva empresa i que no li consta que «durante el Movimiento Nacional interviniera en ninguna clase de actos delictivos ni desmanes, ni de que llevara en ningún momento pistola».
Josep Solà Morell, comerciant de la carretera de Vic 5, en la declaració feta durant el judici, es reafirma en el seu suport a Viñals de qui concreta que «dos o tres días de iniciada la revolución, se encontró con el encartado y en la conversación que tuvo con él, más bien condenaba lo que en aquella fecha pasaba, en vez de mostrarse partidario de lo mismo».Tornant a la implicació de Viñals en l’espoli dels mobles de la família Batlle-Pellicer, farmacèutics, llevat de dos testimonis aportats per Adjutori Batlle, ningú més no en diu res. L’acusació apunta directament a Viñals perquè el fa autor directe del fet d’endur-se els mobles, conclusió a què arriben les dues germanes del farmacèutic perquè expliquen que els van veure a les oficines del Comitè situades al Casino i que era on també tenia la seu la comissió d’Abastiments.
Pere Torres Vila, lampista de la carretera de Vic 77, en la seva declaració va corroborar que Viñals no hi era pas el dia que es van endur els mobles amb el camió, fet que segons Torres es va produir a primers de 1938. Un altre testimoni dels fets, Maurici Perramon Santasusana també diu que entre els que arreplegaven els mobles de la família Batlle, no hi era Viñals.
La vista acabà amb la declaració final de l’acusat que es ratificava en allò que havia mantingut des del dia de la seva detenció:
1. Que amb anterioritat a l’octubre de 1934, no havia pertanyut a cap partit polític ni sindicat i que l’activitat que havia tingut havia estat en el marc del gremi d’Escrivents.
2. Que a l’esclatar la guerra, l’ADCI manresà es va adherir al sindicat UGT on va fer de secretari administratiu fins a primers de 1937.
3. Que fins el mes d’octubre de 1937 va ser delegat d’abastiments de la ciutat nomenat per la Generalitat i que la seva missió era fer-se càrrec dels productes que enviava la Generalitat per al subministrament de la població civil.
4. Que no havia intervingut en cap míting ni n’havia organitzat cap i que no havia dut pistola.
5. Que no era veritat que hagués estat secretari de premsa i propaganda.
6. Que no havia intervingut en cap entrada a habitatges, que no s’havia endut els mobles de la família Batlle i que els mobles del seu despatx eren comprats a Can Jorba
7. Que ingressà a l’exèrcit republicà per lleves.
8. Que tornà a Espanya per la frontera d’Irun el 8 de febrer de 1939 i després de ser internat al camp de concentració de La Merced de Pamplona en va sortir el 8 de maig del mateix any i
9. Que no era cert que hagués participat en els fets d’octubre de 1934 ni que amb posterioritat a les eleccions de febrer de 1936 s’hagués dedicat a fer propaganda política
Segons el fiscal militar, Francesc Vinyals era de “significación izquierdista, afiliado al partido Socialista y a la UGT”, que havia exercit el càrrec de delegat d’Abastiments, “no perjudicando en su actuación a persona alguna” i que no estava acreditat que hagués participat en l’assalt a la casa dels Batlle. Tot i així, s’acusa a Viñals d’auxili a la rebel·lió militar que comportava una pena de dotze anys i un dia a vint anys de reclusió menor. El veredicte va ser de dotze anys i un dia amb la proposta de rebaixar-lo a tres anys de presó menor. Finalment, en el mateix document s’estableix que es posi immediatament Viñals en situació de presó atenuada en el seu domicili. La sentència duia la data de 19 d’agost i va ser ratificada pel Capità General de la Quarta Regió Militar, Alfredo Kindelán, el 29 d’octubre de 1942.
El 5 de febrer de 1943 se li concedia la llibertat condicional sota vigilància i el 23 de juny de 1944 rebia la llibertat definitiva perquè «su comportamiento ha sido irreprensible, demostrando con ello que ha hecho buen uso de la gracia que se le concedió».
