Francesc Viñals signà1 com a secretari i probablement redactà, vista la seva experiència perllongada a l’ADCI, un projecte per gestionar i assegurar el proveïment a Manresa durant el període bèl·lic adreçat al Consell Municipal-Ajuntament. El text es fa en nom de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca i el segell du també les inicials de la UGT. Dissortadament el document de tres pàgines escrites a màquina no porta data, però la seva apel·lació a la no conveniència de col·lectivitzar el sistema comercial manresà, el podria situar pocs dies després del Decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat promulgat el 24 d’octubre de 1936.
La proposta per regular el sistema de proveïments comença amb un llarg preàmbul justificatiu seguit d’11 punts. En el preàmbul, els proposants descarten la col·lectivització del sistema comercial «perquè podria portar a un col·lapse en el servei de proveïments de la ciutat i comarca, perquè, hem de confessar que en aquests moments no és possible substituir i crear en un instant, una organització comercial que amb tot i els innegables defectes, té l’experiència i la maduresa de tants anys de pràctica» i aposten per la col·laboració entre els obrers del comerç, els distribuïdors a l’engròs i també els botiguers a la menuda; el coneixement del mercat que tenien els uns i els altres es posaria al servei del proveïment a la població «en uns moments que totes les voluntats i totes les necessitats han de supeditar-se a l’exigència d’abastir el front de guerra». A final del preàmbul, es proposava que fos l’ADCI qui controlés el procés de la creació d’un òrgan mixt amb quatre representants de l’ADCI i quatre comerciants proposats per la Cambra de Comerç i presidit pel regidor de Proveïments.
Els primers intents d’organitzar els proveïments a Manresa i des de la ciutat als seus mercats naturals de la Catalunya central no va reeixir del tot. Malgrat l’intent que representava la proposta de l’ADCI, calia la presència d’una autoritat única i reconeguda que despatxés directament amb la Generalitat; l’assemblearisme es mostrava en el cas del comerç, poc eficient.
Nomenat delegat de Proveïments
El lideratge de Viñals es va veure recompensat amb el nomenament com a Delegat de Proveïments de la Comarca del Bages per part del Conseller de Proveïments de la Generalitat, Joan Comorera. Aquest càrrec el va desenvolupar entre el 30 de desembre de 1936 i el 31 d’octubre de 1937. En un llarg article publicat al diari manresà El Dia, el 27 d’abril de 1937, Viñals saludava la iniciativa de Comorera: de llibertat comercial controlada; «vàrem reunir els majoristes de Manresa dels diferents rams de proveïments i els vàrem excitar que ajudessin dintre les seves possibilitat a assortir a Manresa i comarca de tots els productes al seu abast i que d’aquells productes l’adquisició dels quals calgués el suport de la Delegació, aquesta, el prestaria en forma decidida».
Vinyals parla de la «capitalitat que correspon a la nostra ciutat» i recorda que Manresa «no ha de proveir solament la seva comarca natural del Bages, sinó que també la comarca del Berguedà, Solsonès i part del Vallès i Anoia que normalment s’assorteixen a Manresa i és per tant el seu mercat habitual, mercat que convenia mantenir malgrat tot».
En aquest article es reconeix el compromís contret per la majoria de majoristes que s’havien arriscat a fer compres a indrets propers al front que altres ciutats havien refusat: «Per tant cal donar a cadascú la part que correspongui en l’èxit assolit fins avui en el proveïment de Manresa».
Francesc Viñals, a banda de la seva faceta professional en el món de la comptadoria comercial, va mantenir un paper protagonista en el si de l’ADCI-UGT. Una actuació que li va anar a la contra un cop acabada la guerra i retornat del breu període en el camp de refugiats d’Argelers i del camp de concentració franquista de la Merced de Pamplona.
Viñals signava el 24 de juny de 1937 en representació de la UGT la petició per formalitzar la incautació de l’antic convent de Sant Francesc aleshores escola de la Companyia de Maria-Lestonnac o Orde de la Companyia de Maria Nostra Senyora situada al número 15 del carrer de Sant Francesc, aleshores carrer de Salmerón. El text és ben explícit: «Que com a conseqüència de la Revolució esclatada per la provocació de la sublevació militar-feixista, aquesta entitat hagué d’incautar provisionalment i ocupar la finca nº 15 del carrer Salmerón de Manresa ocupat aquella data per la Congregació de Nostra Dona de l’Ensenyança. I com sigui que és de tot punt indispensable seguir ocupant l’esmentat immoble per a desenvolupar la tasca social que exigeixen actualment les circumstàncies per al triomf de la classe proletària. Sol·licita els sigui legalitzada l’ocupació temporal i en tot cas la incautació de la referida finca, comprometent-se a satisfer les despeses totals de l’immoble així com també a realitzar pel seu compte i pagament aquelles obres que s’hagin de realitzar, quan les necessitats ho exigeixin». Rubricava el document el segell de la Federació local de sindicats. UGT. Manresa.
Amb anterioritat a aquesta petició, el 10 de febrer de 1937, la Federació local de Sindicats de la UGT havia comunicat al Comitè Ordenador dels Béns incautats de la Generalitat de Catalunya l’ocupació de l’antic convent de Sant Francesc i en sol·licitava l’informe favorable a la legalització dels fets consumats. Aquesta ocupació, segons el document, havia estat aprovada pel Comitè Antifeixista de Manresa. Signava el document Melcior Moncunill i Centellas, Secretari General i Marcel·lí Font i Brunet, Secretari d’Organització de la federació local de Sindicats de la UGT.
Observeu que l’organització representada per Viñals ja no és l’ADCI sinó la UGT a través d’un nom de compromís que englobava altres sindicats del ram: “Federació local de sindicats”. Però és que la data és anterior a la ratificació de tal federació que es va fer l’11 de juliol, cosa que ens diu que els manresans, si més no els de la corda de Viñals, ja havien acceptat que l’ ADCI passés a ser una secció d’un projecte més gran que era la UGT; absorció que havia començat a gestar-se el 2 d’agost de 1936.2 És en aquells moments, quan a la signatura de la documentació apareix ja les inicials de la UGT, l’ADCI manresà tenia 553 afiliats.3 El dia 5 de setembre, l’ADCI, pagava 480 pessetes al sindicat ugetista per 1.200 carnets. El document du l’encapçalament de: “Federació local de sindicats afectes a la UGT” i la signatura de Viñals en qualitat de secretari administratiu.
Finalment Viñals també haurà d’incorporar-se a l’exèrcit perquè criden la seva lleva de l’any 1926, però qualificat com a soldat auxiliar per ser fill de vídua, el destinaran a la caserna que el C.R.I.M. tenia a la fàbrica del barri manresà del Guix. Pels voltants del 24 de desembre, es començà a desmantellar la caserna i Viñas juntament amb un grup de companys emprèn el camí de l’exili caminant fins la frontera francesa. Serà internat a Argelers i com tothom passarà gana, set, fred, malalties i rebrà alguna bastonejada dels soldats senegalesos que guardaven el camp de detenció. Va fer cas a les crides franquistes perquè els republicans sense delictes tornessin a Espanya i passà la frontera per Irun. El van recloure al camp de concentració de La Merced de Pamplona el 14 de febrer de 1939; el 2 de març el vacunaven contra el tifus i el 8 de maig de 1939 recuperà la llibertat. Havia de passar encara per tot el procés de depuració de responsabilitats polítiques.
