El conflicte rabassaire és molt anterior a la guerra civil, però tingué influència directa en l’esdevenir del poble als anys 30 del segle xx.

Com s’ha exposat més amunt, bona part de les terres del municipi eren conreades a rabassa morta. Aquest contracte entre el propietari i l’explotador de la vinya establia diverses condicions: l’arrendatari havia de pagar al propietari per tenir dret a explotar la terra i a més, aquest la recuperava si morien dos terços dels ceps plantats. A finals del segle xx va arribar un paràsit del cep, la fil·loxera[1], que va fer malbé tota la vinya a Catalunya i, el Bages no en va ser una excepció. Hem de pensar que, en aquell moment, bona part de l’economia de les famílies bagenques depenia d’aquesta producció i, per tant, la incidència d’aquesta plaga fou molt important. Poc temps després es trobà una solució gràcies a ceps provinents d’Amèrica que eren resistents a la fil·loxera. Els pagesos van aconseguir empeltar aquests ceps a les velles soques autòctones i així refer les vinyes. Els conflicte entre els rabassaires i els propietaris va venir tant a l’hora de pagar aquesta operació com al fet que tenien discrepàncies sobre el què havia passat. Per als propietaris calia finalitzar el contracte perquè els ceps s’havien mort però per als rabassaires, la soca era la mateixa i per tant el contracte continuava sent vàlid.

Sembla que la solució d’empeltar els ceps va anar bé, potser massa i tot, perquè entre la baixada dels preus a causa de la Primera Guerra Mundial i de la superproducció hi hagué noves crisis. Al voltant dels rabassaires sorgí un moviment sindical format per pagesos no propietaris fins a formar el 1922, la Unió de Rabassaires i altres cultivadors del Camp de Catalunya. Entre els seus fundadors hi va haver dirigents del què després seria Esquerra Republicana de Catalunya (fundada el 1931) com Amadeu Aragay o Lluís Companys. Amb la dictadura de Primo de Rivera, entre el 1923 i el 1930, el sindicat va veure sensiblement reduïdes les seves activitats però, es desenvolupà amb força amb l’arribada de la República. El seu programa era radical, tot i que no revolucionari, després de tot, els pagesos catalans s’havien mostrat tradicionalment conservadors. Mantenia estretes relacions amb Esquerra Republicana (ERC), de tota manera, el govern català en mans d’aquest partit, no s’acaba de decidir a fer una nova llei que regulés la propietat i l’arrendament de les terres, per això, a partir de 1933, el sindicat s’anirà distanciant del partit polític i es radicalitzarà. Per la seva banda, els propietaris es mostren propers a la Lliga Regionalista, partit de dretes i catalanista. Finalment, el Parlament de Catalunya aprova la Llei de Contractes de Conreu el 1934 que, tot i ser moderada, sí que preveia que els rabassaires podien arribar a ser amos de les terres que explotaven. La llei va ser rebutjada per les dretes i els propietaris i finalment, el govern de la República a Madrid l’abolí.

La Unió de Rabassaires es mostrà sempre clarament antifeixista i tingué representants polítics i afiliats a moltes poblacions catalanes i al parlament[2]. Al Pont de Vilomara i Rocafort, també hi va tenir regidors durant la guerra. Un dels representants sindicals al poble -que va ser regidor per ERC- en Nònit Puig Vila, de Rocafort, va arribar a escriure un llibre sobre el sindicat, l’any 35, Què és la Unió de Rabassaires, prologat per Lluís Companys.

Als anys 20 i 30, alguns propietaris de terres de conreu del Pont i Rocafort, van tenir conflictes amb els seus arrendataris rabassaires, alhora de decidir quant havien de pagar per aquest arrendament i, aquestes discrepàncies esdevingueren tensions socials importants que tingueren repercussió en el moment d’esclatar la guerra.

[1] La fil·loxera va entrar a la comarca, probablement, per Avinyó el 1892 i al municipi el 1896.

[2] Per a més informació sobre aquest moviment sindical pagès, es pot consultar el llibre de Jordi Pomés La Unió de Rabassaires. Barcelona, 2000: Publicacions de l’Abadia de Montserrat o el web http:// www.veuobrera.org/00fine-x/unio-rab.htm