La pàtina del temps havia sepultat la memòria sobre 34 soldats republicans d’arreu d’Espanya que havien mort als hospitals de sang de Montserrat i que havien estat sebollits a l’ossera del cementiri municipal de Monistrol durant els anys 1937 i 1938 i també de dos civils. La guspira que va il·luminar l’obscuritat va sortir d’un lligall del fons manresà que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Bages en el qual figuren cartes enviades per les autoritats franquistes als ajuntaments reclamant restes de morts de guerra dels dos bàndols per a omplir els nínxols del Valle de los Caídos.
Aquest web és el resultat del treball d’exhumació de la documentació dipositada al jutjat de pau de Monistrol de Montserrat. Hem buidat acta per a acta, s’ha fet una contextualització breu però suficient i publiquem els 36 noms amb les dades que els acompanyen: lloc de naixement, edat, causa de la mort i hospital on van ser atesos; d’aquesta manera els posem a l’abast de familiars i dels estudiosos de la guerra civil de 1936-39 a través de la xarxa i evidenciem, així, la tasca social de l’historiador. La pàtina del temps no era feta d’altra cosa que de l’oblit forçat pels vencedors als perdedors i per extensió a les generacions següents. El web es completa amb 22 imatges entre fotografies i reproduccions de documents.
També dediquem un apartat a dues persones mortes a Montserrat en aquest període que van rebre sepultura al cementiri públic del santuari i que l’any 1958 van ser enterrades a Monistrol, on romanen encara ara les seves despulles, i que són la muller i el pare del comissari de la Generalitat a Montserrat entre juliol de 1936 i gener de 1939, Carles Gerhard Ottenwaelder: Teresa Hortet Mallafré i Robert Gerhard Gerhard; ambdós van morir de malaltia sense cap relació amb la contesa bèl·lica. La construcció de les cel·les Abat Marcet va provocar un important canvi urbanístic que comportà la desaparició de l’esmentat cementiri montserratí.
