El mes de maig de 1958 el ministre de Governació del règim franquista, Camilo Alonso Vega, va trametre al governadors civils una circular per aconseguir tota la informació possible dels enterraments produïts durant la Guerra Civil i el possible trasllat de les restes òssies al Valle de Cuelgamuros, més conegut a partir d’aleshores amb el nom de Valle de los Caídos.
El 7 de juny el Butlletí de la Província de Barcelona publicava una circular del Govern Civil que informava que, atesa la finalització imminent de les obres del Valle, s’invitava als familiars que volguessin el trasllat que ho comuniquessin a les autoritats. Les circulars deixaven clar que la crida era per a les famílies de qualsevol del dos bàndols: “a quienes “fueron sacrificados por Dios y por España y a cuantos cayeron en nuestra Cruzada, sin distinción del campo en que combatieran, según exige el espíritu cristiano que inspiró aquella magna obra”. Es demanava als alcaldes informació de les fosses que poguessin existir als seus municipis i es donaven diverses informacions, per exemple, que les restes òssies havien d’estar “en las correspondientes cajas” abans de l’1 de febrer del 1959 i que Madrid s’encarregaria d’enviar els camions necessaris per al trasllat de les despulles dels “Héroes y Mártires de la Cruzada al Valle de los Caídos”.
El dia 11 de juny l’alcalde de Manresa, Joan Prat Pons, responia al Govern Civil bo i informant que “durante la Cruzada Nacional no se efectuó en este término municipal enterramiento colectivo alguno de personas asesinadas por las hordas marxistas, toda vez que aquellos que fueron sacrificados por Dios y por España, recibieron sepultura en propiedades funerarias de sus respectivos familiares o de particulares”. Curiosament no esmentava l’existència de la fossa militar del cementiri de la ciutat, on s’hi van enterrar nombrosos soldats republicans que havien mort als hospitals militars de la ciutat des de l’abril del 1938 al gener del 1939.
El 12 de novembre, el Govern Civil enviava als alcaldes dels partits judicials una circular del Ministre de la Governació, datada el 31 d’octubre, a partir de la qual havien de “recabar con toda urgencia” als ajuntaments del seu àmbit judicial informació sobre les víctimes mortals del període de la guerra mitjançant 4 qüestions que ja apareixien a la seva circular del mes de juny:
- Número de enterrados en cementerios parroquiales, iglesias o panteones, que están identificados y respecto de los que media conformidad familiar para su traslado, pudiéndose recoger sus restos en caja individual.
- Número de enterrados en cementerios parroquiales, iglesias o panteones, no identificados o que, aún identificados, por estar en fosa común o por otras circunstancias, no pueden ser individualizados sus restos.
- Número de enterrados en cementerios especiales, de caídos en el frente o inmolados, que estén identificados y se supone que sus restos pueden recogerse en caja individual.
- Número de enterrados en los cementerios o lugares a que se refiere el apartado anterior, que no estén identificados, o que aun estándolo, por estar en fosa común o por otras circunstancias, sus restos no pueden ser individualizados, por lo que habrán de trasladarse en cajas colectivas.
El governador civil enviava aquesta notificació a l’alcalde de Manresa amb el prec que ho trametés a tots els ajuntaments del seu partit judicial, tret dels ajuntaments d’Avinyó, Calders i “Rocafort y Vilumara”, sense que s’especifiqués el motiu d’aquesta exclusió. L’alcalde, que va rebre la comunicació el dia 14, la va enviar a tots el ajuntaments el mateix dia perquè el Govern Civil li comunicava que havia de rebre sens falta totes les respostes abans del 20 de novembre. És a dir, no tenien ni una setmana de temps per recollir tota la informació. La urgència era clara. Per això l’alcalde trametia l’ordre amb aquestes paraules: “Dado lo urgentísimo del servicio interesado, le ruego tome su cumplimiento con el máximo interés”. Fins i tot els deia que podien avançar la resposta telegràficament o telefònicament, “ya que, como se dice, el plazo de cumplimiento es brevísimo”.
La majoria d’ajuntaments van respondre de seguida i el 22 de novembre -dos dies més tard del termini establert- l’alcalde de Manresa podia enviar al governador civil les respostes de 21 ajuntaments. La resta no les va poder enviar fins el 6 de desembre.
12 ajuntaments van respondre que no tenien cap víctima mortal que es pogués incloure dins dels 4 apartats del qüestionari de la circular governamental. La resta d’ajuntaments esmentaven que tenien diverses restes òssies, però no hi havia cap família que hagués donat el vistiplau al trasllat al Valle de los Caídos. En canvi, al govern civil van rebre directament 4 sol·licituds de familiars manresans per efectuar els trasllats al Valle, però l’Ajuntament de Manresa no va trobar cap informació sobre on podien estar enterrades les seves restes.
A l’apartat de “Documents” d’aquest web podeu veure les circulars franquistes, la correspondència entre el Govern Civil i l’alcalde de Manresa i les respostes dels ajuntaments bagencs.
