Joaquim Aloy i Carme Botifoll Benasat

L’Arxiu Comarcal del Bages conserva al seu fons un expedient judicial que constitueix una notable aportació a la història de Manresa i a la història del moviment obrer en general: el sumari titulat “Huelga llevada a efecto por los obreros de la fabrica de Hilados denominada Bertran y Serra S.A. de esta Ciudad en la noche del dia 28 de junio de 1945 y secundada en la mañana del dia 30 por los obreros del turno de este dia por solidaridad con los primeros”. Es tracta de la “Causa nº 89. Rollo nº 4.302” de l’any 1945 del Jutjat de Manresa.
Estem parlant d’una documentació d’un gran valor històric, que ha restat inèdita fins ara -abril de 2022- i que donem a conèixer a través d’aquest web. És un sumari judicial que es va instruir sobre el cas i que ens informa d’una vaga dels treballadors i de les treballadores de la Fàbrica Nova de Manresa, que era absolutament desconeguda per la historiografia del moviment obrer antifranquista. Aquest sempre s’ha referit només a la famosa i importantíssima vaga de gener del 1946 a la mateixa Fàbrica Nova (Bertrand i Serra). Ara podem saber que set mesos abans se n’esdevé una altra d’important. Gràcies a aquest expedient judicial es troba perfectament documentada. L’expliquem.

Quan va fer-se?
Quin va ser el motiu de la vaga?
Com es van desenvolupar els fets?
Qui va promoure la vaga?
Quina va ser l’actuació policial i judicial?
Quina era la principal preocupació de les autoritats davant la vaga
Com es va resoldre la vaga?
La vaga va tenir alguna conseqüència política?
La vaga va tenir ressò als mitjans?
Quina és l’aportació de Memoria.cat?
En quin context es desenvolupa aquesta vaga?
Quina importància té la vaga de la Fàbrica Nova de 1945?

QUAN VA FER-SE?
El 28 i el 30 de juny de 1945
La vaga la van iniciar les treballadores del segon torn, el dia 28 de juny de 1945; i la van continuar, el dia 30 de juny, les treballadores del primer torn, com a mostra de solidaritat. El dia 29 era Sant Pere i, per tant, era dia festiu.

QUIN VA SER EL MOTIU DE LA VAGA?
La discriminació salarial
La vaga va ser motivada perquè els contramestres i altres treballadors amb càrrecs de categoria similar havien rebut “un plus por vida cara”. Aquest augment afectava només els homes, i les obreres van reclamar a l’empresa el mateix plus per a tots els treballadors i treballadores de la fàbrica.
La vaga es va portar a terme, com a mesura de pressió, el mateix dia que hi havia una reunió del sindicat corresponent, el delegat de Treball de Barcelona i els enllaços sindicals, per resoldre la petició de les obreres.
Segons l’empresa, aquesta no podia accedir a la demanda de les obreres perquè per un Decret del 31 de març de 1944 un augment de salaris que afectés la totalitat de treballadors d’una branca de producció d’una localitat només podia ser aprovada pel Ministerio de Trabajo.

COM ES VAN DESENVOLUPAR ELS FETS?
Vaga de braços caiguts en dos dies diferents
La vaga va començar a les 8 del vespre del dia 28 de juny, després de la mitja hora per sopar que tenien els treballadors i les treballadores, entre 2/4 de 8 i 2/4 de 9 del vespre. Es va fer a la secció de la filatura i a la de teixits, on les treballadores van aturar les màquines. Va ser una vaga de braços caiguts. Malgrat els intents del director de la fàbrica, Fèlix Busquets Oliva, perquè les treballadores tornessin a engegar les màquines, la vaga es va estendre a tota la fàbrica i es va mantenir fins que es va acabar el torn.
Aleshores el director de la fàbrica va informar de la vaga al Delegado Sindical Comarcal, i aquest, al seu torn, ho va comunicar telefònicament a l’alcalde, que aleshores era Josep Montardit. L’alcalde -segons s’explica al document judicial- li va respondre que “no habiendo alteración de orden público no tenia por qué tomar cartas al asunto”.
A les 6 del matí del dia 30 de juny, les treballadores de la fàbrica, excepte les seccions de batanatge i cardatge, van continuar la vaga en solidaritat amb el segon torn. El director i els enllaços sindicals van dir al personal en vaga que la petició de les treballadores ja s’havia resolt favorablement, però la vaga va continuar fins a 2/4 de 9 del matí perquè les treballadores volien saber amb exactitud les condicions de l’acord.
La vaga va ser pacífica i sense cap incident.

QUI VA PROMOURE LA VAGA?
Les dones, les obreres
El sumari judicial sobre la vaga el va instruir el Jutge de Primera Instància, Fermín Sanz Villuendas. En aquest expedient, que es va iniciar el dia 5 de juliol de 1945, hi trobem un informe de la Guàrdia Civil que parla de “las obreras que se declararon en huelga de brazos caídos” i un altre de la policia que fa constar que “fué solamente el elemento femenino el que originó el incidente”. Finalment, la interlocutòria del jutge instructor conclou que la vaga fou promoguda pel “personal femenino”.

QUINA VA SER L’ACTUACIÓ POLICIAL I JUDICIAL?
Infructuositat de la investigació i una detenció
Naturalment, les forces repressives de l’Estat van intentar de seguida trobar els autors i les autores materials que havien promogut la vaga, però no ho van aconseguir. El 6 d’agost la policia reconeixia que “de las averiguaciones practicadas no se ha tenido conocimiento de la existencia de personas directamente complicadas en el hecho, por lo que no se ha podido proceder a detención ninguna, sin embargo se continúan las gestiones para ver de averiguar quienes hayan sido responsables o inductores”. La Guardia Civil el mateix dia afirmava: “a pesar de las activas gestiones que se vienen practicando por fuerzas a mis órdenes, hasta la fecha se desconoce quienes puedan ser los autores o inductores de tales actos”. I el 10 d’agost la Guàrdia Urbana havia d’admetre que “Han sido infructuosas cuantas averiguaciones se han practicado”.
Una detenció
Tanmateix, sí que van detenir i empresonar durant uns dies un treballador. Es deia Tomàs Julià Álvarez i va ser detingut per la Guardia Civil el dia 5 de juliol. Tomàs Julià era l’encarregat de l’ascensor de la fàbrica i inicialment se’l va considerar un dels instigadors de la vaga, ja que un treballador havia dit al director que havia fet sonar un xiulet i que aquest havia estat el senyal acordat per començar l’aturada.
Durant el procés judicial es va interrogar el detingut -que va desmentir les acusacions-, el director de la fàbrica, l’enllaç sindical i el seu fill, també treballador de la fàbrica, un contramestre i una teixidora, que també es va considerar que podia ser una inductora de la vaga.
Les declaracions d’aquests testimonis davant del jutge instructor no van poder demostrar que el detingut n’hagués estat un dels instigadors i tampoc es va poder saber qui l’havia organitzada. Davant d’això, el dia 9 de juliol, Tomàs Julià, que havia estat empresonat pel “delito de huelga” va ser alliberat. No es conserva cap expedient penitenciari seu a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Què en sabem de Tomàs Julià?
Tomàs Julià Álvarez tenia 53 anys, era natural de Corbera d’Ebre i, com s’ha dit, a la Fàbrica Nova s’encarregava de l’ascensor.Tenia dues filles i dos fills. L’any 1940 havia patit un desnonament de la casa on vivia amb la seva família, ja que no havia pogut pagar l’import del lloguer “y porque en la actualidad trabaja, hay que tener en cuenta que estuvo once meses parado, y no le alcanza lo que gana para satisfacer de momento los alquileres adeudados. Més endavant també afirmava al jutge que només treballava tres dies i que els seus dos fills guanyaven poc. El 1945 Tomàs Julià i la seva família vivien ja en un altre lloc.

Tornant al seu possible paper com a instigador de l’aturada, després de les seves declaracions al jutge i de les investigacions exercides pels cossos policials, el jutge Fermín Sanz va decidir alliberar Tomás Julià Álvarez ja que no es podia provar que “pudiera ser uno de los dirigentes o inductores, al no existir pruebas de ello”.

QUINA ERA LA PRINCIPAL PREOCUPACIÓ DE LES AUTORITATS DAVANT LA VAGA?
Que fos una vaga política per “desprestigiar el régimen”
En el sumari judicial sobre la vaga de 1945, es percep clarament l’obsessió existent per intentar saber si havia estat una vaga estrictament econòmica o també tenia alguna motivació política. En aquest sentit, el jutge d’Instrucció, Fermín Sanz Villuendas, envia oficis a la Policia, a la Guàrdia Urbana i a la Guardia Civil per tal que “independientemente de que se cursen las órdenes encaminadas a la detención de las personas que dirigieran o indujeran a la huelga a los obreros de la fábrica se informe al presente el origen de la misma y si el paro tuvo solamente un carácter puramente social o bien si pudo serlo también político con miras a desprestigiar el régimen”.
La resposta de les forces policials va ser que la vaga no fou política. Segons la Guardia Civil, “de las diligencias e investigaciones practicadas para averiguar los móviles de dicha huelga, se deduce que más bien fue de carácter social que político, pues las obreras que se declararon en huelga de brazos caídos, alegaron que el único motivo que tenían era que se creían con derecho a percibir el aumento que se había dado a los hombres de la misma fábrica”. La Guàrdia Urbana responia en el mateix sentit: l’aturada no obeïa “a ningún motivo de orden político, ya que no se exteriorizó ningún propósito de este carácter, ni se hizo manifestación alguna contra el Régimen ni se pronunció palabra alguna contra las Autoridades”. I la policia, en el seu informe, no responia exactament el requeriment del jutge, però evidenciava la seva preocupació de com hauria pogut derivar la vaga pel que fa a l’alteració de l’ordre públic: “Se hace constar que fue solamente el elemento femenino el que originó el incidente y que, por ser esta fábrica la que mayor número de obreros tiene, actúa como una especie de regulador de la industria textil en esta localidad porque puede ser muy posible que de ello se aprovechen elementos desaprensivos y externos a la fábrica para provocar alteraciones que redunden en la buena marcha del Trabajo y, por ende, del Orden Público de ésta”.
Aquests informes devien tranquil·litzar el jutge, però també les declaracions del director de la fàbrica, Fèlix Busquets, que va explicar el procés de la vaga d’aquesta manera: “El carácter de la huelga no se caracterizó por actos de violencia ni tan siquiera que hubieran elementos que excitaran las masas, pues el personal obrero se limitó a dejar de funcionar las máquinas adoptando una actitud pasiva, no habiéndose proferido gritos de alarma ni contrarios al régimen ni contra ninguna autoridad. Que el motivo de los plantes efectuados en la fábrica es el de una reclamación que tenían formulada ante el Sindicato de esta Ciudad la cual precisamente fue resuelta favorablemente el mismo día del plante en Barcelona sin que de tal resolución tuvieran los obreros en el momento por que se procede, pero el declarante al producirse éste les habló en el sentido de que estaba resuelta su petición, no pudiendo, no obstante, concretar las cláusulas que tuviera el acuerdo por desconocerlas, y merced a estas manifestaciones del deponente consiguió el declarante que se reanudara el trabajo, si bien como se ha manifestado a los pocos momentos volvieron al paro pretextando saber las condiciones del acuerdo en Barcelona”.
Per tant, segons aquestes manifestacions, no hi havia cap indici de motivació política. En aquesta línia, la resolució de la interlocutòria del jutge Fermín Sanz, del 3 de novembre de 1945, deixava clar que “no se produjeron desmanes ni violencias de clase alguna, así como tampoco se profirieron gritos subversivos contra el Régimen ni Autoridades, limitándose los obreros al plante por solidaridad unos con otros y con miras exclusivamente a obtener el plus de vida cara”.

COM ES VA RESOLDRE LA VAGA?
Triomf de les treballadores i sobreseïment del sumari
La petició de les treballadores de poder cobrar “un plus de vida cara” es va resoldre favorablement a favor de les obreres. L’Audiència Provincial de Barcelona, el 2 de gener de 1946, va dictar un sobreseïment provisional del sumari, qualificat ara com a “Desórdenes”, i es va procedir a l’arxivament del cas.

LA VAGA VA TENIR ALGUNA CONSEQUÈNCIA POLÍTICA?
Dimissió/cessament de l’alcalde Josep Montardit?
Abans hem esmentat que quan el Delegado Sindical Comarcal va comunicar per telèfon a l’alcalde que hi havia vaga a la Fàbrica Nova, aquest va manifestar que “no habiendo alteración de orden público no tenia por qué tomar cartas al asunto”. Però, atenció, al cap de 5 dies, el 5 de juliol, l’alcalde Montardit presentava la seva dimissió. En una “Nota de la Alcaldía”, que va publicar el diari Manresa el mateix dia, al·legava “no poder atender debidamente las múltiples ocupaciones que sobre mí pesan”.

Josep Montardit ja havia estat alcalde de Manresa durant la dictadura de Primo de Ribera (entre els anys 1928 i 1930) i ho va tornar a ser durant el franquisme, a partir del 17 de maig de 1943. Ara dimitia 5 dies després de la finalització de la vaga. Aquell mateix dia la Guardia Civil redactava l’atestat i el trametia al jutge instructor i aquest incoava un sumari. I ho feia tres dies després que rebés al seu despatx -si bé no sabem per quin motiu- al Jefe de la Comisaría de Policia Gubernativa. ¿És possible que l’actitud que va tenir l’alcalde davant d’aquesta vaga inesperada, la seva inacció o potser la menysvaloració que en va fer (ja que va dir que no calia fer res si no afectava l’ordre públic) no fos ben vista pel governador civil, que aleshores era Antonio F. de Correa y Veglison i això comportés la seva dimissió o cessament? No en tenim cap seguretat, però, a falta d’altres fonts, és una hipòtesi raonada i raonable que un fet tan insòlit com el d’aquella vaga massiva durant el règim franquista provoqués o precipités el seu cessament o la seva dimissió. Després, com ara veurem, el governador civil dirà que ja feia temps que Montardit havia demanat el seu relleu a causa de les seves múltiples ocupacions. Tanmateix és possible que la vaga accelerés aquest relleu. També les lluites de poder a escala interna entre falangistes manresans.

D’altra banda, s’ha arribat a publicar que l’alcalde Montardit havia estat cessat, sobretot, com a conseqüència de la vaga de la Fàbrica Nova del gener de 1946, cosa que era del tot impossible perquè, com hem dit, l’alcalde plega abans, el juliol de 1945. En canvi, aquesta vaga anterior, la del juny de 1945, sí que hauria pogut tenir molt de pes en el seu cessament o dimissió.
A sota la mateixa “Nota de la Alcaldía” publicada al diari Manresa, hi havia una altra comunicació de la mateixa alcaldia on ja s’informava que “Por disposición gubernativa, se ha hecho cargo de la Alcaldía de esta Ciudad el primer teniente de alcalde y Jefe Local del Movimiento, D. Juan Prat Pons”.
Joan Prat Pons prenia possessió de l’alcaldia l’endemà, 6 de juliol. Seria alcalde de Manresa fins a l’any 1958. Durant l’acte de presa de possessió, agraí les paraules elogioses que li havia dedicat Montardit i li digué “que sus gestiones han sido tan meritorias como perennes”, i el felicità “por haber conseguido el máximo a que se puede aspirar: reintegrarse a la tranquilidad del hogar después del deber cumplido”. El diari Manresa rebia Prat Pons entusiàsticament com a “camarada” i com a “hombre perfectamente identificado con los ideales de la España del Caudillo” i es mostrava convençut que la seva tasca ajudaria el treball comú dels manresans “para hacer de la Manresa ruinosa y sucia, que nos legaron Negrín y sus secuaces, una Manresa elegante y próspera”.
Possiblement, per tal que el relleu a l’alcaldia no aixequés suspicàcies, de seguida, el 8 de juliol, el governador civil i Jefe Provincial del Movimiento, Antonio F. de Correa y Veglison, es presentava a l’Ajuntament de Manresa i s’afanyava a explicar que “En los últimos tiempos el doctor Montardit me había solicitado le relevase del cargo, ya que sus muchas ocupaciones profesionales le impedían poder dedicar a la Alcaldía de Manresa las horas que exige un puesto de tanta responsabilidad. En el momento oportuno decidí atender a dicho requerimiento admitiendo la dimisión que me presentó el doctor Montardit, a quien desde aquí reitero mi gratitud por los Servicios prestados”. I a continuació es desfeia en elogis envers Prat Pons, “un camarada muy apreciado de todos vosotros, el que hasta hace poco no tenía el gusto de conocer y que ha constituido para mí una revelación que me ha permitido llegar a la unificación de cargos”. Es referia als càrrecs d’alcalde i de Jefe Local del Movimiento que ara recaurien en la mateixa persona.

LA VAGA VA TENIR RESSÒ ALS MITJANS?
Ni una sola paraula a la premsa
El diari Manresa, l’únic mitjà de comunicació imprès que aleshores hi havia a la ciutat, no va publicar ni una sola ratlla sobre la vaga. No és estrany, tenint en compte que era un mitjà falangista, la veu del règim franquista i li convenia com fos amagar un fet tan rellevant com era el d’una vaga obrera massiva com la de la Fàbrica Nova.

QUINA ES L’APORTACIÓ DE MEMORIA.CAT?
Fer pública una vaga totalment desconeguda per la historiografia
Memoria.cat localitza un document segons el qual a la Fàbrica Nova de Manresa va tenir lloc una vaga el juny de 1945, per tant, anterior a la gran vaga del gener de 1946, que fins ara es considerava la primera de Manresa i una de les primeres de l’estat espanyol i que ha estat àmpliament referenciada en la historiografia del moviment obrer durant el franquisme. La vaga del juny de 1945 és 7 mesos anterior a la vaga del gener de 1946, però també és anterior als boicots que van tenir lloc a la mateixa fàbrica el 15 i el 19 de desembre de 1945, quan es va calar foc a la secció de batans, incendis de l’autoria dels quals es va culpar un noi que va ser acomiadat. Aquests dos intents de vaga van ser motivats perquè les obreres reivindicaven un augment del salari.
La vaga del juny de 1945 va ser de les primeres del règim franquista, si bé no va ser la primera que es va portar a terme a l’Estat ni a Catalunya, ja que n’hi ha alguna altra de documentada entre els anys 1940-1944, però Memoria.cat dona a conèixer una vaga que no ha estat esmentada ni explicada fins aquest moment, una vaga absolutament desconeguda fins ara.

EN QUIN CONTEXT ES DESENVOLUPA AQUESTA VAGA?
La misèria de la postguerra i la fi de la II Guerra Mundial
És una vaga que se situa entre els mesos de maig i agost de 1945, durant els quals hi va haver un augment de les protestes obreres en el sector tèxtil, químic i metal·lúrgic de Barcelona.
Aquestes protestes i aturades s’expliquen, per una banda, per les dures condicions de vida de la postguerra i, per l’altra, per les expectatives de canvi que es generen davant la capitulació alemanya i japonesa a la Segona Guerra Mundial. Les aturades més conegudes del 1945 tenen lloc els mesos de maig i agost per celebrar la fi de la guerra mundial.

QUINA IMPORTÀNCIA TÉ LA VAGA DE LA FÀBRICA NOVA DE 1945?
Encara que no es pot comparar amb la durada, l’extensió i la significació de la vaga del 1946, aquesta vaga de juny de 1945 de la Fàbrica Bertrand i Serra és PRECURSORA de les vagues que s’esdevindran a partir de 1946, ja que respon a totes les característiques que les defineixen:
– És una vaga per reivindicar un augment salarial; és a dir, respon a la lluita per millorar les condicions de vida de la postguerra.
– És una vaga semiespontània, organitzada i portada a terme per les obreres de la fàbrica.
– La vaga es produeix en un moment d’expectativa de canvi després de la derrota del feixisme a la Segona Guerra Mundial.
– La vaga va patir repressió. Hi va haver un detingut i treballadors que van haver de testificar davant la Guardia Civil i el jutge instructor.
– Encara que el motiu de la vaga va ser la discriminació salarial que pateixen les dones obreres i així queda recollit al llarg de tot el sumari judicial, cal destacar que la vaga significa, també, el desacord de bona part de les casses populars cap a la dictadura.