Entrevista a Laura Sanmiquel Codina (Manresa, 1924-2021) i Pepita Burgués Burgués (Manresa, 1927), treballadores de la Fàbrica Nova (entrevista realitzada el 14/10/2006).

Laura Sanmiquel: Jo, el març, ja vaig entrar aquí a treballar. Tres dies fèiem. Jo guanyava vuit vint-i-cinc en vint-i-quatre hores. I la meva mare, com que era el sou de la metxera… Eren els sous, diguéssim, d’abans de la guerra, això ja eh? Perquè per la guerra cobraven molt més, perquè llavors, és clar, els cèntims es… bueno, donaven més quartos. Doncs, abans de la guerra, ja era la metxera valia… cobrava trenta-tres amb cinquanta, i la filadora doncs devia cobrar quaranta-cinc. Doncs allavòrens ella, la meva mare, només en cobrava la meitat… perquè també feia vint-i-quatre hores, doncs en cobrava setze i mitja. I jo vuit vint-i-cinc, i el meu germà, que treballava a les cardes, doncs no me’n recordo quan cobrava, però no… com que era un vailet també de setze anys o així devia cobrar divuit… què… divuit pessetes i prou eh? I s’ha acabat. Això va ser una temporada eh que no… que només feien tres dies. I no sé perquè era, si era per falta de cotó o era per l’electricitat. No ho sé. De cotó després en va arribar molt, i es va teixir molt i es va fer molta roba. Fins que després, ja, en va sobrar tanta que és quan va venir la davallada d’aquí… de les fàbriques eh?

www.memoria.cat/vagues-fabrica-nova-Manresa