Entrevista a Laura Sanmiquel Codina (Manresa, 1924-2021) i Pepita Burgués Burgués (Manresa, 1927), treballadores de la Fàbrica Nova (entrevista realitzada el 14/10/2006).

Pere Gasol: I com va anar la vaga?

Pepita Burgués: Que jo recordi, malament! Primer molt bé perquè la gent, doncs, és clar, primer ens ho vem prendre així una mica… però després, és clar, al veure que ens tancaven allà el turno de la tarda i el turno del dematí… Era l’hivern, hi havia molta neu… i és clar llavors ja ens ho vem prendre una miqueta en sèrio. I llavors és com ha dit la Laura, doncs que van venir els guàrdies d’assalt; van venir amb camions de Barcelona, amb cavalls. Aquells cavalls van voler entrar a les quadres, com que a les quadres hi havia molt oli, doncs els cavalls relliscaven, i allà amb les armes doncs volien fer engegar a la gent i la gent no volia engegar, de cap de les maneres. Va costar bastant de fer-ho. Hi havia alguna persona, em penso que encara és viva, que estava en estat i va perdre la criatura perquè li van apuntar la pistola i bueno… Vull dir que no va anar gaire bé. Però dintre del que cap es van veure casi obligats a, doncs, a què ens donessin el que demanàvem.

P.G.: Va entrar la policia?

P.B.: Va entrar la policia i els guàrdies d’assalt a dalt de cavall.

P.G.: Dalt de cavall… van entrar dins la nau a dalt de cavall…

P.B.: Sí…

Laura Sanmiquel: Sí, sí, sí…

P.B.: …van entrar a dintre de les quadres i és clar…

P.G.: Devia fer molta impressió això…

P.B.: Molta! Això sí…

L.S.: Jo només tenia…

P.B.: Tu potser no ho vas viure… [s’adreça a la Laura].

L.S.: Jo ho vaig veure com hi entraven perquè, és clar, la finestra em donava davant mateix del portal de les contínues i de les metxeres. Doncs vaig veure com hi entraven, però és clar, ella com que eren dintre podien saber més el que passava…

P.G.: O sigui, vostè estava treballant dins la nau, bueno, o estava allà amb els altres companys…

P.B.: Nosaltres quan vem entrar al dematí, això sí que ho recordo, que quan vem entrar a les sis del dematí representa que és clar allò ja estava parat, perquè és el que diu ella, ja havien parat els de la tarda. I els que anàvem al turno del dematí doncs aquests ja representa ja ho vem trobar parat. I és clar, i allò es va anar doncs embolicant, embolicant, embolicant i, és clar, prou cridaven diguem els treballadors, bueno, més o menos els que representa que havien convocat la vaga. Però, és clar, representa que, és clar, allò va costar molt, va costar molt.

P.G.: Va haver-hi casos de bufetades, o…

P.B.: No, això no. El que passa que la gent estava molt esverada… doncs cridaven, i si cridaves és clar els guàrdies ja sabem fins on arriben no? Amenaçar-te, això sí! Jo ho vaig veure que amenaçaven, això sí! Amenaçar!

P.G.: Amenaçaven amb fusells?

P.B.: Però, bueno… posaven la pistola… A aquesta senyora que estava en estat, doncs li van posar la pistola perquè engegués, perquè estava al cap de la màquina, i no va voler engegar i és clar, i va tenir un d’allò i va perdre la criatura. Encara és viva.

P.G.: La van apuntar amb la pistola i va tenir una crisi de nervis…

P.B.: Sí, sí. Això mateix… Va ser una cosa impactant, perquè és clar… i llavors passaven per les quadres i que deien que doncs que havies d’engegar, i que la gent deia que no, que doncs fins que representa no ens donessin el que demanàvem que no engegaríem. I com que la veritat, potser també va ser molt que la gent anàvem molt, diguem molt, molt junts tots, per dir algo… la gent anàvem més units.

P.G.: O sigui que malgrat les amenaces, malgrat que us amenaçaven a punta de pistola, no vau engegar.

P.B.: No. No es va engegar.

P.G.: I el fet que no s’engegués doncs volia dir que la gent estava molt apurada no?

P.B.: Molt apurada perquè, és clar, representa que aquella època doncs és clar… matrimonis també tenien la canalla… doncs vull dir que és clar… Les escoles no és el que val ara però també valia… bueno, i la canalla doncs és clar havien de calçar, de vestir, no…

P.G.: I el sou no arribava per pagar aquestes coses…

P.B.: Home, és clar, perquè era petit… Jo em recordo que jo cobrava dotze pessetes… vull dir que cobràvem molt poc… Jo treballava a les bitlles llavors, cobrava dotze pessetes.

www.memoria.cat/vagues-fabrica-nova-Manresa