Pere Gasol i Pujol
El 25 de gener del 1946 es va produir a Manresa una de les primeres vagues generals que van tenir lloc sota l’Espanya de Franco. L’inici d’aquesta vaga va ser a la Fàbrica Nova, la més gran de la ciutat, propietat de la família Bertrand i Serra.
La major part de la plantilla de la factoria era formada per dones, que van ser les protagonistes de la protesta.
Les causes de la vaga eren les penoses condicions de vida de la classe obrera durant la postguerra: sous baixos, famílies empobrides, condicions de treball precàries, seguretat mínima… A més, en el marc dels racionaments dels productes de primera necessitat, els talls i les restriccions elèctriques comportaven freqüents aturades a les fàbriques i indústries de tota mena. Per tant, el procés productiu quedava aturat durant hores o fins i tot dies sencers. Això significava un evident perjudici per a l’economia del país, però també per a les butxaques dels treballadors, ja que aquestes hores perdudes no les cobraven pas, amb la qual cosa els sous esdevenien encara més minsos.
El fals sindicalisme del règim no donava solucions a aquesta problemàtica real. No ens ha d’estranyar, doncs, que malgrat l’enorme repressió i el perill que comportava per a qui les protagonitzés, es produïssin protestes, manifestacions i fins i tot vagues d’una classe obrera que lluitava per millorar la seva situació.
L’inici del conflicte del gener del 1946 a la Fàbrica Nova es va produir per la negativa de les obreres a recuperar les hores de treball perdudes per les restriccions elèctriques. La situació es va resoldre favorablement i les obreres van aconseguir que l’empresa no els descomptés del sou aquestes hores. Després es va produir una vaga de braços caiguts per demanar un augment del salari. Les obreres van obtenir un augment de 45 pessetes al mes com a subsidi de vida cara. Les treballadores ho van acceptar i la vaga va finalitzar.
Tanmateix, quan el divendres dia 25 van cobrar la setmanada es van adonar que no els havien pagat el jornal corresponent al 24 de gener. Cal recordar que les tropes franquistes havien entrat a Manresa aquell mateix dia de l’any 1939. Per aquest motiu cada 24 de gener se celebrava la Fiesta de la Liberación i era festiu a la ciutat. Les obreres van reclamar cobrar també aquest dia de festa. En negar-s’hi l’empresa, va començar la vaga. Aquesta va continuar el dissabte 26 i el dilluns 28. A més, el mateix dilluns la vaga es va estendre a totes les fàbriques de la ciutat.
Davant la gravetat de la situació van venir a Manresa nombroses forces d’ordre públic procedents de Barcelona, però les obreres i els obrers en vaga, atesa la seva precària situació -que feia tants anys que es prolongava-, no es van deixar intimidar i la vaga va continuar fins el dijous 31. El governador civil, Bartolomé Barba Hernández, va venir a Manresa per encapçalar les negociacions. Va amenaçar amb una forta repressió, alhora que es produïen detencions preventives d’antics líders obrers que no tenien res a veure amb la protesta. El mateix dia hi hagué una manifestació de suport a la vaga, que s’havia estès a d’altres indústries de la ciutat, que fou dispersada violentament per la policia quan va arribar a la plaça Major.
Malgrat la forta censura dels mitjans de comunicació, tot el procés es pot seguir fidelment, gràcies a una font primària de gran valor i que reproduïm en aquest web: el diari de Laura Sanmiquel, treballadora administrativa a la Fàbrica Nova. Finalment, les obreres aconseguiren no solament cobrar el jornal del dia 24, sinó també un augment de 75 pessetes al mes, a banda de millores en el racionament dels productes de primera necessitat.
Tanmateix, al cap d’unes quantes setmanes, quan tot estava ben calmat i controlat per part de les autoritats, algunes treballadores van ser acomiadades com a represàlia. L’any següent, el 1947, el general Franco visità Manresa. Un dels indrets de la ciutat on anà fou a la mateixa Fàbrica Nova. Segons alguns testimonis, en el decurs de la seva visita deixà clar que fets com els d’aquella vaga no es podien tornar a repetir.
