La jornada laboral es va establir a principis del franquisme en 8 hores diàries i 48 hores setmanals. El diumenge era dia de descans obligatori i els treballadors tenien dret a rebre’n el salari íntegre. A la indústria tèxtil, el període de vacances era de 7 dies  l’any.

Els salaris que havien de rebre els treballadors de cada sector estaven fixats per l’Estat. Aquests tenien la consideració de mínims i no podien ser modificats a l’alça pels empresaris.[1]

Al salari mínim, se li afegien tot un seguit de complements i plusos que configuraven el salari real dels treballadors.

El primer complement fou el Subsidi Familiar, el qual atorgava als treballadors una quantitat de diners per a cada fill menor de 14 anys. El valor mensual en pessetes del Subsidi Familiar, de l’any 1943, oscil·lava des de 40 pessetes per a 2 fills, 65 pessetes per a 3 fills i així successivament fins a 1.080 pessetes per a 12 fills.[2]

El segon complement era el Plus de Vida Cara. Aquest es va establir a causa de les dures condicions de subsistència i es xifrava en un percentatge sobre el salari base que anava des del 10 per cent als inicis de la dècada dels anys 40 fins al 25 per cent als anys 50. Aquest plus fou derogat i assimilat al salari l’any 1956.

La lluita per incrementar aquest Plus de Vida Cara va motivar les vagues de la Fàbrica Nova de 1945 i de 1946. A principis de 1946 les treballadores van aconseguir que aquest plus fos de 45 pessetes, incrementant-se fins a 75 pessetes al mes en finalitzar la vaga del gener de 1946.

El tercer complement era el Plus de Càrregues Familiars, els anomenats “punts”. Hi havia un barem que establia: casats, 5 punts; casats amb un fill, 6 punts; casats amb 2 fills, 7 punts, etc.

A més, hi havia les pagues de Nadal i la del 18 de juliol i, per acabar, l’antiguitat, que es pagava per triennis.

Segons Carme Molinero i Pere Ysàs[3], el salari diari a la fàbrica tèxtil de La España Industrial de Barcelona, el 1945, era de 9 pessetes al dia a la secció de la filatura ; i el 1946, de 9,30 pessetes. I a la secció del tissatge era de 12,10 pessetes al dia, el 1945 i d’11,6 pessetes al dia, el 1946.

Aquestes xifres coincideixen força amb els salaris que cobraven les obreres de la Fàbrica Nova de Manresa el 1946. Els sous de la filatura oscil·laven entre 5,53 i 11,60 pessetes diàries. I en la secció de tissatge, entre 9 i 13 pessetes diàries. Pepita Burgués, teixidora de la fàbrica, ens confirma, en una entrevista, que cobrava 12 pessetes diàries.

Els sous més alts corresponien a contramestres i categories similars. A La España industrial el salari diari d’un contramestre era de 24,20 diàries. A la Fàbrica Nova, els contramestres cobraven al voltant de 21,45 pessetes diàries.

Segons Carme Molinero i Pere Ysàs[4], a la indústria tèxtil el treball assignat a les dones estava retribuït entre un 30% i un 40% per sota de l’establert per als treballadors masculins. Aquesta dada es pot confirmar també a la Fàbrica Nova de Manresa. Els sous diaris dels treballadors, l’any 1946, oscil·laven entre les 4 i les 45 pessetes diàries. Hem pogut comprovar que cap dona de la fàbrica cobrava per sobre de les 15,70 pessetes diàries. Els sous per sobre d’aquesta quantitat corresponien tots a homes.

Carme Molinero i Pere Ysàs, referint-se al sou de la Fàbrica Nova de Manresa durant la vaga de gener de 1946, diuen: “El sou d’aquella setmana era d’unes 40 pessetes i el preu del quilo de pa al mercat negre era d’11 pessetes”[5].

Això ens demostra les dificultats per sobreviure que tenien els treballadors a la postguerra. Els cost de la vida va anar en augment durant la dècada dels 40 i, en canvi, els salaris es mantenien molt per sota dels preus. Els conflictes obrers i les vagues dels anys 1945 i 1946  són la mostra de la lluita de les classes treballadores per millorar les seves condicions de vida.

[1] LARDÍN OLIVER, Antoni.  Condicions de treball, conflictivitat laboral i militància política clandestina. Els obrers industrials catalans i el PSUC (1938-1959). Tesi doctoral 2004 UAB. Director Pere Ysàs. (https://ddd.uab.cat)

[2] LARDÍN OLIVER, Antoni.  Condicions de treball, conflictivitat laboral i militància política clandestina. Els obrers industrials catalans i el PSUC (1938-1959). Tesi doctoral 2004 UAB. Director Pere Ysàs. (https://ddd.uab.cat) p. 157

[3] MOLINERO, Carme i YSÀS, Pere. “Patria, justícia y pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951. Barcelona, edicions La Magrana, 1985 p. 131

[4] MOLINERO, Carme i YSÀS, Pere. “Patria, justícia y pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951. Barcelona, edicions La Magrana, 1985 p. 76

[5] MOLINERO, Carme i YSÀS, Pere. L’oposició antifeixista a Catalunya (1939-1950). Barcelona,  edicions La Magrana, 1981