Inaugurat el 1906, deu el seu origen als espais d’esbarjo efímers que s’instal·laven a l’estiu aquí al Passeig de Pere III, estrenat feia ben pocs anys. Hi havia teatrets, carpes, pistes de ball, atraccions mecàniques… que a partir de llavors va acollir també aquest nou teatre.

El teatre Nou estava fet tot ell de fusta, amb detalls de decoració modernista a l’estil dels teatres del Paral·lel de Barcelona. Tenia una platea i un primer pis. S’hi podia veure de tot: òpera, opereta, sarsuela, drama, comèdia, circ, varietats, concerts, Jocs florals i cinema des del 1909… Com a curiositat i exemple de la varietat de la programació el 2 de novembre de l’any 1924 l’escenari d’aquest teatre va acollir una matinal de boxa.

Durant els primers anys es va fer càrrec del Teatre Nou la família Jorba, molt coneguda pels seus grans magatzems a Manresa i també a Barcelona.

El 14 de juny de 1908 al teatre Nou s’hi va celebrar un Certamen Literari i Musical per commemorar el Centenari de la Guerra de la Independència. El Premi musical se’l va emportar un cant als herois de la guerra de la independència que duia per títol “Himne Patriòtic”, del qual va resultar ser-ne autor el compositor Joan Baptista Lambert. Aquell mateix dia el va cantar aquí mateix l’Orfeó Manresà.

L’any 1914 el Teatre Nou va passar a ser propietat de l’empresari Andreu Cabot, que uns anys més tard, el 1927, va fer construir a pocs metres d’aquí el Gran Teatre Kursaal. Cabot hi va fer obres de reforma i en va confiar la direcció musical al mestre Josep Duran.

El 1928, un any abans del tancament, el teatre Nou va canviar de nom i es va dir Saló Sport. Va ser la darrera etapa del teatre. I és que el 1929 la Compañia Telefónica va comprar l’edifici i hi va construir la nova central telefònica. Actualment encara en conserva la propietat i una de les seves empreses filials hi té una botiga de telefonia.