Al número 12 del Passeig de Pere III s’hi va construir, l’any 1903, el Cinematògraf Principal. L’edifici el va projectar l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa per encàrrec de l’empresari, també manresà, Baltasar Abadal Vallés. Per això durant molts anys l’edifici es coneixia com a Ca l’Abadal.

Baltasar Abadal va ser un reconegut director, operador de càmera i important empresari del cinema català, així com a representant de les principals indústries del cinema francès. Com operador de noticiaris va gravar l’any 1906 l’explosió de la bomba que va esclatar a Madrid quan passava la comitiva reial d’Alfons XIII.

El Cinema Principal, inaugurat el 29 d’agost de 1903,va ser el primer edifici de Manresa creat expressament com a cinema. Al seu costat hi havia el Cafè Alhambra, conegut popularment com La Gàbia, on també s’hi feien projeccions de pel·lícules. El juliol de 1904, amb la projecció de Doctor Faust, va arribar el color al Cinema Principal.

Però al Principal també s’hi feia teatre. El 6 de setembre de 1904 s’hi va representar la sarsuela Los chicos de la escuela, per 25 cèntims l’entrada. Per la Festa major de 1905 s’hi anunciava l’estrena de la pel·lícula ‘El palacio de las mil y una noches’. I el novembre de 1910 l’actuació, entre d’altres, del ventríloc espanyol “El gran Fery” que, segons constava en el cartell publicitari de l’espectacle: “Fery ofrece 1.000 pesetas al que no se ria”.

La façana de l’edifici, que avui es manté pràcticament intacta, va ser reformada completament l’any 1913 per l’arquitecte Alexandre Soler March. En aquell moment la sala ja estava tancada per l’excessiva competència d’espais de projecció de cinema a la ciutat, entre d’altres, el Teatre Conservatori, Cafeteria Restaurant Alhambra, el Modern, Cafè Mundial, Sala Novetats, Sala Montserrat, Teatre Nou… Així doncs, aquell mateix any l’edifici que havia acollir el Cinema Principal es va convertir en el local social de la Lliga Regionalista de Manresa amb el nom de Casal Regionalista, amb el teatre, una sala de festes i sales de cafè.

El 1923 l’edifici va ser adquirit per la Banca Arnús i el Casal Regionalista es va traslladar a un local del carrer de la Mel número 5. Des de llavors, l’emblemàtic edifici del Passeig, catalogat com a Bé cultural d’interès local, ha estat propietat de diverses entitats bancàries.