El 1877 es va construir, a prop del camí de Santpedor (actual carrer Puigterrà de Dalt), i del carrer Llussà un teatre i jardins a l’aire lliure que per ser oberts només funcionava els mesos d’estiu.

Trobem la primera noticia d’aquest espai d’esbarjo en el diari Cardoner número 50 de 6 de juny de 1877 on podem llegir: “Han empezado las obras para levantar un teatro de verano en la calle de Llusá, las cuales quedaran listas por todo el presente mes de julio. Muchísimo se hacía sentir la falta de un local de esta naturaleza donde el público pueda ir a pasar en las calurosas noches de verano, un rato de solaz y esparcimiento”.

Al cap d’uns dies el Semanario Manresano deia que “adelantan los trabajos de construcción del nuevo teatro de verano que se erige en la calle Llusá”.

El teatre que ocupava un solar d’uns mil metres quadrats es deia Buen Retiro Manresano, era de iniciativa privada i es va obrir l’estiu de 1877 en un antic pati del carrer Llussà.

Acostumava a obrir la temporada el primer dia de Pasqua i tancava cap a finals de setembre.

L’1 de juliol d’aquell any va obrir tot i que en aquells moments encara estava per acabar doncs faltava cobrir la part del públic.

Malgrat això l’obertura va ser un èxit doncs hi va anar molta gent a la inauguració. Es va representar el drama “Antonio de Leyva”, un militar navarrès a les guerres italianes de primers del segle XVI i la sarsuela “El hombre es debil” amb lletra de Mariano Pina i música de Francisco Asenjo.

El dijous i el divendres es van representar les primeres funciones d’abonament, amb el drama “Flores y perles”, de Mariano Larra, la sarsuela “El amor y el almuerzo” de Luis Olona amb música del mestre Gaztambide i el drama històric “La Capilla de Lanuza” de Marcos Zapata i la sarsuela catalana ”Primé jo…” de Narcís Campmany amb música de Josep Ribera.

Una noticia del diari del 8 de juliol deia:

“El domingo abrió sus puertas con gran éxito de público el teatro del Buen Retiro Manresano que una empresa particular ha levantado, como en las grandes capitales, en la calle de Llusá”,

A l’any següent es va tornar a posar en funcionament amb algunes millores: “Adelantan rápidamente las obres y mejoras que se están llevando a cabo en el teatro del Buen Retiro, quedando ya la entrada completamente abierta. Proyéctanse unos palcos que le darán mejor aspecto inaugurándose la temporada por las próximas Pascuas” (El Cardoner, núm. 93,/ 14/04/1878)

La venda de entrada pels diferents espectacles programats es feia al número 9 del carrer de San Miquel, un dels carrers més importants de la ciutat d’aquells anys.

El teatre va mantenir la seva activitat estival fins que en el solar s’hi va començar a construir el 1893 l’edifici de la Companyia d’Electricitat Manresana (CAME), que més tard es coneixeria amb el nom de l’Anònima.

Havia durat setze anys.