A la nostra ciutat el jardí d’esbarjo més famós va ser el Catalònia Park, per iniciativa del Catalònia. L’any 1910 va néixer a Manresa un club de futbol, el Catalònia Foot-Ball Club, de la joventut de les societats de la Cambra Agrícola Oficial del Pla de Bages i de l’Associació de Caça i Pesca de la Comarca de Manresa. Als primers anys l’equip va jugar als patis del col·legi de Sant Ignasi al costat del torrent del mateix nom, al camp dels Barrets, on anys més tard es va edificar la fàbrica Pirelli i al passeig de Pere III al costat d’on s’havia d’edificar el Grupu Escolar(actual o institut Lluís de Peguera).

Finalment, a la meitat de la segona dècada, el Catalònia Esports Club va tenir un camp propi al costat del camí de l’Escorxador o camí de Joncadella, actual carrer Barcelona, entre Ginjoler i Poeta Mistral. El Catalònia es va ajuntar amb el Manresa FC, que tenia el camp de futbol quasi al mateix indret –entre Alcalde Armengou i Ginjoler. De la fusió dels dos en va sorgir el 1916 el Centre d’Esports Manresa, que va jugar en aquest indret –amb el camp conegut com les Arenes– fins que el 12926 va inaugurar el camp del Pujolet (vegeu Històries del Bages, 244-245). Segons el diari Pla de Bages, el juny del 1915 el Catalònia va comprar un camp de 106 x 80 metres «en el camí del escorxador al costat mateix on hi ha el del Manresa FC. Es tot voltat de una espesa i verda arbreda». Al mes d’agost es va ampliar el terreny i es va començar a preparar uns jardins d’esbarjo que es volien inaugurar a final del mes, per la Festa Major. Es preveia que el camp estigués envoltat de plantes i arbres, amb algunes plantes exòtiques, «que li donaran l’aspecte sempre hermós i atractiu d’un Park» i fer-hi partits de futbol, curses de bicicletes i altres activitats esportives. També es parlava d’instal·lar-hi atraccions esportives portades del parc d’atraccions de Turó Park de Barcelona, que havia obert feia tres anys a la part alta de la ciutat comtal. També es preveia fer al nou espai concerts corals, concerts instrumentals, certàmens, festes populars de caràcter recreatiu, artístic o benèfic per als socis del parc. Per això, es construirien unes quantes llotges envoltades de plantes i que el parc estigués il·luminat amb trenta focus d’arc voltaic per als diferents espectacles de nit. Aquest tipus d’arc –que és una descàrrega elèctrica que es forma entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial– es va utilitzar com a font de llum als carrers i places de Manresa, abans de la invenció de la làmpada d’incandescència. Les instal·lacions tindrien un cafè i un petit restaurant. Segons la propaganda que es feia, «El Catalonia, al proporcionar diversions i recreus als seus socis, no ha olvidat la higiene personal, doncs ha construït una piscina, on en hores reglamentaries podrán anarhi els socis i les families a banyarse, renovantse continuament l’aiga, i per comoditat i seguritat de les meteixes, se construirán quartos separats on podrán recullirse els banyistes abans i després del bany». Tot i l’interès per construir una piscina, aquesta i altres projectes no van fer-se realitat, ja que la primera piscina que es va construir a Manresa va ser la municipal, inaugurada, al cap de disset anys, per la Festa Major, al pati de l’escola de Sant Ignasi.

L’espai d’oci i diversió es va inaugurar per la Festa Major, concretament el dissabte 28 d’agost de l1915, segons constava en el programa oficial: «A les nou del vespre obertura del camp d’atraccions Catalonia Park en el camí del Escorxador, disparant-se una gran traca, amenitzant l’acte una renombrada orquestra». Els visitants hi podien trobar diferents tipus d’atraccions mecàniques, camp de futbol, pista de patinatge, glorieta per a concerts, teatre, cinema, sala de ball, cafè, restaurant i confiteria, entre altres diversions. També es deia d’instal·lar-hi, durant la Festa Major, un parc de la natura amb plantes exòtiques, però al final es va ubicar al parc de la Seu. Al 1916 s’hi va aixecar una plaça de toros que va funcionar fins al 1918, en què va ser desmuntada. En els anys que va estar obert el parc s’hi van fer àpats de diferents entitats i associacions i també sardanes i balls de celebració de festes.

Així, a La Vanguardia del 14 de juliol del 1917 podem llegir que «Se celebró con gran animación la fiesta de San Cristóbal, organizada por los chofers de esta ciudad. Por la mañana tuvo lugar un solemne oficio en la Seo Basílica, después del cual se procedió a la bendición de autos y motos en el paseo de Pedro III. A la una de la tarde se celebró un banquete en la pista del Catalonia Park, y por la noche, en el mismo Catalonia, terminaron los festejos con un soberbio baile que viose concurridisimo». Durant un temps va disposar de banda de música pròpia –la banda Catalònia– i les revetlles que s’organitzaven acostumaven a acabar amb castells de focs artificials. Una de les bandes que van actuar-hi més va ser la del Batalló de Reus, soldats de la caserna del Carme, que des del 1906 i durant molts anys va ser a la ciutat. La banda oferia concerts a la plaça Major i a l’estiu al passeig de Pere III o en altres indrets com el Catalònia. Oferia diferents composicions instrumentals com ara pasdobles, polques, simfonies, masurques, jotes, pavanes, fragments d’òpera, opereta i sarsuela, entre d’altres. També, al teatre que hi havia, s’hi feien sarsueles i operetes a càrrec de diferents companyies manresanes i de fora. També hi havia l’entrada de passeig, que l’any 1916 valia deu cèntims, i cal Jorba acostumava a regalar entrades per al parc. Aquesta empresa hi va fer un àpat per als seus treballadors El parc d’atraccions va tancar el primer any a final de setembre i per deixar un bon record a tots els visitants l’empresa va fer una jornada de portes obertes el dijous de 3 a 6 de la tarda, i de franc, adreçada a tots els «nois i noies d’escoles públiques o particulars que vagin acompanyats dels seus respectius mestres o que vagin amb els seus pares perque pugen esplaiarse amb les seves atraccions». El dissabte i el diumenge d’aquell cap de setmana, últims dies d’atraccions, es va poder veure una col·lecció d’animals ensenyats, entre aquests una gossa a qui escrivien diferents números en una pissarra i ella feia tants lladrucs com números s’havien escrit, gossets jugant a toros que «ho fan amb tanta gracia que tenen en continua rialla al públic». El Catalònia Park acostumava a obrir a mitjan juny –pels volts de la revetlla de Sant Joan– i tancava cap a final de setembre encara que al segon any de la seva obertura no es va poder obrir per la revetlla per «la falta de aprovacio per part del inspector facultatiu, que es d’esperar no trigara gaire en resoldre aquests assumpte», segons podem llegir al Pla de Bages del 26 de juny del 1916. El parc d’atraccions i d’esbarjo Catalònia Park no va durar gaires anys. El fet que s’unissin els dos clubs de futbol i que apareguessin altres formes de diversió va fer que tanqués portes a principi dels anys vint. El febrer del 1928, es va instal·lar en l’antic espai del Catalònia Park el servei de recollida de la neteja pública, i més endavant, un camp d’instrucció militar per a la tropa de la ciutat. A la dècada dels trenta es va urbanitzar tot el sector i es van obrir els carrers Barcelona, Ginjoler, prolongació Guimerà i Poeta Mistral.