El Salón Olimpia es va inaugurar el 8 de juliol de 1927. Era propietat de l’empresari Francesc Serramalera, que va voler que el local reunís les millors característiques tècniques i la màxima comoditat per al públic. En un dels primers fulletons publicitaris hi constava com a subtítol: “Cine de las familias distinguidas”. Tenia un aforament de més de 1.300 persones.

Com a elements decoratius destaquen els que ornamenten la façana principal d’estil noucentista, les baranes dels balcons i, a la part de dalt, sobresurt la cornisa centrada amb un medalló circular amb el nom del cinema, que dona espectacularitat a la façana.

L’accés principal al cinema era pel carrer d’Àngel Guimerà, però tenia un segon accés pel carrer Casanovas.

Després de la mort de l’empresari Francesc Serramalera, en va agafar la direcció la seva filla, Mercedes Serramalera Rius que, gràcies al seu esforç constant i imaginació en la selecció dels espectacles, va aconseguir per a l’Olimpia un gran prestigi i el favor del públic que sovint omplia la sala. Hi va portar, per exemple, un sistema d’aire condicionat, tal com recull un fulletó publicitàri de l’època: “Local amb Refrigeració per aire gelat. Únic a Manresa”.

Amb el Gran Kursaal i el Modern Palace inaugurats el mateix any 1927, hi havia una forta competència en el sector, per això l’Olimpia va desplegar un ampli ventall de recursos publicitaris per atraure públic: diorames al vestíbul -convertit en jungla tropical o amfiteatre romà-, homes anunci pels carrers de Manresa disfressats de tres mosqueters o d’homes de Pancho Villa…

Durant molts anys a l’Olimpia era molt popular el programa de duro o cinc pessetes, unes sessions econòmiques de cinema, que es feien els dijous i divendres.

El Cinema Olimpia va tancar el 1984 i a partir de llavors l’edifici s’ha destinat a usos comercials.