A la cantonada del carrer Infants -ara sant Joan Baptista de la Salle- amb el carrer Bonsuccés hi havia els anys 20 del segle passat el Salón Apolo, un petit teatre i sala de ball que tenia aquí la Cooperativa Obrera Manresana.

Per la Festa Major de 1925 es va inaugurar amb l’obra La reina jove d’Àngel Guimerà. I durant les dues primeres dècades, l’Apolo acollia en bona part representacions teatrals. El 25 de novembre de 1928 s’hi va escenificar La caputxeta blanca, interpretada, entre d’altres, per les actrius locals Alberta Torres, Paquita Pahisa i Conxita Pahisa, amb l’Esbart Manresà de Dansaires i el conjunt La Alhambra.

Després de la guerra es va obrir un nou teatre i sala de ball per iniciativa del promotor Lluís Rovira i Pujol, i el suport econòmic de l’industrial Eduard Iglesias. Els nous locals es van inaugurar el 2 de febrer del 1941 amb l’actuació de l’elenc promogut per Lluís Rovira amb la participació “estel.lar” de l’actor Enric Borràs com a protagonista de l’obra El Abuelo de Benito Pérez Galdós.

El setembre d’aquell anys Maria Matilde Almendros hi va representar Rosa de Madrid al costat de Anita Ciuró i Domènec ferrer entre d’altres. Per Nadal i Sant Esteve d’aquell any s’hi van representar Los Pastorcillos amb Enric Tatjé de Lucifer i Domingo Ferrer de Satanas i les danses de l’Agrupació Manresana de Folklore. Fins l’any 1945 Maria Matilde Almendros hi va representar una quinzena d’obres.

El 1947 Lluís Rovira va transformar el local en cinema, amb una platea molt allargada que tenia capacitat per acollir fins a 650 persones. El 14 de setembre del 1958 el cinema es va patir un incendi.  L’empresa Cabot, coneguda més tard amb el nom d’Espectacles Padró Cabot SL, ja tenia arrendat el cinema.

L’any 1968 el cinema Apolo va ser classificat com a “sala de arte y ensayo”, i va permetre projectar-hi el documental Helga, el milagro de la vida el 1969, considerada una de les primeres pel·lícules de divulgació sexual -amb escenes impactants del moment d’un part-, que va provocar cues excepcionals d’espectadors moguts per la curiositat i el morbo. A mitjans dels vuitanta la sala es va especialitzar en la projecció de pel·lícules eròtiques classificades com a S.

El cinema Apolo va tancar el 1987 i una part de l’espai el van ocupar habitatges i espais comercials.