VII. La gran calaixera

Fes més que mai de memòria i somnis. El temps, on para? Feliu Formosa El temps sofert   L’ambient d’un catolicisme que imperava amb tanta o més folgança que no ho havia fet en temps de medieval Inquisició, podia, certament, viure’s temperat al clos familiar. Ara bé, ser de família de perdedors no volia dir […]

VI. La impossible laïcitat

Fes més que mai de memòria i somnis. El temps, on para? Feliu Formosa El temps sofert «Podem alliberar-nos de la història –i del seu Déu?» Amb aquesta pregunta –que no és pas unívoca tot i semblar-ho– Raimon Panikkar encapçalava una de les seves obres més significatives el 1996 (ampliant i renovant la primera) i […]

V. De la Seu a la Cova

Fes més que mai de memòria i somnis. El temps, on para? Feliu Formosa El temps sofert Va ser l’any de 1952, el del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona. Devia ser un dels primers dies de maig quan m’enviaren a la vicaria de la Seu, a dalt al segon pis on m’esperava mossèn Genís, el […]

IV. La Seu per dins

Fes més que mai de memòria i somnis. El temps, on para? Feliu Formosa El temps sofert   Si el campanar era, a fora, tan alt davant la meva mirada, de l’interior de la Seu, amb la penombra, en perdia la distància, la possibilitat de copsar-ne l’espai. Tot va començar sense que en tingués consciència […]

III. D’un pis a l’altre

Fes més que mai de memòria i somnis. El temps, on para? Feliu Formosa El temps sofert Si ja de petits creixem amb punts de referència i ens ajuden a fer-nos grans i apuntalen els records que ens identifiquen… Si… Ho va ser, ho és encara, el campanar de Seu. Des del balcó del carrer […]

II. Una paperina de pa d’àngel

Fes més que mai de memòria i somnis. El temps, on para? Feliu Formosa El temps sofert Quantes eren les monges caputxines a les acaballes de la dècada dels 40 del segle xx? Jo les contemplava mentre anaven i venien per l’hort i jardí des de la meva talaia del tercer pis. Era un menut […]

I. Xap! Pedreta a l’aigua

Fes més que mai de memòria i somnis. El temps, on para? Feliu FORMOSA El temps sofert   Ara és un Museu de la Tècnica, bé: el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa (MAT), la sigla que ostenta i que no hi falti amb lletra grossa (no era, la MAT, una autopista elèctrica […]

Aquell rellotge de l’avi

Dia 19 de setembre de 2023. Rebo una carta per correu electrònic del meu cosí Jordi Piqué Angordans, des de València on viu. Entre altres paràgrafs, a propòsit d’una novel·la situada en temps de guerra, m’escriu: «Fa referència a la invasió russa i alemanya de Lituània i algunes coses que relata d’una dona vella dels […]