La Seu de Manresa va ser projectada per Berenguer de Montagut al voltant de l’any 1322 i construïda sobre una anterior església romànica. És un dels exemples més rellevants del gòtic català. El pòrtic neogòtic de la façana i el baptisteri, de planta poligonal, foren construïts entre els anys 1916 i 1934, sota la direcció de l’arquitecte Alexandre Soler i March, amb l’assessorament d’Antoni Gaudí.
Després d’un primer saqueig de l’interior la segona quinzena de juliol de 1936, durant l’estiu i tardor següents, la basílica de la Seu també va estar a punt de ser enderrocada. Finalment, després de múltiples gestions i d’una campanya a la premsa local en defensa del valor artístic i arquitectònic de l’edifici, se’n va poder limitar l’enderroc a l’agulla neogòtica piramidal del campanar –aixecada el segle XX-, un edifici gòtic annex a la capçalera, on hi havia les sagristies del Remei i de Sant Pere, i el cor de fusteria i pedra, que estava situat al mig de la nau de l’església.
