L’església gòtica de Sant Pere Màrtir es va construir el segle XIV i formava part del convent de predicadors de Manresa. Amb l’exclaustració de 1834 els frares van marxar i el 1877 s’hi va crear la parròquia de Sant Pere Màrtir. L’edifici del convent dels dominics va ser convertit en Teatre Conservatori. La porta d’entrada a l’església era davant de la Buresa i l’absis entrava dins de l’actual carrer de la Muralla i formava part de l’estructura de la muralla medieval. La capella del Roser acollia un valuós retaule barroc que va ser salvat de les flames i ara ocupa la sala barroca del Museu Comarcal de Manresa.
Del conjunt d’esglésies, es va considerar que aquesta era la que presentava menys interès històric i artístic, de manera que fins i tot l’Ajuntament (contrari als enderrocaments, però sense marge de maniobra política) va autoritzar-ne la demolició per fer realitat un vell projecte urbanístic: la gran plaça de Sant Domènec. Un cop ensorrat el temple, es va construir un refugi antiaeri a la paret del Teatre Conservatori
