Biografia de Josep M. Rosal i d’Argullol
Josep Maria Rosal i d’Argullol, va néixer a Manresa el 1908 i va morir a Bogotà l’any 1983.
Fotògraf i cineasta, va iniciar la seva activitat fotogràfica als 16 anys i des de la segona meitat dels anys 20 i durant la República va publicar fotos en diaris i revistes de Barcelona i el Bages.
Com a fotògraf, va col·laborar en diverses publicacions com la Revista semanal ilustrada Mediterráneo de Barcelona, com a reporter gràfic; el Diario de Avisos de Manresa; el setmanari gràfic d’informació Veu de Manresa, on publicà fotografies sobre esports (futbol i tennis) i reportatges sobre el monestir de Sant Benet de Bages, carrers de la ciutat de Manresa i sobre actes i fets de la vida quotidiana de la ciutat; o bé a la revista La Hormiga de oro, on va publicar diverses fotografies sobre els Rasos de Peguera. També va fer fotografies artístiques de gran qualitat que es van mostrar en exposicions a Manresa, a Sitges i a Barcelona.
Home d’una cultura extensa, va ser un gran apassionat del patrimoni arquitectònic i de l’art en general i va treballar activament en el salvament del patrimoni artístic manresà durant la Guerra Civil. En aquest sentit va ser una de les persones que va ajudar a fer possible que la basílica de la Seu no fos enderrocada, quan ja s’havia decidit la seva demolició.
A partir de l’any 1940 i fins que va marxar a Colòmbia, l’any 1955, va produir, realitzar i dirigir curtmetratges i documentals. Un d’ells, Manresa sobre la història, indústria i altres aspectes de la ciutat de Manresa, que es va estrenar al Kursaal el 26 de febrer de 1942 i després va estar en cartell al Coliseum de Barcelona durant dos mesos i mig. Altres documentals que va realitzar en aquest període són: Labrando felicidad (1942) sobre una fàbrica de nines a Barcelona, Papel de hilo (1943) sobre el paper de barba, Montserrat y su génesis, sobre la muntanya de Montserrat i que va comptar amb l’assessorament del geòleg i catedràtic de l’Institut de Manresa, Valentí Masachs; Montserrat. La Verge Bruna; Alcoy, reportatge sobre aquesta ciutat, Industria cintera, rodada a fabriques cintaires de Manresa; Bellezas de Ampurias, sobre les restes arqueològiques d’Empúries; Berga se engalana, un documental sobre la Patum rodat l’any 1948; El color de tus ojos, rodada el 1952 a Lloret de Mar i on actuava la que més tard seria la seva esposa, l’actriu i escriptora argentina Nina Martin; Pantano de Oliana, documental sobre l’embassament d’Oliana rodat el mateix any 1952; i també del 1952 El arte eucarístico español, documental sobre l’exposició d’art celebrada en motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona. També es conserven 4 documentals seus sobre la ciutat de Terrassa.
Amb tot, es va dedicar especialment al cinema de divulgació mèdica i científica, amb documentals com ara La rabia (1946) o Epilepsia (1950), entre d’altres, essent aquest un camp en el que va destacar i va ser reconegut internacionalment. Així, l’any 1950 va ser guardonat a la Biennal de Venècia pel documental La trasplantación de córnea en España, rodada a la clínica Barraquer de Barcelona.
El 1955 es va traslladar a viure a Santa Fe de Bogotà, on va arribar a ser un professional molt conegut i prestigiós. Va col·laborar en diverses revistes, com ara Shell, Bogotà, Lara, Adán, el Boletín de la Radiotelevisora Nacional o la revista Economia colombiana. També va fer reportatges fotogràfics per empreses com Ecopetrol (empresa colombiana de petroleos) i va actuar com a fotògraf oficial del Teatro Colón, el principal teatre colombià. Una exposició de fotografies seves (del 1966) va ser inaugurada pel president de la República de Colòmbia.
En l’àmbit cinematogràfic, de la seva etapa a Colòmbia se sap que va realitzar i produir pel·lícules científiques com La pulga, Cirugía experimental, Cirugía torácica o Catarata 1958, totes elles supervisades per especialistes. També va filmar documentals sobre l’Amazònia, la catedral de Bogotà, la zona arqueològica de San Agustín i les mòmies precolombines que es conserven en diferents museus de Colòmbia.
