El 9 febrer de 1939 es va aprovar la Ley de Responsabilidades Políticas, una nova llei repressiva, en el mateix sentit de les que ja s’havien aprovat durant la guerra, per castigar les persones, els sindicats i els partits que havien donat suport al Front Popular i al Front d’Esquerres. La Llei de 1939 concretava les responsabilitats individuals i en l’article primer deia:
“Art. 1 Se declara la responsabilidad política de las personas, tanto jurídicas como físicas, que desde el 1º de octubre de 1934 y antes del 18 de julio de 1936 contribuyeron a crear o agravar la subversión de todo orden de que se hizo víctima España y de aquellas otras que a partir de la segunda de dichas fechas se hayan opuesto o se opongan al Movimiento Nacional con actos concretos o con pasividad grave”.
Quina era la finalitat de la llei?
La llei tenia dos objectius bàsics: el repressiu i l’econòmic. Pel que fa al primer, la llei va afegir a la repressió política la repressió econòmica, que podia incidir sobre el patrimoni familiar dels represaliats. El pretext era liquidar la culpa que, segons el règim, tenien tots aquells que havien contribuït “a forjar la subversión roja.” Pel que fa al segon, la motivació era la recaptació de diners. Hi havia, per part de l’Estat, una clara voluntat d’apropiació de béns; per tant, es van centrar, sobretot, en aquelles persones de les quals sospitaven que en podien tenir. Es volia castigar, per damunt de tot, les classes benestants que havien donat suport a la República.
A més a més, una altra de les finalitats de la Ley de Responsabilidades Políticas era aconseguir la desmobilització i la passivitat de la població, ja que l’arbitrarietat de la llei generava terror i submissió entre aquelles persones que tenien por de ser privades dels seus mitjans de subsistència. Tenia, per tant, una clara voluntat d’humiliar els vençuts, de culpar-los de la guerra i, així doncs, de legitimar el cop d’estat del 1936.
Quines característiques presentava la llei?
La Ley de Responsabilidades Políticas era retroactiva, és a dir, penalitzava comportaments i actuacions que havien tingut lloc a partir de 1934 i que, per tant, no eren delicte en el moment de realitzar-se. També era absolutament arbitrària i vinculava la seva jurisdicció a la militar, atès que fixava sancions econòmiques complementàries a les condemnes dictades pels consells de guerra.
Qui eren els perseguits per aquesta llei?
La gran majoria dels condemnats pels Tribunales de Responsabilidades Políticas estaven o havien ingressat a la presó o bé havien estat afusellats o es trobaven a l’exili o en parador desconegut. Cap d’aquestes circumstàncies, però, va impedir la incoació de l’expedient o l’apropiació dels béns dels encausats. De fet, es calcula que només al voltant d’un 25% d’aquests hi era present en el moment de ser jutjats.
Quines institucions van portar a terme la repressió econòmica?
El tribunal responsable de l’aplicació de la llei era el Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas. Per sota d’ ell es van crear els tribunals regionals a la majoria de capitals de província. D’aquesta manera, a principis de juny de 1939 es van constituir, a les quatre capitals catalanes, els Tribunales Regionales de Responsabilidades Políticas, formats per un representant de la magistratura, un de l’exèrcit i un de la FET-JONS. Aquests eren els encarregats d’aplicar la llei a cada província.
Altres institucions necessàries eren els jutjats d’instrucció provincials, responsables de la incoació dels expedients, les audiències territorials, encarregades de resoldre les apel·lacions presentades, i els jutjats civils especials, amb competències sobre incautacions i embargaments de béns dels inculpats.
Quin procediment se seguia?
El procediment es podia iniciar després de conèixer les sentències dels consells de guerra o bé a partir d’una denúncia. El jutge instructor incoava l’expedient i es citava a declarar l’inculpat i els diferents testimonis. Es demanaven informes a l’alcalde, al capellà, a la FET-JONS i a la Guardia Civil. Si l’inculpat era mort o desaparegut, la seva responsabilitat econòmica es transmetia als hereus.
Quines sancions imposava el Tribunal?
Les sancions que va imposar el Tribunal de Responsabilidades Políticas van ser la inhabilitació, el desterrament, el confinament, el desterrament a les possessions africanes, la pèrdua de béns i el pagament d’una multa.
Durant quant temps va estar vigent la llei?
La Ley de Responsabilidades Políticas de 1939 es va aplicar a fons fins l’any 1942, període durant el qual es van produir moltes incoacions, però poques resolucions d’expedients. La complexitat del procediment va obligar a fer la reforma de 19 de febrer de 1942. Aquesta va establir profundes modificacions i no es van incoar nous expedients. Finalment, a l’abril de 1945 es va suprimir la jurisdicció de responsabilitats polítiques i el Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas va quedar dissolt. Es va passar a crear una Comisión Liquidadora de Responsabilidades Políticas, encarregada de resoldre els expedients que quedaven pendents.
Tanmateix, no serà fins el Decret de 10 de novembre de 1966 que, mitjançant un indult, s’extingiran definitivament les responsabilitats polítiques.
Quin impacte va tenir?
La Ley de Responsabilidades Políticas va sotmetre al voltant d’un 1% de la població a un llarg procés d’investigació sobre les seves actuacions polítiques des de l’octubre del 1934. A la província de Barcelona fins el 1945 es van incoar més de 10.000 expedients, dels quals només se n’havien resolt aproximadament un 25%.
La repressió econòmica, si bé no va ser tan àmplia com la política, va ser igual de demolidora per les sancions econòmiques imposades i per la por que va generar. Fins l’any 1942, la repressió econòmica va aconseguir els seus objectius, però als anys 50 i 60, en un altre context internacional i amb més pressió social, a través dels recursos presentats per molts hereus, molts d’aquests van aconseguir recuperar el seu patrimoni.
