(Manresa, 1894 – ? )
Expedient Tribunal de RP: 3740
Sentència: multa de 15.000 ptes. (01/09/1941)
Francisco Montplet Prunés era farmacèutic i vivia a Barcelona amb la seva esposa, Joaquima Boj Palau, i les seves quatre filles. Es dedicava a l’elaboració i al comerç d’alcohol i de licors. Havia estat militant de la Lliga Catalana i posteriorment d’Acció Catalana Republicana.
A l’octubre de 1936 es va exiliar a França juntament amb la seva família, després d’haver estat amenaçat pels revolucionaris, i l’1 de gener de 1937 la seva empresa va ser col·lectivitzada. A França, la família Montplet va viure a Montpeller i a Saint Etienne. En una curta estada a Itàlia, el 12 de febrer de 1937, ho va aprofitar per deixar constància de la seva adhesió al “Caudillo” des del Consolat Espanyol de Gènova.
Va tornar a Barcelona l’1 de novembre de 1939 i el dia 11 va ser detingut, acusat d’haver estat president d’Acció Catalana Republicana a Badalona i d’haver estat compromissari en representació del Front Popular a les eleccions generals de 1936, en les quals es va elegir Manuel Azaña com a president de la República. L’expedient militar va quedar, però, en fase de “Diligencias previas” sense condemna.
El judici que sí que va prosperar fou el del Tribunal de Responsabilidades Políticas que es va incoar el 3 de juny de 1940 i es va tancar el 13 d’agost de 1941.
En la seva defensa ell mateix exposava:
“…mi ideología era en lo social conservadora y, por ende, antirevolucionaria y antiroja, en lo religioso, católica practicante y en lo político, catalanista templada; y con estos antecedentes el partido político que lógicamente debía atraer mi atención y absorber mi actividad había de ser, como en efecto lo fue, el denominado “Lliga Regionalista”, llamado más tarde “Lliga Catalana” que no ha sido declarado fuera de la ley y al cual pertenecí.”
“…llevado por el vaivén político de mi abogado (Sr. Lluís Massot Balaguer) pasé a engrosar las filas de Acción Catalana sin que al efectuar el traslado se me dijera que había de ser rojo ni que debía de adjurar de mi religión católica, ni de las prácticas de las ceremonias de la misma, ni mucho menos que me tuviera que sentir separatista”.
Des de la incoació de l’expedient de responsabilitats polítiques, la seva empresa va ser intervinguda i tots els seus comptes, embargats. Finalment, la sentència del tribunal va ser el pagament d’una multa de 15.000 ptes. que es va fer efectiva el 9 de setembre de 1941. A partir d’aquest moment, Montplet va recuperar la lliure disposició de tots els seus béns i es va aixecar la intervenció de la seva empresa.
