Analitzem setanta expedients que corresponen a persones nascudes i/o veïnes de Manresa, que foren jutjades pel Tribunal de Responsabilidades Políticas: 62 homes i 8 dones.
Onze ja havien estat afusellats per sentències dels consells de guerra i cinc eren a l’exili. De la resta, la majoria estaven complint condemna a la presó. Aquestes circumstàncies van fer que encara que els inculpats fossin homes qui més va patir la repressió van ser les dones ja que eren les que tiraven endavant les famílies.
Les diligències van tenir una durada d’ entre 1 i 2 anys, període en què el Tribunal de Responsabilidades Políticas recopilava informació econòmica (bancs, propietats, etc.) i personal a través d’informes i testimonis. Si existien diners al banc, propietats o negocis, durant les diligències els béns quedaven embargats i els negocis, intervinguts amb tot el que això suposava per a les famílies.
El tribunal només va dictar sentència condemnatòria contra 10 dels inculpats. La resta de causes van resultar sobresegudes per insolvència.
Quan els inculpats eren a l’exili i no podien ser jutjats ni empresonats per la via militar, el Tribunal de Responsabilidades Políticas dictava sentències més polítiques com la inhabilitació, l’exigència del no retorn de l’exili, etc., perquè quedés constància de la seva desafecció en algun lloc. Aquests van ser els casos de Lluís Prunés Sató i Jaume Serra i Hunter.
Contra la burgesia catalanista
Les classes més populars no disposaven ni de diners, ni de béns materials i immobles. L’objectiu recaptatori que tenia el Tribunal de Responsabilidades Políticas va fer que inculpessin persones d’ideologia conservadora que en el passat havien donat suport a la República. Aquests són els casos dels farmacèutics Antoni Esteve Subirana i Francesc Montplet Prunés.
Les militants eren insolvents
Les cinc dones que eren militants de partits polítics o sindicats estaven empresonades complint la condemna que els havia imposat el Tribunal Militar, quan se’ls va obrir expedient de Responsabilitats Polítiques. Eren Roser Amorós Pla (CNT), Rosita Riera Barberan (CNT), Assumpta Solà Casas (CNT), Anna M. Solà Sardans (PSUC) i Lluïsa Xandri Sagués (POUM). Fetes les diligències oportunes, van ser declarades insolvents, i es van sobreseure les seves causes pel que fa a les Responsabilitats Polítiques.
La causa contra Laura Enrich Font
El cas de la Laura és un cas més que mostra l’anhel de venjança de les noves autoritats franquistes quan no podien exercir la repressió contra un responsable polític, en aquest cas de l’àmbit municipal.
El seu marit, Gumersind Sanmartí Prat, era un comerciant afiliat a ERC que va ser regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Manresa i un dels membres de la maçoneria que va fundar el Triangle Rubricatus a Manresa. Va marxar a l’exili abans que arribessin les tropes franquistes a la ciutat.
El 31 de gener de 1939 ja empresonaven la Laura Enrich, bo i interrogant-la exclusivament amb preguntes relacionades amb el seu marit. Apolònia, la seva filla de 8 anys, tenia el pare a l’exili i la mare a la presó. Al cap de tres mesos, el Tribunal Militar la va deixar en llibertat i la va absoldre. Això sí, li van requisar tots els objectes de valor que tenia a casa seva, la majoria regals de casament. Al cap de pocs mesos, el desembre de 1939, va ser el Tribunal de Responsabilidades Políticas qui va obrir expedient contra Laura Enrich Font i li va bloquejar tots els comptes. Ella, que ja s’havia posat a fer de minyona per tirar endavant la seva filla, es va defensar amb l’argument que ja havia estat absolta pel Tribunal Militar. No va ser fins el 8 d’agost de 1941 que li van desbloquejar els comptes bancaris i van declarar la seva absolució.
Vinculats amb Manresa: Francesc Senyal Ferrer i Pius Font i Quer
Els esmentem com a inculpats pel Tribunal de Responsabilidades Políticas per la seva forta vinculació amb Manresa, encara que no hi van néixer ni tampoc hi vivien a l’inici de la Guerra Civil.
Francesc Senyal Ferrer (Castellbell i el Vilar, 1897 – Mèxic, 1975)
Fou un industrial republicà que es va establir a Manresa a la dècada dels 20, on va iniciar el seu activisme polític (vegeu biografia).
https://www.memoria.cat/republica/senyal-i-ferrer-francesc
https://memoriaesquerra.cat/biografies/senyal-ferrer-francesc
Pius Font i Quer (Lleida, 1888 – Barcelona, 1964) Botànic, farmacèutic i químic català.
Va patir tot el procés contra ell a Barcelona, ciutat on vivia, destituït dels càrrecs que exercí durant els anys de la República.
https://www.memoria.cat/edu/personatge-del-mes-pius-font-i-quer-1888-1964/
En els dos casos el seu expedient va acabar amb el sobreseïment.
