Biografia

(Manresa, 1905 – Barcelona, 1950)
Metge i eclesiàstic. Orador, poeta i escriptor.

Fill d’una família obrera del tèxtil. Estudià a la Facultat de Medecina de Barcelona on el 1928 va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura. Va fer classes de medecina interna a l’Hospital de Sant Pau  de Barcelona.

Alternà l’estudi de la medicina amb una gran activitat dins la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Com a vicepresident del consell federal participà en tota mena d’assemblees de l’entitat, va recórrer tot Catalunya per estendre la Federació  i escriví nombroses Glosses al setmanari “Flama”.

Exercí de metge a Avinyó i a Monistrol de Calders fins que s’establí a Gràcia. Fou mobilitzat en un cos de sanitat (maig del 1938) fins a la fi de la guerra. Fou absolt en un judici sumaríssim.

Amb 34 anys ingressà al seminari de Barcelona i, un cop sacerdot (1942), fou vicari a Sant Esteve Sesrovires i es llicencià en teologia a Salamanca (1944). L’ambient eclesiàstic de la postguerra l’apartà del seu apostolat preferit, entre els joves, però treballà sis anys als Centres d’Acció Catòlica femenina de Sarrià.

Va impulsar  l’Obra Benèfica Antituberculosa (1946) i el Secretariat Diocesà de Beneficència, que seria un precedent de Càritas. L’obra assistencial culminà amb la  fundació  a Barcelona de la Clínica Sanatori de la Mercè per a tuberculosos sense recursos.

Morí d’un càncer al 45 anys. El 1973 li fou publicat el seu Diari de guerra.

El seu procés de beatificació fou molt llarg i la persistència dels seus amics i coneguts aconseguí a la fi que fossin reconeguts els seus mèrits i el seu testimoni. El papa Joan Pau II oficià al santuari de Loreto (les Marques, Itàlia) la cerimònia de beatificació de  Pere Tarrés el 5 de setembre de 2004.

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona declarà el 2005 l’Any del Dr. Pere Tarrés.

Vegeu també La Federació de Joves Cristians de Catalunya (els fejocistes)