Biografia
( Manresa 1878 – Cuernavaca, Mèxic 1943)
Filòsof, professor i polític.
Va néixer a Manresa, fill de pare osonenc i de mare irlandesa, però molt aviat passà a residir a Barcelona. Estudià als jesuïtes de Barcelona i feu les llicenciatures de Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona. El 1902 va fer el doctorat a Madrid.
Fou catedràtic d’institut a Almeria; catedràtic de lògica a la Universitat de Santiago de Compostela (1910), i el 1913 guanyà la càtedra d’Història de la Filosofia de la Universitat de Barcelona.
Fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia el 1923. També fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Li van encarregar la càtedra “Ramon Llull”. Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres(1931).
Fou elegit Rector de la Universitat de Barcelona (1931-1933), que transformà d’un centre desfasat i desconnectat de la realitat del país en una universitat catalana, moderna i progressista, oberta als corrents culturals internacionals i de gran prestigi i influència.
Va ser President del Consell de Cultura de la Generalitat, organisme assessor de la política cultural de la Generalitat.
Políticament va passar d’Acció Catalana a Esquerra Republicana de Catalunya, l’octubre del 1931. Va ser elegit Diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona-ciutat (1932). Fou el diputat més votat després del president Macià i elegit vice-president del Parlament de Catalunya.
El 1934 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona, on assumí la cartera de Cultura.
Després de la Guerra Civil s’exilià a França, a l’Argentina i després a Mèxic. Fou designat membre del primer òrgan de la Generalitat a l’exili: el Consell Nacional de Catalunya, presidit per Lluís Companys (1940).
Va ser Director de la “Revista de Catalunya” i autor de diverses obres didàctiques d’assaig i d’història de la filosofia i de nombrosos articles de filosofia publicats a l’Enciclopèdia Espasa, on durant vint anys tingué al seu càrrec la part de filosofia.
En una carta escrita a Joaquim Sarret i Arbós, Serra i Húnter, afirmava “el fort de la meva producció està perdut en els fons de l’Enciclopèdia Espasa: 15 anys de treball i varis milers d’articles”.
Tesi de Miquel Verdaguer: Jaume Serra Hunter i la teoria de la cultura en el noucentisme
“Homenatge a l’il·lustre manresà Jaume Serra i Húnter“. Joaquim Aloy
Documents
(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).
ANYS 1931-39. Conferència de Jaume Serra a l’Institut de Manresa; document testamentari de Jaume Serra i Húnter; anunci d’una conferència de Serra i Húnter a la Biblioteca Popular de Manresa; escrit inèdit de J. Serra fet a Tolosa de Llenguadoc.
Documents sobre Jaume Serra i Húnter conservats a l’Arxiu de Salamanca
Fotografies
Frases
Catalunya
Cultura
Ensenyament
Esquerra Republicana de Catalunya
Feixisme
Ideals
Llibres
Pàtria
Catalunya
“Sovint s’escau que la política d’un poble exigeix la unió sagrada de tots els ciutadans, l’oblit de greuges passats, la condemnació de la parcialitat i de la discòrdia. Cal, aleshores, subordinar les polítiques a la política, és a dir, les modalitats divergents d’orientació a la finalitat suprema del benestar nacional. La defensa dels interessos de la comunitat obliga a renúncies i sacrificis; deure per excel·lència del ciutadà conscient i patriota, quan el seu país es troba en la cruïlla històrica en què es decideix la seva sort futura de poble lliure. Aquest és el cas de Catalunya” (Any 1943)
Cultura
“…la Generalitat es proposa impulsar tots els aspectes de la cultura i entre ells l’ensenyament tècnic, puix que els alts interessos de l’esperit són millor servits quan van acompanyats del progrés material” (9-10-32)
“La Generalitat té el criteri, en la reconstrucció de Catalunya, de posar la cultura per damunt de tot, compartint tots els partits aquest criteri; el que vol dir que encara la cultura és per damunt de la política” (9-10-32)
“Tinguem en compte que quan haurem aconseguit el nostre objectiu, que tothom sigui ben culte, aleshores podrem dir amb propietat que hem treballat pel progrés de la humanitat”(Conferència, 17-5-36)
Ensenyament
“El primer bienni va crear més escoles que les que havia construït la Monarquia amb 40 ó 50 anys” (19 ó 20-1-36. Míting a Súria)
Esquerra Republicana de Catalunya
“El partit d’Esquerra porta en el seu sí tota la força creadora. I té un timbre de glòria: la seva honradesa” (26-12-32)
“La nostra obra no és tancar-nos dintre la frontera, sinó que tenen un sentit universalista i per això volem ajudar els altres pobles germans i col·laborar en l’obra humanitària” (26-12-32)
Feixisme
“A la propera lluita electoral es presenten dues alternatives: feixisme o antifeixisme. Feixisme, ja sabeu què representa: La Guerra. La conflagració mundial que vol provocar-se està inspirada pels països regits per sistema dictatorial estil Hitler i Mussolini. Cal oposar-nos-hi fent reeixir els ideals democràtics” (Gener 1936. Míting a Súria)
Ideals
“…(cal) lluitar sempre per un ideal. L’utilitarisme mor. L’idealisme no mor mai. L’ideal és etern. Moren els homes, però els ideals humans no moriran mai, puix són eterns” (“El Dia”, 18-11-33, pronunciat en un míting celebrat el dia anterior)
Llibres
“Avui el llegir és una necessitat apremiant…. la lectura salva el temps i l’espai. Els llibres en parlar-nos de coses ja passades, fan posar-nos en contacte amb fets, amb cultures de les quals nosaltres no hauríem sabut mai res” (Conferència, 17-5-36)
“El llibre és de tots els productes de la civilització el més serè, el més imparcial, el més segur i el més fixe” (Conferència, 17-5-36)
“Molts conflictes existents són deguts a això, a la diferència existent entre l’home inculte i el culte, entre l’home que llegeix i el que no ho fa, entre el que assimila les seves lectures i el que no treu profit d’elles…” (Conferència, 17-5-36)
“El llibre és un amic en extrem lleial. Un bon llibre us canta la veritat, no us enganya mai. Ens diu la veritat encara que aquesta en cogui” (Conferència, 17-5-36)
Pàtria
“Dos amors hem de tenir en la vida, dos amors que es compenetren: la pàtria i la humanitat” (9-10-32)
