Biografia
(Castelltallat, 1898 – Barcelona, 1934)
Advocat, periodista i polític.
Estudià dret a la Universitat de Madrid. Va ser fundador i militant de la Joventut Nacionalista de Manresa (1916) que depenia de la Lliga.
Com a periodista col·laborava a la revista “Joventut” i més tard fou el director i co-propietari d’”El Pla de Bages”, òrgan de la Lliga Regionalista.
El 1925 entrà en contacte amb Acció Catalana. Formà part del grup fundador del diari “El Dia”, que es va començar a publicar el 1929 i que seria el portaveu de l’esquerra catalanista. Va ser president de l’Associació d’Amics d’El Dia.
Es casà amb Carme Baltiérrez, filla d’un industrial de tints.
Va ser cap de llista de la Concentració Republicana a les eleccions del 12 d’abril del 1931. Va ser president de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa del 14 d’abril de 1931. Va proclamar la República a Manresa i en va ser el primer alcalde (abril-juny 1931).
D’Acció Catalana, passà a Esquerra Republicana de Catalunya un cop proclamada la República. Fou diputat a les Corts Constituents (1931) i diputat al Parlament de Catalunya (1932), on fou cap de la majoria parlamentària d’ERC.
L’11 de setembre del 1932 Joan Selves fou homenatjat a la ciutat de Manresa, en un acte multitudinari, per la defensa que ell i altres parlamentaris catalans havien fet de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que s’havia aprovat dos dies abans.
Joan Selves va ser una persona de confiança de Francesc Macià i Lluís Companys. El gener de 1933 fou nomenat Conseller d’Economia i Agricultura de la Generalitat de Catalunya.L’estiu d’aquell mateix any fou nomenat Governador General de Catalunya i Comissari d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya i el gener del 1934 fou nomenat conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. Va morir el juny del mateix any essent conseller. El govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, assistí en pes al funeral multitudinari que se celebrà a Barcelona.
Durant la Guerra Civil, el nom del municipi de Sant Mateu de Bages va ser canviat pel de Bages d’en Selves. A Manresa un carrer i un centre cívic porten el seu nom.
Documents
(Documents procedents de la col·lecció de la família Selves)
ANYS 1931-34. Carnet d’alcalde-president de Manresa; carnet d’Esquerra Republicana de Catalunya; carnet de la Federació de la Premsa i de la “Asociación de Periodistas Extranjeros”; bitllets de lliure circulació per Catalunya i pel trajecte a Madrid; carta de renúncia de Joan Selves a l’alcaldia de Manresa en haver estat elegit diputat a Corts; nomenament de Conseller de Governació per part de Lluís Companys; foto de Lluís Companys dedicada a Joan Selves; notes de Lluís Companys amb motiu de la mort d’en Selves; nota de Ventura Gassol a la mort d’en Selves; telegrames diversos, entre ells el d’Aniceto León, amb motiu de la mort d’en Joan Selves; caixeta de la Constitució de la II República aprovada quan Selves era diputat a Corts Constituents; escut d’alcalde de Manresa.
Fotografies
Callús. Acte de col·locació de la primera pedra de l’escola, en un acte presidit pel diputat Joan Selves, l’any 1932.
4-9-1933. Joan Selves i Carner pren possessió del càrrec de Governador General de Catalunya. D’esquerra a dreta, Claudi Ametlla, Carles Pi i Sunyer, Francesc Macià, Lluís Companys, Joan Selves i Carner i Jaume Aiguader.
Imatges de Joan Selves en els diversos moments de l’etapa de diputat i conseller de la Generalitat de Catalunya.
29-6-1934. Barcelona. Funeral de Joan Selves i Carner. Pas del dol pels carrers de Barcelona.
29-6-1934. Manresa. Enterrament de Joan Selves i Carner.
12-7-1936. Manresa. Trasllat de les restes de Joan Selves al panteó erigit per l’Ajuntament.
Ressò a la premsa
La notícia de la mort de Joan Selves i Carner (28-6-1934), vista des del diari “El Dia”.
Frases
Càrrecs públics
Concentració Republicana
Cultura
Desvetllament de la consciència ciutadana
Esquerra Republicana de Catalunya
Monarquia
República
El suport del poble
La voluntat del poble
Càrrecs públics
“Personalment, us diré que estic cansat de la lluita política. Cal que un llarg període de repòs em doni les forces necessàries per a continuar. Hi ha a Manresa i a la comarca elements molt preparats per a continuar amb més èxit la labor començada” (“El Dia”, 29-3-32)
Concentració Republicana
“No ens presentem nosaltres a la lluita amb un caràcter simplement administratiu. Després de tres dictadures que hem sofert i sofrim, les eleccions que s’apropen són un acte essencialment revolucionari” (1-4-31)
“Nosaltres volem al nostre costat homes que tinguin un alt concepte de la dignitat i sentin ben ferma la seva ideologia”
En aquelles reunions pre-electorals, no hi havia ambicions, ni afanys de càrrecs en cap d’aquells amics, tots ells plens d’abnegació i sadollats d’esperit de justícia. Però la República i Catalunya necessitaven homes i calgué parlar-los directament al cor en nom d’elles perquè es decidissin a acceptar els llocs que se’ls oferien. Així el 14 d’abril aconseguíem el primer colofó en el camí de les nostres reivindicacions” (19-12-32)
Cultura
“La cultura del poble és la major garantia, la millor seguretat de la República” (13 ó 14 d’agost del 1932)
“…la cultura és l’únic mitjà que tenim perquè siguin respectats els nostres drets i la garantia que Catalunya i Espanya seguirà amb ritme accelerat el camí de la pau, del progrés i de la prosperitat” (13 ó 14 d’agost del 1932)
“És la cultura el que acabarà amb la desigualtat de classes i d’estaments, i esfondrà tota concepció de violència i d’imperialisme” (1-10-32)
“…els pobles més cultes han acabat dominant i imposant-se, àdhuc damunt els més forts” (1-10-32)
“Desvetllament de la consciència ciutadana”
“Als detractors irreconciliables de la República, els podem oposar un fet indestructible: el desvetllament de la consciència ciutadana”. “La intel·ligència de les masses populars i el grau d’interès que el ciutadà prengui pels afers públics, són els dos factors principals per aconseguir una opinió pública entesa i moderada” (Article publicat a “El Dia” el 13 d’abril del 1932).
Esquerra Republicana de Catalunya
“El problema de la terra i el problema social; heus ací l’obra que ha d’endegar l’Esquerra Republicana de Catalunya, els problemes que ha de resoldre el primer Parlament de la Catalunya autònoma” (10 ó 11-12-32)
Monarquia
“Davant la policia, treballàvem per l’esfondrament d’aquell règim caduc i eixorc, alhora que propugnàvem per la instauració d’un règim de més gran justícia per a tots.
República
“Sóc un element de la fracció esquerrana de l’Esquerra; dic les coses tal com són, pel seu nom, i això m’ha portat molts perjudicis i boicots. Sempre estic amb vosaltres i al vostre costat; sóc propietari i emparo i defenso els rabassaires; això sembla una paradoxa i, no obstant, no és altra cosa que una conseqüència del meu concepte de la República. República no és un canvi de nom únicament, és quelcom de més transcendental, és un canvi de política, de doctrina, de resultats” (29-9-32)
El suport del poble
“A voltes he volgut deixar la política, retirar-me, renunciar a les actuacions públiques, però vosaltres m’estimuleu, amb el vostre entusiasme i el vostre fervorós optimisme. És per vosaltres que encara actuo pel poble” (29-9-32)
La voluntat del poble
“Ni per un moment, ni mai, podem oblidar, per molt amunt que arribem, que el nostre encimbellament està fonamentat en el poble i el que vagi contra la seva voluntat s’ha de topar contra tots nosaltres” (19-12-32)
