La II República (1931-1936) va ser un intent de construir una societat més justa i equilibrada, tot plegat en un marc de democràcia i llibertat. Cal tenir present, dins el context espanyol de l’època, que la República va sorgir, de manera pacífica, després d’un període dictatorial com el de Primo de Rivera (1923-1930), amb el qual el fins aleshores rei Alfons XIII havia intentat tapar les evidents mancances de l’anomenat sistema monàrquic de la Restauració (1875-1931) que només afavoria a les classes benestants.
La justícia social i les llibertats individuals i col·lectives eren, doncs, els principals valors amb els quals naixia la República i pels quals havia rebut el suport popular a les eleccions municipals d’abril del 1931. Per això es van iniciar mesures com ara limitar el poder de l’Església mitjançant la seva separació respecte un Estat que fins llavors havia estat confessional (cosa que va comportar l’oposició de bona part del món eclesiàstic contra el nou règim republicà), el projecte de la reforma agrària (en contra dels interessos dels grans propietaris latifundistes), la modernització d’un exèrcit tradicionalment colpista i intervencionista dins la vida política espanyola, o l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amb el qual es recuperava un autogovern perdut des de la ja llunyana data del 1714, al final de la guerra de Successió.
Aquestes reformes republicanes no van acontentar pas a tothom: amplis sectors del moviment obrer, com ara l’anarquisme, les consideraven insuficients i exigien transformacions de caire revolucionari; els grups dretans, en canvi, estaven en contra d’aquests intents reformistes perquè els consideraven revolucionaris i en contra dels seus interessos. Per exemple, l’autonomia catalana mai va ser ben vista per les dretes espanyoles: de fet, el temor a una suposada ruptura de la “unidad de España” va ser una de les justificacions dels militars que, el juliol del 1936, es van rebel·lar contra el govern legítim de la República.
Els errors puntuals dels governants i el context internacional tampoc van ajudar a la jove República, que es va haver d’enfrontar a la crisi econòmica dels anys 30 (derivada del crac de la Borsa de Nova York) que radicalitzava les tensions socials i polítiques, i a l’ascens del feixisme a Europa, com ara a l’Alemanya nazi.
L’esclat de la Guerra Civil, entre el juliol del 1936 i l’abril del 1939, va significar la liquidació definitiva de la República a mans dels militars colpistes. La seva culminació en la dictadura franquista posterior van anorrear la democràcia, les llibertats, els drets humans, els intents modernitzadors que comportaven els avenços socials i polítics i, en definitiva, les esperances que la República havia generat. A conseqüència d’això, Catalunya i Espanya van recular dècades en els seus projectes de desenvolupament nacional i cohesió social dins un àmbit de llibertat i tolerància.
(Vegeu també “Breu balanç de la República a Catalunya i a Espanya”)
