Biografia

(Manresa, 1902 – Barcelona, 1957)

Fou un escriptor i polític que venia del món de la joieria que n’era la seva professió.

Va ser membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga i més tard d’Acció Catalana.

Fou un intel·lectual actiu del moment cultural de l’època. Cantaire a l’Orfeó Manresà.

Amb Joan Baptista Claret van muntar una biblioteca circulant, sota l’escut de “Ciutat” i en una cambra de l’Orfeó.

Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser processat i empresonat per l’afer d’un esborrany de telegrama insultant per al dictador.

Col·laborava a “L’Om”, “Ciutat”, “El Pla de Bages”, “La Veu de Catalunya” i “El Dia”.

Fou elegit regidor de Cultura a l’Ajuntament de Manresa a les eleccions municipals de gener de 1934, càrrec que simultaniejà amb els de president de la Comissió de Cultura, secretari de l’Escola d’Arts i Oficis, vocal de la Junta del Conservatori i del Consell Local de 1ª Ensenyança, president del Foment de Turisme i president d’Acció Catalana. Aquesta intensa activitat repercutí negativament en el seu estat de salut i hagué de ser hospitalitzat.

Fou empresonat arran dels fets del Sis d’octubre del 1934. Amb les eleccions del 1936, tornà al seu càrrec de regidor però per molt poc temps, ja que es traslladà a viure a Barcelona.

Va exiliar-se  a França del 1939 al 1942.

Fou autor de:

Un Llibre Verd (visió parcial de Manresa),

il·lustrat amb dibuixos d’Anselm Corrons (1932);

Romanços d’amor i de guerra

(1937);

Memòries

(1952) (autobiografia sobre la seva activitat política i social) i

França (1939-1942)

(manuscrit sobre la seva estada a l’exili)

Documents

(Documents de l’Arxiu Comarcal del Bages i de la col·lecció de la família Prat)

Reproducció d’algunes pàgines del quadern França 1939-1942, manuscrit de Vicenç Prat sobre la seva estada a l’exili.

Fotografies

Frases

El primer ajuntament republicà
La seva actuació a l’Ajuntament
La seva dimissió com a regidor
Art
Avantguardisme
Espanya
L’home
Llibres
Manresa
República

El primer ajuntament republicà

“…hi havia l’actuació de l’Ajuntament que cessava, una exemplar actuació mai vista a Manresa: al costat d’una honestedat indiscutible, podien demostrar que no s’havia perdut el temps” (Memòries, 157)

La seva actuació a l’Ajuntament

“…per temor que no et diguin malversador, es fan grans ridiculeses. A les dretes, potser per a estar-hi familiaritzats, no els espanten les xifres per zeros que hi cuegin: a nosaltres, ens feien pànic… Els adversaris reien molt de la nostra honradesa i es permetien, només que per esverar-nos, de proposar més esplendideses. La Companyia dels Autobusos va obsequiar-nos amb els “passes” de lliure ús, i nosaltres vam retornar-los perquè no se’ns pogués acusar de possible suborn; posició simpàtica i microscòpica. El màxim que un Conseller podia gastar en els desplaçaments  a Barcelona, era de vint-i-cinc pessetes i havia de dur els comprovants. ¿Estàvem, així, a cobert que la primera velleta ens digués que érem una colla de lladres? No, segurament” (Memòries, 157)

“Recordo perfectament que no vaig col·locar ningú a l’Ajuntament ni vaig afavorir cap problema particular, i si avui ho confesso així, no és per a presentar una acció immaculada, sinó per a fer una rotunda afirmació de manca de flexibilitat, de sentit polític i de saber quedar bé amb la vianda al plat” (Memòries, 157)

“Per a seleccionar els infants calia que fossin pobres, ni massa sans ni massa malalts, i el doctor Dalmau va ajudar-me, fent cas omís de les recomanacions oficials i oficioses, i no escoltant tampoc els pares que ens venien a assabentar, com un argument convincent, d’haver votat sempre les esquerres. No vaig escoltar-me ningú i em vaig guanyar merescudament les crítiques acerbes del simpatitzants que coincidiren -només hauria faltat- amb les ironies dels adversaris” (Memòries, 157)

La seva dimissió com a regidor

“…els mètodes que es posaven de moda, no m’abellien: fracassava el diàleg reemplaçat per la pistola amenaçadora, i com que a mi les armes em fan fàstic, em fan por, i no les sé fer anar, també resultava una grossa temeritat marcar passos de minuet i assajar epigrames persuasius, les mans a la butxaca i un brot d’alfabregada a l’orella, al bell mig d’un arsenal. Era, molt millor, com tothom deia, no fer nosa.” (Memòries, any 1936)

Art

“La simplicitat i la bellesa en l’Art és una tasca molt laboriosa” (Memòries)

“…si la música ablaneix les feres, es comprèn que l’Art, en el seu concepte total, sigui conservador; les afinitats selectives d’elements de tots els estaments, davant El Greco, Haendel, Shakespeare, fan impossible cap teoria sobre les vuit hores o el dret de les nacionalitats oprimides” (Memòries) 

Avantguardisme

“Nosaltres defensàvem Dalí com defensàvem tota tendència que fes trencadissa si realment crèiem que era de qualitat. En el nostre nedar contra corrent, de vegades coincidíem amb opinions que ens molestaven doblement. Registràvem, en la nostra posició de catalanisme extrem, cada fet, cada sensació, que passant pel nostre sedàs, donava algun resultat desconcertant” (Memòries)

Espanya

“…la gran quantitat d’història i de mandra que informa l’autèntica personalitat de les quaranta i pico de les províncies espanyoles” (Memòries)

L’home

“El socialisme, l’anarquisme, la masoneria, amb trumfos més bons a la mà, no han pogut, sabut o volgut, resoldre res. I és que malgrat el progrés evident, malgrat una cultura més vasta, sota el vernís cada dia més dens de civilització, continua existint l’home primitiu, fill de pare i mare i, per tant, il·lús, apassionat, rancuniós, mala bèstia i “canta-mañanas” que menja, evacua i procrea amb la mateixa fidelitat de procediments de l’època quaternària. Sí; Remarque obrí els ulls, però l’home continuarà topant amb la mateixa pedra” (Memòries) 

Llibres

“Escrivíem, de franc, articles estimulants i ens ho miràvem com una croada. Era del llibre que ens vindria la redempció, que Catalunya seria lliure, que les noies serien més maques, que embelliríem el paisatge, que la Humanitat canviaria, etc. etc.” (Memòries)

“El llibre és l’amic, la idiotesa, el vici, l’enigma, la solució. No hi ha fórmula del ben llegir, no hi ha recepta. És un art autodidacta, i cal passar, al costat d’experiències ridícules, proves molt dures. És, ben bé, cosa de cadascú” (Memòries)

Manresa

“Manresa podrà ésser imitada però no serà mai Igualada”

República

“La República ha elevat considerablement l’esperit de ciutadania i la sensibilitat política. Aquesta, que era una mera funció dels professionals, s’ha estès a tot el poble”.  “Abans que els homes hi ha els ideals, que són, en definitiva, l’únic que compta” (19 de març de 1936)