Biografia
(Manresa, 1890 – 1974)
Alcalde de Manresa.
Regentava un taller de llauneria a la Plaça de Gispert. Fou soci de l’Esbart Manresà i del Casino de Manresa. Poc temps abans de la República freqüentà la Concentració Republicana i contribuí a la seva victòria l’abril del 1931. Posteriorment ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya.
Formà part de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d’abril de 1931. Com a regidor de l’Ajuntament de Manresa, fou nomenat president de la Comissió de Foment.
Quan Lluís Prunés fou nomenat governador civil de Girona, el desembre de 1932, Francesc Marcet el substituí com a alcalde republicà de Manresa
Fou empresonat pels fets del Sis d’Octubre de 1934 i, després de les eleccions de febrer de 1936, restituït com a alcalde. L’any abans havia estat víctima d’una agressió per part de 3 individus.
El juliol del 1936, arran del cop militar, a Manresa es constitueix el Comitè Antifeixista Revolucionari que és qui realment exerceix el poder a la ciutat. L’Ajuntament queda pràcticament marginat de la vida política. Aquest període constitueix un enorme calvari per a Francesc Marcet, impotent a l’hora d’evitar els assassinats i els abusos d’aquella primera hora revolucionària. Durant aquell temps es va convertir en un actiu defensor de la conservació de la Seu de Manresa, que era amenaçada d’enderrocament.
Va exercir de jutge fins al final de la Guerra on realitzà una tasca de retorn de béns incautats i, sobretot, de facilitar avals a persones d’ideologia dretana que estaven amenaçades de mort.
El gener del 1939 es va exiliar a França. Mentre, la seva família era represaliada. La seva mare, Margarida Artigas -que aleshores tenia 73 anys- va ser jutjada a l’actual Institut Lluís de Peguera com a “madre del exalcalde rojo de Manresa” i va haver d’ingressar a la presó de Dones de Barcelona. La filla de Marcet va ser depurada com a funcionària de la Generalitat i el fill va ser amenaçat i agredit per part de falangistes i policies de Manresa. Durant anys, la família fou sotmesa a registres i requises i la seva correspondència fou violada.
Francesc Marcet va poder tornar a Manresa l’any 1948. Durant molt temps es va veure obligat a presentar-se periòdicament a la policia i pràcticament va ser condemnat a l’ostracisme.
Documents
(Documents procedents de la col·lecció familiar)
ANYS 1932-1948. Carnets de Francesc Marcet com a alcalde de Manresa i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya; credencial de president d’ERC al Bages; passaport a nom de Francesc Marcet expedit per a poder tornar a Espanya el 1948; carta del Conseller d’Instrucció Ventura Gassol a Francesc Marcet tot confirmant una subvenció per a les colònies escolars que organitzava l’Ajuntament manresà; resposta d’agraïment de Francesc Marcet a VenturaGassol; carta de Marcet a Lluís Companys arran de la seva restitució en el càrrec de President de la Generalitat; manuscrit de Francesc Marcet sobre els fets del Sis d’Octubre de 1934.
Fotografies
Francesc Marcet i Artigas. (Imatges procedents de la col·lecció familiar i de l’Arxiu Gamisans).
Talls de veu
 |
Testimoni: Jacint Carrió i Vilaseca (1916-2000) |
| Tema: L’alcalde Francesc Marcet | |
| Data de l’entrevista: 01-10-1978 |
 |
Testimoni: Àngel Servet i Martí (1920-1989) |
| Tema: L’alcalde Francesc Marcet | |
| Data de l’entrevista: 21-09-1978 |
Frases
Concentració Republicana
Ensenyament
Igualtat social
El suport del poble
Després del seu empresonament pels Fets del Sis d’Octubre
Referint-se a Joan Selves
Concentració Republicana
“Els homes que integren la candidatura de la Concentració Republicana d’Esquerres no són pas uns savis ni grans tècnics, però tots ells són homes d’honradesa acrisolada, amarats d’ideal i de conviccions esquerranes fermes incommovibles, homes d’un sentit estricte de la responsabilitat, homes que tenen un gran amor a la ciutat, que senten els seus batecs i saben les seves aspiracions i les seves necessitats”. (11-1-34)
“La força moral i política que li dóna l’actuació passada, la fa viure més potent i inexpugnable que mai. A la primera ocasió que es presenti per a poder actuar, posarà el seu entusiasme catalanista i republicà i el seu amor per Manresa a l’estudi i solució dels grans problemes plantejats al nostre Municipi”. (“El Dia”, 8-4-35)
“Els que hem lluitat 30 anys dintre les entitats catalanistes en aquell temps érem titllats de folls i de quimèrics. I ja ho veieu…” (26-8-34)
Ensenyament
“Ha estat precisa la implantació de la República, perquè es prestés als problemes escolars l’atenció i cura que mereixen” (15-4-36)
“El cos de mestres i mestresses és de tots el que té més importància i al qual se li confereix una de les tasques més delicades: la preparació dels homes de demà”. (14-4-33)
“…Cal que (els mestres) els ensenyin a ésser homes lliures i que infiltrin al seu cervell l’amor i la bondat…”. (14-4-33)
“…aquesta República s’esforça perquè el dia de demà (els alumnes) puguin ésser ciutadans dignes i capaços de conduir-la pels camins del progrés, llibertat i justícia…”. (14-4-33)
Igualtat social
“És una obligació fer tots els esforços per aconseguir que l’aigua potable arribi a totes les llars, des de la més folgada fins a la més modesta, en perfectes condicions higièniques i si l’aconseguir aquesta important millora, reporta algun sacrifici econòmic o alguna deixació d’ordre personal, no hem de dubtar un sol moment de posar per damunt de tots els interessos particulars l’interès dels ciutadans, car és la única manera de fer que els interessos que no són patrimoni de ningú i sí patrimoni de la ciutat, siguin atesos de manera que tots els ciutadans per un igual puguin disfrutar dels beneficis d’un servei públic eficient”. (“El Dia”, 23-2-35)
El suport del poble
“Al poble -que ho és tot- hem de donar-li compte de la nostra gestió per tal de merèixer la confiança d’ell i poder demanar-li el seu ajut i l’esforç, car sense la seva cooperació l’Alcaldia fora una cosa morta. Sense el seu consentiment no hem de voler cap classe de càrrecs. Fins ara tota la nostra tasca ha estat feta amb la seva col·laboració”. (19-12-32. Data de la seva presa de possessió com alcalde de Manresa)
“Volem que sigueu severs, implacables amb nosaltres. Si un dia ens desviem un mil·límetre del camí que acabem de traçar cal que vosaltres amb la vostra força i amb la vostra autoritat ens emplaceu a retornar al camí en mala hora abandonat o a deixar la representació que ens heu concedit”. (11-1-34)
Després del seu empresonament pels Fets del Sis d’Octubre
“No es tracta que uns advocats més o menys hàbils i diligents puguin resoldre res. Es tracta d’un plet polític, i si per un tomb polític som a la presó, únicament per un tomb polític en sortirem” (Paraules de Francesc Marcet citades per Vivenç Prat a les seves Memòries)
Referint-se a Joan Selves
“en plena joventut va ésser digne d’ocupar, amb el millor encert, els llocs d’una més gran responsabilitat el governament de la Catalunya autònoma; l’home que va unir el seu prestigi, creat amb l’esforç i la intel·ligència, al nom de la nostra estimada ciutat” (13-4-35)
“Recordar homes i fets és el que ens cal fer avui. No pas per extreure’ns l’amargor del pessimisme que enclou la contrarietat. Ben altrament, per aprofitar la lliçó que desprenen i emprar-la com a estímul de nostre fervor catalanista i republicà, i de la nostra fe en la vitalitat dels grans ideals que ens mouen, i a profit dels quals cal dedicar el màxim d’esforç i de sacrifici” (“El Dia”, 13-4-35)
