L’any 1932, després de l’expulsió dels jesuïtes, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Manresa proposà que l’enorme edifici de la Cova s’habilités provisionalment per encabir els alumnes d’aquelles escoles on calia fer obres, a més de totes aquelles noves escoles que es poguessin crear per tal d’acollir el màxim possible d’infants sense escolaritzar. Igualment, es demanava que també s’instal·lés en aquest edifici “un Politecnicum amb l’ensenyament dels coneixements d’agricultura, ramaderia, indústria, comerç i mineria tan íntimament relacionats amb les activitats de la nostra comarca de Bages”, ja que semblava que la Conselleria de Cultura de la Generalitat, dirigida per Ventura Gassol, estava ben disposada a crear aquest tipus d’escola tècnica a Manresa.
Paral·lelament, segons es desprèn a través del testimoni escrit de l’enginyer José María López de Azcona, hi havia hagut contactes entre la Generalitat i alguns enginyers de mines que treballaven a la comarca, els quals havien constatat la manca de personal tècnic qualificat. Per això, suggerien la necessitat de crear una escola de facultatius de mines a Catalunya i, més en concret, a Manresa com a lloc d’accés més fàcil des de les diverses conques mineres. Les pròpies empreses mineres, interessades en la formació de personal qualificat per a les seves activitats, col·laborarien econòmicament en el manteniment d’aquesta Escola.
Efectivament, l’octubre de 1932, els diaris “El Dia” i “Pàtria” es feien ressò d’unes declaracions efectuades per Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, relacionades amb la futura creació de l’”Escola de Minaires de Manresa”, en la qual “podran assistir-hi i utillar-s’hi els futurs treballadors d’aquelles conques mineres”.
Cal tenir present que en aquells anys s’havia anat desenvolupant de manera important l’activitat minera a la comarca del Bages: el 1912 s’havien descobert a Súria jaciments de sals potàssiques i el 1920 a Cardona. L’any 1925 s’iniciaren els treballs d’explotació de les mines d’aquestes poblacions, mentre que al 1931 començà també a Sallent l’extracció de sals potàssiques. Per tant, era certa la necessitat de crear un centre docent, com el que es projectava a Manresa, proper a aquestes contrades i que fos capaç de proveir-les del personal tècnic indispensable per assegurar el bon funcionament de les explotacions mineres.
Per tal d’assolir aquest objectiu continuaren les gestions entre Ajuntament de Manresa, Generalitat, Ministeri d’Instrucció Pública del govern central i les pròpies empreses mineres. Tot semblava indicar que, a mesura que s’anaven superant els obstacles administratius i de finançament, la creació de la nova escola de Mines arribaria a bon port. Així, el 22 de juliol del 1934, llegim al diari “El Dia” unes declaracions del ja esmentat conseller de Cultura Ventura Gassol on afirmava, de manera rotunda, que “anem a crear a Manresa una escola de capatassos de mines i de fàbriques metal·lúrgiques”, cosa que reconeixia també la creixent importància econòmica d’aquest sector industrial en una comarca tradicionalment tèxtil.
I afegia el conseller Gassol: “L’escola funcionarà a càrrec de la Generalitat de Catalunya, dintre les condicions d’ordre legal que preveuen la Constitució i l’Estatut per l’expedició de títols i d’acord amb la reglamentació general que pertoca a l’exercici de la mineria. En aquesta escola seran donats als obrers tots els ensenyaments necessaris per a exercir el càrrec. Situada en aquesta conca essencialment minera, aquesta escola, que compta amb la col·laboració decidida de l’Ajuntament de Manresa, permetrà als obrers d’aquelles comarques l’obtenció d’un títol que serà vàlid per a totes les mines i fàbriques metal·lúrgiques de Catalunya i d’Espanya i comptar amb una informació que els serà, alhora que un estímul per al seu treball, la possibilitat d’aconseguir-hi un lloc més alt de responsabilitat i de guany”.
Tanmateix, les atzaroses circumstàncies polítiques i socials del moment, que poques setmanes després d’aquestes declaracions esclatarien en revoltes com ara la dels Fets del 6 d’Octubre, i que a la llarga acabarien desembocant en la tràgica Guerra Civil (1936-1939), impediren la realització efectiva del projecte.
En definitiva, malgrat les intenses gestions de les autoritats municipals amb les màximes instàncies de la Generalitat i del govern de l’Estat, cap d’aquests projectes es concretà: a l’edifici de la Cova no s’instal·là cap mena d’escola, ni d’ensenyament primari ni tècnic. Pel que fa a aquest darrer, no fou fins l’any 1942 que es creà, en unes condicions més aviat precàries, l’anomenada Escola de Capatassos Facultatius de Mines de Manresa, la qual es situà en unes aules a l’actual Institut “Lluís de Peguera”. Seria la llavor de l’actual Escola Universitària Politècnica.
És important considerar que l’Escola de Mines del 1942 es creà segons els paràmetres negociats durant l’etapa republicana, que els canvis polítics de l’època i, sobretot, l’esclat de la guerra civil impediren, com tants d’altres projectes i previsions, concretar abans. Això contrasta amb la inexacte visió tradicional –i encara políticament correcta anys després de la mort del dictador- segons la qual la fundació d’aquesta Escola fou un mèrit exclusiu del govern franquista (que, per cert, inicialment no aportava ni una pesseta al seu manteniment) i obvia tot el període previ de preparació.
Ressò a la premsa
Manresa. Informació publicada al diari “El Dia”, del 22-7-1934, sobre unes declaracions del conseller de la Generalitat Ventura Gassol en relació a la possible construcció d’una Escola de Mines a la ciutat.
