L’ensenyament en general

La millora de la qualitat de l’ensenyament i la plena escolarització dels infants manresans va ser una de les prioritats de l’Ajuntament de Manresa a l’època de la República.

Per tal d’aconseguir aquests objectius calia crear escoles en aquells barris perifèrics de Manresa que no gaudien de cap mena de servei d’ensenyament; era necessari millorar les infraestructures de les escoles de primària; actualitzar el material escolar i construir una nova gran escola, d’acord amb les necessitats de la pedagogia moderna: seria el futur Grup Escolar Renaixença.

Perquè aquests projectes es fessin realitat, l’Ajuntament va destinar un pressupost de 900.000 pessetes de l’emprèstit municipal a l’àmbit de l’ensenyament i duplicà el pressupost municipal destinat a despeses de manteniment dels centres educatius.

Una de les grans prioritats de l’Ajuntament republicà de Manresa fou, sens dubte, l’ensenyament públic: es tractava de millorar-ne la qualitat i, sobretot, aconseguir l’escolarització de tots els infants que hi havia a Manresa en edat de ser-ho. En concret, segons les estadístiques oficials, el cens de la població escolar fins als 14 anys era d’uns 4.500 nois i noies, dels quals n’hi havia uns 1.400 sense escolaritzar.

Aquesta política era un reflex de la que seguien, a Catalunya i Espanya, els respectius governs d’esquerres. En aquest sentit, es considerava que la lluita contra l’analfabetisme, l’ensenyament en català per tal d’aconseguir la normalització cultural i lingüística del país, la innovació pedagògica, la coeducació… eren també alguns dels principals objectius a assolir de cara a avançar cap a la cohesió social i el progrés nacional.

La finalitat de potenciar la situació de l’ensenyament a Manresa, recaigué sobre la molt activa Comissió de Cultura de l’Ajuntament, la qual estava presidida per Isidre Costa i Perramon i integrada també per persones com Antoni Esteve i Subirana, Tomàs Ramon i Amat, Ramon Sanz i Ibars, Josep Vives i Coll, i Aniceto León Garre. Un cop analitzada la qüestió, arribà a les següents conclusions:

Calia crear escoles en aquells barris de Manresa que no gaudien de cap mena de servei d’ensenyament.
Davant les greus mancances d’alguns edificis destinats a l’ensenyament primari, era necessari millorar amb urgència la infrastructura de les escoles existents i habilitar nous locals on traslladar els alumnes mentre duressin les obres de reforma. Aquest fou el cas de les escoles situades dins el vell edifici del Col·legi de Sant Ignasi, que havia estat qualificat per part de la inspecció estatal d’ensenyament com a “local de mucha capacidad pero muy deteriorado y de escasas condiciones pedagógicas”.
Era imprescindible actualitzar el vell i insuficient material escolar, i fer-lo arribar a totes les escoles. Per finançar-ho, l’Ajuntament hi destinà anualment 25.000 pessetes, en comparació amb les 2.000 pressupostades per aquest concepte abans de la proclamació de la República.
Per tal de satisfer la demanda educativa de la ciutat s’havia de construir una nova gran escola, d’acord amb les necessitats de la pedagogia moderna: seria el futur Grup Escolar “Renaixença”.

L’Ajuntament, decidit a tirar endavant aquests projectes, va destinar un pressupost de 900.000 pessetes de l’emprèstit municipal a l’àmbit de l’ensenyament. Aquesta quantitat representava una tercera part de l’import total assignat a obres de nova execució a Manresa, cosa que demostra la gran importància que les autoritats municipals donaven als temes educatius. A més, es duplicà el pressupost municipal destinat a conceptes relacionats amb l’ensenyament, com ara subvencions o despeses de manteniment. Tanmateix, també es reconeixia que encara caldria fer més inversions per tal de resoldre totalment els problemes escolars de la ciutat.

Així, les primeres mesures consistiren en traslladar els alumnes de diverses escoles de primària que estaven en instal·lacions precàries cap a edificis més segurs i millor preparats per les tasques educatives: aquest fou el cas, per exemple, de l’escola del mestre Josep Albagés (el qual gaudia d’un gran prestigi degut a la seva feina de renovació pedagògica dins un ensenyament arrelat a la ciutat i al país), que passà a ocupar dues aules de l’ala esquerra del “Grup Escolar” (actual Institut “Lluís de Peguera”), on s’impartia l’ensenyament secundari.

A continuació, es construïren quatre noves escoles unitàries: dues al barri del Poblenou (inaugurades el març de 1932), una a les Farreres i l’altra, dita “dels Dipòsits”, a la carretera de Santpedor. Les dues darreres foren inaugurades el dia del primer aniversari de la proclamació de la República. Totes quatre eren escoles mixtes petites (d’uns 50 alumnes cadascuna), que disposaven d’un material pedagògic modern, i que socialment cobrien les necessitats d’unes barriades fins aleshores mancades de serveis d’ensenyament.

Un any més tard, s’inauguraven les Escoles de la Bonavista (a partir del 1939 rebrien el nom de Pare Algué), situades al xamfrà dels Docs amb la carretera del Pont de Vilomara. S’ubicaren en un local, amb terrenys annexos, llogat per l’Ajuntament. Comprenien set aules i un parvulari amb una capacitat total per a 400 alumnes, bona part dels quals procedien de les escoles del vell edifici de Sant Ignasi.

La política escolar municipal d’aquesta època va veure el seu lluïment amb la construcció del Grup Escolar “Renaixença”, la creació de l’Escola Municipal de Música i l’empenta feta a l’Escola d’Arts i Oficis, a banda d’impulsar les colònies escolars.

L’estiu del 1933, el president de la Comissió de Cultura Isidre Costa, feia balanç de la feina feta i la que quedava per fer a l’escola pública: crear una Oficina Municipal de cultura per gestionar el cens escolar, la creació d’una fitxa sanitària de tots els alumnes de la ciutat…

Documents

L’ensenyament. Manresa. 1931-1936. (Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Carta de Joan Selves, del 16-4-1931, on delega al dr. Antoni Esteve i Subirana perquè pugui visitar escoles i orientar als mestres davant la nova situació política; carta de la “Inspección de 1ª Enseñanza de la Provincia de Barcelona” de felicitació a l’Ajuntament de Manresa per les reformes que ha fet a l’escola d’Emília Ramon Amat; carta de Josep Arola, poc abans de la seva mort, en la qual per raons de salut presenta la dimissió del seu càrrec de president del “Consell local de 1ª Ensenyança”; escrits d’Isidre Alabern, president de l’Associació de Pares de Família; escrit de designació de Vicenç Prat com a membre del Consell Regional de 1ª Ensenyança; acord municipal d’habilitar l’edifici de la Cova de Sant Ignasi per a escoles i interessant Memòria del departament de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, des del 6 d’octubre del 1934 fins el febrer del 1936.

Fotografies

6-3-1932. Manresa. Inauguració de dues escoles al barri del Poble Nou. L’alcalde Lluís Prunés s’adreça als assistents.

Manresa. 17-7-1936. Assemblea de la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya. Sessió d’obertura a l’Ajuntament de Manresa. Autoritats: Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat; Pere Bosch i Gimpera, rector de la Universitat Autònoma; Josep Coll i Mas, president de la Federació de Mestres; Pere Blasi i Maranges, mestre i diputat al Parlament de Catalunya, i l’alcalde de Manresa Francesc Marcet. La resta de sessions tingueren lloc al Grup Escolar “Renaixença”, lloc d’on és la darrera imatge.