L’ambiciós programa d’obres i reformes urbanístiques i socials i els projectes d’atenció a la ciutadania que volien tirar endavant els governants republicans fou una de les causes que, durant la República, els pressupostos municipals s’enlairessin cap els sis milions de pessetes anuals (quan, durant la Dictadura, amb prou feines superaven els dos milions). Això requerí l’aprovació, el setembre de 1931, d’un emprèstit municipal de cinc milions, amortitzables en 50 anys, per tal de començar immediatament les reformes i millores  que necessitava la ciutat.

Dels cinc milions d’aquest emprèstit, només es pogueren destinar 3.115.676,15 pessetes a la realització dels nous projectes, ja que la resta de diners serviren per amortitzar les emissions de deute públic dels anys 1923 i 1928, i per pagar obres anteriors.

Segons la Memòria de la Comissió d’Hisenda que justificava la necessitat de l’emprèstit, estava prevista la realització de les següents obres i serveis:

• la coberta del Torrent de Sant Ignasi (actual via de Sant Ignasi)
• l’edificació d’una escola de primària (seria el Grup Escolar Renaixença)
• la construcció del pont de la Reforma i el seu enllaç amb el carrer del Born,
• l’habilitació d’un nou Dispensari Municipal a la plaça de Sant Domènec
• la creació d’un consultori mèdic i d’un pavelló antituberculós a l’Hospital,
• l’acabament de l’escorxador municipal i del parc de bombers
• la construcció d’una piscina municipalla prolongació del carrer de Guimerà i l’arranjament i pavimentació de diversos carrers i places
• la millora de la xarxa de clavegueram

Igualment, l’emprèstit cobria les despeses de confecció del plànol de l’Eixample de la ciutat (i que, de fet, dissenyava moltes de les obres esmentades anteriorment), el qual acabaria “amb la sèrie de construccions irregulars que es verifiquen, sense subjectar-se a cap alineació prèviament establerta, i que poden constituir una gran extorció (sic) per a la urbanització d’alguns indrets de la ciutat”.

L’aprovació d’aquest emprèstit fou un dels temes més polèmics del període 1931-1936. D’una banda, la majoria d’ERC el justificava pel dèficit que havia trobat a les arques municipals (i que quantificava en 2.770.363 pessetes), per col·laborar en la disminució del nombre d’aturats a Manresa (que trobarien feina gràcies a les noves obres públiques) i, sobretot, per la necessitat d’engegar unes reformes urbanístiques que la ciutat necessitava urgentment, alhora que es volia donar resposta a les necessitats del conjunt de la població en forma d’uns serveis eficaços i moderns.

D’altra banda, l’oposició de dretes (Lliga i carlins) estava en contra de l’emprèstit i arribà a sol·licitar un referèndum per la seva aprovació, ja que considerava que condicionava el futur econòmic de l’Ajuntament, i que hipotecaria, mitjançant el pagament d’impostos, als habitants de Manresa durant 50 anys. En aquest sentit, el dirigent de la Lliga Josep Coll i Roca, que havia estat alcalde de Manresa en quatre ocasions entre els anys 1916 i 1931, dubtava totalment de la capacitat de gestió econòmica dels polítics que portaven el nou Ajuntament republicà. En la seva opinió, l’emprèstit “entre interessos i despeses costarà a Manresa entre dotze i tretze milions”.  Aquesta polèmica estigué present al llarg dels diferents projectes d’obres d’aquesta època i fou un tema recurrent en els processos electorals que hi hagué durant el període republicà.

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Carta de l’alcalde Lluís Prunés al governador civil, Joan Moles, en la qual es queixa per la política de la Lliga i del seu òrgan d’expressió, el diari “El Pla de Bages”, contrària a l’Emprèstit Municipal.

Portada de la Memòria de l’Interventor Municipal, sobre el pressupost extraordinari d’obres i reformes a 31 de desembre de 1933.

Ressò a la premsa

Informacions aparegudes als diaris “El Dia” i “El Pla de Bages“.