Sindicat autònom que defensava els interessos dels dependents i que va viure durant el temps de la República una gran transformació. A finals de la dècada dels trenta van agafar la direcció una colla de dirigents joves entre els quals hi havia Rafael Corvinos, Lluís Vilarasau i Jacint Carrió. Segons aquest darrer, es tractava d’un sindicat professional unitari, on hi cabia gent de diverses ideologies, i que seguia “una política social avançada i catalanista”.

L’entitat havia nascut el 1905. Després va canviar el nom pel de Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). Al clausurar-se el CADCI el 1924, perseguit per la dictadura de Primo de Rivera, tornà a recuperar el nom inicial d’Associació de Dependents del Comerç de Manresa i Comarca amb seu al Teatre Conservatori.

L’ADCI disposava d’una sala d’actes on s’hi feien conferències de caire cultural, polític i econòmic, a més d’activitats lúdiques de gran acceptació popular. Durant la República, aquest sindicat aconseguí de millorar notablement la situació dels dependents a base d’adquirir un major compromís social.

El sindicat de dependents de Manresa, que durant la República tingué al voltant d’un miler d’afiliats, es regia a partir del 1931, d’unes bases aprovades pels Dependents de Sabadell que fixaven els horaris de treball, establien uns mínims salarials entre d’altres aspectes laborals.

L’abril del 1933 l’ADCI fan una denúncia de les botigues que romanen obertes en diumenge. Dos anys després el seu president Rafael Corvinos animà als socis de l’entitat a prendre mesures de força per tal d’aconseguir el tancament de  botigues en dies festius. Vegeu “El Mercat Dominical”.

El 1936, després de la victòria de les esquerres a les eleccions de febrer, va assolir la setmana de 45 hores per als dependents a l’engròs i el 30 d’abril signava unes bases pel que fa als sous, horaris i calendari de festes. Corvinos també volia aconseguir que tots els treballadors mercantils s’afiliessin a l’Associació. Del 18 al 26 de juny, poc abans de l’esclat de la guerra civil, l’ADCI protagonitzà una vaga a Manresa amb la qual aconseguí de millorar notablement la situació dels dependents: augments salarials, reducció de la jornada a 8 hores, 15 dies de vacances anuals i la supressió del règim d’internat (que fins aleshores havia obligat a alguns dependents pràcticament a viure dins les botigues o locals comercials: fins i tot havien de dormir sobre els taulells).

A finals de juny de 1936 aconsegueixen unes noves bases que milloraven substancialment les de 1931.

Documents

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Anys 1931-1939. Llistat de socis de l’ADCI. Petició de l’Associació a l’Ajuntament per tal que faci respectar la Festa del Treball. Petició de permís i presidència d’un festival organitzat per l’ADCI. Comunicat de constitució del Gremi d’Empleats de Ferreteria i Similars. Acord entre patrons i obrers del gremi de Teixits i Similars. Petició a l’Ajuntament i entitats de col·laborar en la Festa dels Reis destinada a les llars més humils. Denúncia de l’ADCI a l’Ajuntament sobre l’incompliment per part d’alguns comerços de la llei de repòs dominical. Canvis en la Junta Directiva del Gremi de Viatjants. Comunicació a l’Ajuntament del nou Consell de Direcció de l’ADCI. Instància de l’ADCI on exposa el litigi que té amb la Unió Mercantil sobre el laude de la Generalitat del repòs dominical. Rebut de l’ADCI del pagament de la quota al diari “El Dia”. Certificació d’afiliació a l’ADCI. Nota sobre el tancament de comerços el dia 1 de Maig. Fitxes de socis afiliats a l’ADCI. Imprès d’excursions culturals. Rebut del servei d’un cotxe de lloguer. Anvers i revers dels carnets de soci de l’ADCI.

Fotografies

Dues vistes del local de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa.

Talls de veu

	Testimoni: Jacint Carrió i Vilaseca (1916-2000)
	Tema: L’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria
	Data de la gravació: 01-10-1978