El 1933, any de la presa del poder dels nazis a Alemanya, les diverses organitzacions obreres revolucionàries buscaven solucions davant l’amenaça que suposava l’avenç del feixisme arreu d’Europa. Precisament, l’Aliança Obrera es creà oficialment el desembre d’aquell mateix any, poc després de la victòria electoral de les dretes.
Aquest pacte entre sindicats obrers i partits de l’esquerra marxista estava integrat pel Bloc Obrer i Camperol, els Sindicats d’Oposició, la Federació Catalana del PSOE, la UGT, l’Esquerra Comunista i inicialment per la Unió Socialista de Catalunya i la Unió de Rabassaires. Més tard s’hi uní el Partit Comunista. En canvi la CNT-FAI en va quedar al marge.
Estesa a tot el territori de la República, l’Aliança es consolidà el 1934 i adquirí especial força a Astúries, on la regional de la CNT-FAI també s’hi adherí. L’Aliança fou el motor de l’aixecament revolucionari de l’octubre del 1934 a Astúries i formulà un programa reivindicatiu concret (nacionalitzacions, dissolució dels ordes religiosos, de l’exèrcit i de la guàrdia civil, etc).
Al no comptar amb la CNT-FAI, la força de l’Aliança Obrera a Catalunya quedà debilitada. Això no obstant tingué un destacat protagonisme en diverses poblacions catalanes.
A Manresa, l’Aliança Obrera va néixer una mica abans com a resposta a la crida feta als treballadors de Catalunya per l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. El BOC de Manresa va promoure la constitució de l’Aliança Obrera i al costat dels recentment creats Sindicats d’Oposició, formats per antics membres de la CNT contraris a les tesis de la FAI, van jugar-hi un paper molt actiu.
A mitjans d’agost del 1933, la Federació Local de Sindicats (Oposició), el BOC i la USC sota la consigna “Contra el feixisme”, van fer una crida a totes les entitats obreres de la ciutat a integrar-se a l’Aliança Obrera i les convidaren a participar al míting del dia 31 d’agost al cinema Kursaal. A l’acte hi assistiren moltes organitzacions obreres manresanes a banda de les organitzadores de l’acte com ara : l’Associació Obrera de les Arts del Llibre, Sindicats de Vetaires, Sindicats afectes a la UGT, Sindicat de Contramestres “El Ràdium”, Sindicat d’Indústries Elèctriques, Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria, Sindicat de Cambrers i Cuiners “La Nova Aliança”, Sindicat Autònom de la Construcció, Cooperativa Obrera Manresana, Unió de Rabassaires, Sindicat Autònom de Pintors i la Junta de l’Associació de Barbers.
Quan s’oficialitzà l’Aliança Obrera, totes les organitzacions obreres manresanes, excepte les de la CNT-FAI subscrigueren l’acord.
L’Aliança Obrera va convocar una vaga pel 13 de març de 1934. La resposta a la vaga fou molt àmplia sobretot en indrets on els elements de la FAI, dominants aleshores dins la CNT, eren més febles: Manresa, Callús, Monistrol, Castellbell i Vilar i Sant Vicenç de Castellet. L’aturada havia servit per denunciar la repressió exercida contra els locals i la premsa obrera, contra el feixisme i per la llibertat dels presos.
A Manresa i alguns indrets de la comarca de Bages, l’Aliança Obrera fou el moviment social més ampli de la classe obrera. L’experiència d’aquest pacte obrer, serví de base per esdeveniments posteriors com ara la solidaritat enfront la repressió posterior al Sis d’Octubre, la lluita electoral en les eleccions del febrer el 1936 i per la unitat el 19 de juliol del 1936 en la lluita contra la insurrecció armada d’una part de l’exèrcit espanyol contra el govern legítimament establert de la República.
