La premsa

La premsa escrita ocupà un lloc preeminent a l’època republicana. A banda de la quantitat de publicacions periòdiques, la premsa tingué un important paper transmissor d’ideologia. Així mateix, la premsa manresana de la República es caracteritzà generalment per la catalanitat i, per un predomini del llenguatge escrit per sobre de la imatge.

A Manresa hi havia una notable abundància de diaris, setmanaris, revistes i butlletins. Com a mostra, només cal dir que s’arribaren a publicar simultàniament quatre diaris escrits majoritàriament en català: El Pla de Bages, El Dia, Diario de Avisos de Manresa, Pàtria (fins el 1935) i La Pàtria (1935-1936).

Durant la República augmentà la llibertat de premsa en tots els sentits, amb l’excepció del Bienni de Dretes, sobretot a partir dels Fets del 6 d’Octubre de 1934, quan els mitjans de comunicació esquerrans foren reprimits: per exemple, “El Dia” estigué suspès uns mesos per ordre governativa. De fet, els diaris i revistes d’aquesta època solien ser òrgans i portaveus dels diversos partits polítics, sindicats o congregacions religioses. Per tant, les informacions i les opinions estaven condicionades als interessos polítics i socials als quals servien.

A mesura que la situació general de la República es complicava i augmentaven les tensions de tota mena, també s’encenia el to de la premsa: qualsevol tema, per secundari que fos, era motiu de crispació i d’abraonades polèmiques en les quals sovint es queia en els atacs personals i en la violència del llenguatge emprat. La Guerra Civil i la dictadura franquista posterior marcaren el final de la gran majoria d’aquests mitjans de comunicació, així com la marginació, durant molts anys, del català com a llengua d’expressió escrita.