Durant l’etapa republicana la població de Manresa va augmentar. Així, Manresa tenia 32.151 habitants l’any 1930 i 36.478 l’any 1936. En el context de Catalunya, Manresa era la vuitena ciutat més poblada del país l’any 1930, i la setena l’any 1936, només superada per Barcelona, Sabadell, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, i Tortosa.
En el conjunt de la comarca del Bages, durant el mateix període de 1930-1936, la població va passar de 88.976 a 101.355 habitants. L’any 1936, era la tercera comarca més habitada de Catalunya després del Barcelonès i del Vallès Occidental. Proporcionalment, Manresa i el Bages tenien en aquella època un pes demogràfic molt superior a l’actual, tot i que el creixement de les ciutats de la rodalia de Barcelona començava ja a desplaçar la importància demogràfica de les comarques de l’interior.
Feia molts anys que Manresa exercia, de fet, la capitalitat d’un extens territori de la Catalunya central tot i que això, dins un Estat centralista com l’espanyol, no estava pas reconegut a nivell oficial ni administratiu. Finalment, aquesta aspiració quedà recollida en la nova Divisió Territorial de Catalunya, aprovada l’agost del 1936. El manresà Antoni Esteve i Subirana fou un dels membres de la Ponència redactora, coordinada pel geògraf Pau Vila.
El creixement esmentat era sobretot conseqüència de la immigració i no tant per la dinàmica natural de la població autòctona. Aquest corrent migratori pot considerar-se la característica demogràfica més important dels anys trenta. Així, en el període 1930-1936, dels 4.237 habitants en què augmentà la població manresana, només 295 es devien al creixement natural (diferència entre naixements i defuncions). La resta (4.032 persones) procedia de la immigració.
L’any 1936 la població manresana estava formada en un 60% per ciutadans nascuts a Manresa i resta de la comarca, un 24% de nascuts a la resta de Catalunya i un 15% de nascuts a la resta de l’Estat. Els nascuts a l’estranger no arribaven a l’1%. Les zones de procedència de la població immigrada de l’Estat espamyol eren sobretot Almeria (d’on venia un 25% del total de la immigració a Manresa), Conca (13%), Múrcia (10%), Osca i el País Valencià.
Sens dubte, la necessitat de mà d’obra degut al desenvolupament industrial i miner de Manresa i comarca significava un important pol d’atracció de població. La Manresa dels anys trenta era, doncs, una ciutat industrial, producte d’una evolució econòmica i social que ja venia del segle XIX i que havia assolit un nivell de relativa importància dins el conjunt de Catalunya.
Les 15 ciutats més habitades de Catalunya
| Any 1936 | |
|---|---|
| 1. Barcelona | 1.062.157 |
| 2. Sabadell | 48.754 |
| 3. L'Hospitalet de Llobregat | 48.540 |
| 4. Badalona | 47.929 |
| 5. Terrassa | 47.416 |
| 6. Tortosa | 37.023 |
| 7. Manresa | 36.478 |
| 8. Lleida | 36.119 |
| 9. Tarragona | 32.989 |
| 10. Girona | 30.648 |
| 11. Mataró | 28.804 |
| 12. Reus | 27.417 |
| 13. Vilanova i la Geltrú | 17.494 |
| 14. Santa Coloma de Gramenet | 16.670 |
| 15. Igualada | 15.490 |
| Població de fet. Servei Central d'Estadística, 1937. Moviment demogràfic i de població de Catalunya. Barcelona | |
| Any 2005 | |
|---|---|
| 1. Barcelona | 1.593.075 |
| 2. L'Hospitalet de Llobregat | 252.884 |
| 3. Badalona | 218.553 |
| 4. Sabadell | 196.971 |
| 5. Terrassa | 194.947 |
| 6. Tarragona | 128.152 |
| 7. Lleida | 124.709 |
| 8. Santa Coloma de Gramenet | 118.129 |
| 9. Mataró | 116.698 |
| 10. Reus | 99.505 |
| 11. Girona | 86.672 |
| 12. Cornellà de Llobregat | 84.131 |
| 13. Sant Boi de Llobregat | 81.181 |
| 14. Sant Cugat del Vallés | 70.514 |
| 15. Manresa | 70.343 |
| Població de dret . Institut d'Estadística de Catalunya. http://www.idescat.cat/ | |
