La neteja pública

Era un dels serveis més qüestionats per la població manresana que considerava que els carrers eren bruts i que, a banda dels actes d’alguns ciutadans descurats, bona part de la responsabilitat d’aquesta situació la tenia la poca eficiència de l’empresa de la neteja pública.

Davant del litigi entre l’empresa i l’Ajuntament, aquest darrer, en un ple municipal del juny de 1936 va aprovar la municipalització dels serveis de neteja i de recollida de les escombraries.

Aquest era un dels serveis més criticats per la població manresana. Hom considerava que els carrers eren bruts i deixats i que, a banda de l’acció de ciutadans descurats i de l’excés de deixalles generat per les tradicionals parades ambulants, bona part de la responsabilitat d’aquesta situació la tenia l’empresa de Josep Ribó i Gamisans, concessionària de la neteja pública. El contracte amb aquesta empresa, fet l’any 1924, tenia vigència fins el 1936.

L’empresa de neteja demanava un augment del contracte, per poder fer front a les despeses que suposaven els jornals. En canvi, el president de la Comissió de Neteja Pública, el regidor Salvador Jubert, creia que el servei es prestava de manera deficient.

És per això que el ple municipal del 12 de juny de 1936 va aprovar la municipalització dels serveis de neteja i de recollida de les escombraries. L’Ajuntament considerava que, amb l’explotació directa per part del municipi, es guanyaria en eficàcia. El material necessari per a la prestació del servei (que incloïa diversos vehicles) es va comprar a l’anterior concessionari per un import de 34.500 pessetes. Al mateix temps, també fou contractat el personal que fins aleshores havia treballat a la neteja pública.