El juliol del 1936 una part de l’exèrcit espanyol s’aixecà en armes contra el legítim govern de la República. Començà així una tràgica Guerra Civil que durà fins l’abril del 1939 i que acabà amb la victòria del general Franco. Més de 750 persones relacionades amb Manresa moriren a causa d’aquesta guerra.

La victòria franquista el 1939 significà el final de la República, de les institucions pròpies de Catalunya i de les llibertats polítiques i socials. Representà també el final d’aquella etapa repleta de projectes i accions dels governs manresans que havien apostat decididament per la cultura, l’ensenyament, la cohesió social i la modernització de la ciutat, la qual volien, en definitiva, oberta de mires en el marc d’un país plenament integrat a Europa.

L’execució, la presó, l’exili, els camps de concentració i, en el millor dels casos, l’ostracisme van ser el destí de bona part dels republicans de tot Catalunya. Simbolitzen una generació estroncada per la Guerra Civil i el franquisme.

El franquisme va constituir –especialment els primers anys- una dictadura implacable, caracteritzada per una repressió sistemàtica de les llibertats i per la persecució de la llengua i la cultura catalanes.

L’exili massiu del 1939 va tenir uns efectes devastadors per a Catalunya. Molts d’aquells exiliats que varen marxar del país eren treballadors qualificats, intel·lectuals i professionals liberals. La seva aportació als països que els van acollir va ser molt significativa. Catalunya va recular dècades en els seus projectes d’impuls, modernització i de normalització com a país.