Biografia
(Manresa, 1892- Barcelona, 1970)
Operador i director cinematogràfic.
El seu pare era propietari d’una sabateria de Manresa. La família es traslladà a Barcelona i va començar els seus estudis a la Salle. Acabats els mateixos, entrà a treballar com a comptable a la casa Gaumont, dedicada principalment a la venda d’aparells de fotografia i cinema a l’engròs. La seva formació a la casa Gaumont de París significà un pas important per la seva carrera.
Molt aviat començà a col·laborar a la premsa il·lustrada catalana publicant a les principals revistes gràfiques del seu temps com “Mundo Gráfico”, “Stadium”, “El Heraldo” o “Imatges”.
Al mateix temps, formà part del grup conegut com “els tres reis màgics” juntament amb els fotògrafs Sagarra i Torrents. Com a fotògraf fou un dels pioners de la fotografia aèria catalana i també va ser fotògraf oficial de l’aeròdrom Canudas entre 1920 i 1933.
Tanmateix la seva carrera va estar sempre lligada al món de cinema, raó per la qual també és considerat com un dels capdavanters de la cinematografia catalana, dedicant-se a aquest àmbit quasi exclusivament des de 1933. Com a cameràman i posteriorment director de fotografia va produir al llarg de la seva carrera (1908-1946) una extensa filmografia, entre la qual podem destacar el documental “Gent i Paisatge de Catalunya”. També va plasmar els esdeveniments de la Setmana Tràgica en el film Els successos de Barcelona (1909). El 1910 filmà la Revolución en Portugal i el 1919 diversos curts documentals sobre indústries locals catalanes exhibits a Nova York. També es dedicà al gènere taurí (Biografía y muerte de Joselito, 1920; Pedrucho, 1925). Posteriorment sobresortí com a fotògraf cinematogràfic i dirigí sainets (1934).
L’any 1949 es traslladà a Montevideo contractat per Pau Lluís Torrents.Quatre anys més tard se’n va anar a l’Argentina on va muntar uns estudis fotogràfics. Pocs temps després patí un accident que el deixà impedit laboralment. Per aquesta raó i donada la seva edat va decidir tornar a Barcelona, on també li fou molt difícil trobar feina. L’any 1969 i dins la Setmana Cinematogràfica de Molins de Rei se li va retre un homenatge per tal de procurar-li ajuda i reconèixer-li els mèrits. Gaspar va morir a Barcelona el 12 de gener de 1970.
