Biografia
(Manresa, 1902 – Barcelona, 1979)
Farmacèutic i científic. Continuador de la dinastia de farmacèutics que, des del 1787, havien regentat la farmàcia de La Plana de l’Om.
Funda a Manresa els Laboratoris Esteve, de productes químico-farmacèutics, que el 1942 es veurà obligat a traslladar a Barcelona, on adquirirà un gran prestigi internacional.
Antoni Esteve participà activament en el moment cultural de l’època, especialment com a membre de l’Orfeó Manresà i del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. També col·laborà de ple en el naixement d’Acció Catalana i en la creació de la coalició electoral “Concentració Republicana”, triomfadora en les eleccions municipals del 1931. Formà part de la Junta de Govern Republicana Provisional que proclamà la República a Manresa, en representació de la qual anà a Barcelona a entrevistar-se amb el president Macià.
Fou secretari de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament, el 1931 i fou nomenat per la Generalitat de Catalunya vocal de la Comissió d’estudis per a la delimitació comarcal de Catalunya i després fou un dels vocals del Projecte de la Divisió Territorial de Catalunya que acabaria sent aprovat l’estiu del 1936.
Al finalitzar la guerra, s’exilia a França durant un any i mig. Allà treballa en un laboratori prestigiós on el nomenenen “Chef du laboratoire de recherches” com a farmacèutic i “Ingénieur Chimiste Français – Membre actif 3ème échalon”. L’avenç de les tropes alemanyes l’obliga a anar Vertolaye i posteriorment a Perpinyà. Finalment, decideix tornar a Barcelona, on és sotmès a un judici per responsabilitats polítiques que finalment acaba amb la imposició d’una multa. En les seves Memòries deixà escrit: “Durant l’any i mig que vaig estar a França, la meva família va ésser constantment molestada amb tota mena d’atacs per moltes de les noves autoritats instaurades a Manresa”. Cal suposar que el prestigi internacional d’Antoni Esteve segurament facilità que les coses no anessin més enllà. Allunyat forçosament de tota activitat política i cultural, Antoni Esteve es va dedicar intensament al seu treball científic.
Li van concedir la medalla d’or al 8è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana.
Fou honorat i homenatjat per institucions acadèmiques internacionals. Va ser membre de nombroses societats científiques nacionals i estrangeres. Fou president de la Reial Acadèmia de Farmàcia; vicepresident de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; co-fundador i vice-president de la Societat Farmacèutica del Mediterrani Llatí i President de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1949 fou nomenat Acadèmic corresponent de la “Real Academia de Farmacia” de Madrid i president de la Secció de Química-Farmacèutica del Congrés Internacional de Química Industrial, celebrat a Barcelona. L’any següent fou nomenat “Membre Correspondant Étranger de l’Académie de Pharmacie de Paris” i, posteriorment, “Chevalier de l’Ordre de la Santé Publique de France”
Antoni Esteve elaborà el primer sulfamida i la primera penicil·lina a Espanya. Quan Alexander Fleming, inventor d’aquest transcendental medicament, va visitar Espanya el 1948 va anar a veure els laboratoris Esteve.
El 1959 fundà a Palma de Mallorca la Societat Farmacèutica del Mediterrani Llatí, filial de la Unio Mèdica Mediterrània, que comprèn Espanya, França i Itàlia i en fou nomenat vice-president del grup espanyol.
Fou autor de més d’un centenar de publicacions científiques, a més de finançar diverses iniciatives de foment de la llengua i cultura catalanes.
Documents
Publicació d’una entrevista a Antoni Esteve i Subirana, publicada al diari “El Dia”. (Document procedent de l’Arxiu Comarcal del Bages).
Fotografies
1 i 2: Antoni Esteve, al costat del conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i de l’escriptor Joan Puig i Ferreter (tots dos enfilats en una cadira de boga), en un acte celebrat al bosc de les Marcetes, durant la commemoració de les Bases de Manresa (7-6-1931).
3: El doctor Antoni Esteve i el doctor Fleming, descobridor de la penicil·lina, amb les seves respectives esposes, en una imatge posterior a l’època republicana.
Frases
Càrrecs públics
Concentració Republicana
Repressió franquista
Càrrecs públics
“Seguint l’exemple del meu pare, no vaig acceptar cap càrrec públic. Ajudant sempre a l’amic Isidre Costa Perramon, vaig col·laborar molt des de la Secretaria de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament. L’obra de la Comissió va ésser difícil, lenta i poc enlluernadora, però molt eficaç: el Grup Escolar Renaixença, projectat per en Pere Armengou, les Colònies Escolars, l’ajut a totes les escoles de l’Estat, la difusió de la llengua i la cultura catalana per mitjà de cursets, exposicions, conferències, etc., en són un bon exemple”. (Memòries)
Concentració Republicana
“Tots plegats vàrem tenir la bona idea de fer un front únic, en les eleccions municipals del 12-IV-1931, conservant cada tendència la seva pròpia ideologia, des d’Acció Catalana fins els socialistes. Aquest front va ésser el que en les eleccions va obtenir l’esplendorosa majoria que va dirigir l’Ajuntament més modèlic que potser ha tingut Manresa…” (Memòries)
“Quantes vegades he pensat que si a Barcelona s’hagués fet un front únic com el de Manresa, la política catalana hauria pres unes directrius molt diferents” (Memòries)
Repressió franquista
“Durant l’any i mig que vaig estar a França, la meva família va ésser constantment molestada amb tota mena d’atacs per moltes de les noves autoritats instaurades a Manresa”.
“En arribar a Barcelona vaig ésser sotmès a un judici per Responsabilitats Polítiques, que finalment, després d’un procés -que va portar en Baget que treballava amb l’advocat Dalmases- em varen condemnar a pagar una multa. Això no va eximir-me de que molta gent se’m giressin d’esquena i que encara varen intentar d’acusar-me d’haver intervingut amb en Claret en l’organització d’una vaga a Manresa. Intentaven deportar-me, però tot es va arreglar amb un viatge a Madrid organitzat pel Ríos i en Rois. Però ja ha passat. No sóc rancuniós”
