Els autobusos urbans

Des del 1929, Prudenci Castellà i Vila tenia la concessió del servei d’autobusos urbans de Manresa. La primera línia sortia de l’estació del Nord i feia una volta pel nucli antic de la ciutat. Poc temps després, el servei es va ampliar cap als Dolors i, a finals del 1931, s’establí la línia de la carretera de Vic a la plaça dels Caputxins. El novembre de 1930, l’empresa Castellà obtingué la concessió definitiva.

El 1932 Prudenci Castellà i el taxista Amado Ubach van posar en servei un nou autobús que enllaçaria l’estació del Nord fins al barri del Guix i des de Sant Domènec fins a Sant Joan de Vilatorrada. El 1935 també quedà connectat el carrer de Sant Josep del Poblenou a la xarxa de transport públic.

El preu del bitllet oscil·lava entre els 10 i els 25 cèntims. Els autobusos eren pintats, per l’artista Josep Olivet,  de color vermell amb una ratlla negra a l’exterior i blanc a l’interior.

L’increment de les línies de transport públic per carretera i el de les seves respectives unitats urbanes van fer que es considerés del tot necessària la construcció d’una estació d’autobusos  a Manresa. L’alcalde Francesc Marcet, el març del 1935,  reclamava la necessitat de comptar urgentment amb una estació d’autobusos a la ciutat. Tanmateix, aquest projecte no va poder-se fer realitat fins molts anys després.

 

Els autobusos interurbans

El servei de transport interurbà de persones i de mercaderies va millorar molt amb la introducció dels autobusos. Els carros i tartanes de tracció animal van anant deixant pas al transport motoritzat. Durant la República van aparèixer diverses empreses d’autobusos.

De fet, l’empresa més important Transports Galtanegra S.A., s’havia creat el 1922, però en aquesta època amplià les seves línies des de Manresa cap a Solsona i Vic. La dèbil presència del cotxe particular, comportà l’enfortiment de la companyia que, a partir de 1925 en endavant, aconseguí el domini  del moviment de passatgers a la zona de Manresa, a excepció de la línia de Berga. Durant la República, la companyia Transports Galtanegra, SA disposava d’una vintena de vehicles, que foren requisats, en bona part, per a ús militar en els anys 1936-39. Acabada la guerra, l’empresa Galtanegra reprengué els serveis de transport de viatgers encara que amb certes dificultats per manca de recanvis, pneumàtics, etc.

El 1935 s’inauguren els serveis per carretera entre Manresa i Guardiola de Berguedà, que es varen adjudicar a la companyia dels Ferrocarrils Catalans, que van concedir els drets d’explotació a la Companyia General d’Auto Transport S.A. (ATSA), empresa fundada per Gabriel de Semir l’any abans. L’empresa  ATSA es va fusionar amb La Berguedana per explotar la línia Manresa-Berga que, durant un temps, coexistiren en lliure competència amb l’empresa de Lluís Sala de Sallent, el qual, renuncià a aquest servei a favor d’ATSA a canvi de 400.000 ptes.

Al final del 1936, ATSA fou col·lectivitzada per un comitè paritari de delegats de la CNT i la UGT.

El 1931, Francesc Obradors i Fitó, especialista en carrosseria, fundà una empresa de transport de viatgers.

Durant la República altres empreses d’autobusos més petites connectaren Manresa amb les poblacions més properes: Marcel Masats, oriünd de Sant Salvador de Guardiola, inicià  el 1929 el trajecte Manresa-Igualada; Descals cobria la línia Manresa-Navarcles, amb parada a Sant Fruitós de Bages i, més endavant, estès a Talamanca i a Mura; Joan Creus feia el trajecte Manresa-Sant Fruitós de Bages; Ramon Casanovas cobria la línia Manresa-Santpedor; Esteve Ponsa adquirí, el 1929, el negoci de transport de viatgers del Pont de Vilomara a Manresa tot i que competí durant la República (1931-36) amb Antoni Farré veí del Pont de Vilomara que feia el mateix servei;  Lluís Vilaseca feia el trajecte Manresa-Sallent i  Pau Puig, fill de Fonollosa i comerciant del carrer Sant Miquel, inaugurà, el 1926, una línia d’autoòmnibus que, en un primer tram arribà al Molí de Boixeda i, a mesura que anava millorant l’estat de la carretera, arribà a Fonollosa, després a Aguilar i, al final a Calaf.

 

Els taxis

Els taxis, que no disposaven d’una parada lliure i estable per a la prestació dels seus serveis, van demanar poder disposar d’un espai per a l’estacionament de vehicles a la via pública. En aquest sentit, el novembre de 1933, l’Ajuntament de Manresa va acordar que els taxis de lloguer disposessin d’una parada lliure i estable per a la prestació de serveis a la plaça de Sant Domènec, davant mateix dels Magatzems Jorba.

Dos anys més tard, Manresa quedava dividida en dues zones: la zona interior i la ronda exterior, amb una tarifa de dues i tres pessetes respectivament.

El transport de mercaderies

Malgrat que el transport de mercaderies es feia principalment per ferrocarril, el nombre de transportistes i recaders anà augmentant als inicis del segle XX. Al carrer d’Àngel Guimerà hi havia l’Agència Mora, la més important de la ciutat que feia el servei diari Manresa-Barcelona entre d’altres línies. A l’època de la república l’agència Mora disposava d’una flota de 13 camions.

De menor importància hi havia tres agències més: la Moll, implantada a Manresa l’any 1922, que disposava d’una flota d’11 camions durant la república; la Muntané, fundada el 1875 que estava especialitzada en cavalleries i que l’any 1933, va formalitzar la concessió oficial amb la companyia del Ferrocarril Caminos de Hierro del Norte de Espanya, i la Botines, molt coneguda per l’expedició de paqueteria.

També hi havia diversos recaders, transportistes o agents de ferrocarril de menys envergadura que els esmentats. Igualment, hi havia empreses que tenien la seva pròpia xarxa de distribució i transport de mercaderies per mitjà de camions, com ara els vins Roqueta o Cal Valls peixater.

Davant la proliferació d’empreses d’aquest ram, el govern de la República, exigí un major control i professionalitat en la prestació del servei.

Els problemes de trànsit

A Manresa als anys trenta l’increment de la circulació rodada comportà diversos problemes. El més important fou la congestió del trànsit al centre de la ciutat. La manca de garatges deixava els cotxes tot el dia al carrer. Altres problemes s’afegien al de l’augment del trànsit: l’increment del soroll, l’augment d’accidents i l’obstaculització de la via pública per estacionaments massa perllongats.

El juliol del 1932, l’Ajuntament de Manresa va prendre algunes mesures per pal·liar aquesta situació. Un ban municipal prohibia l’ocupació dels passos laterals del Passeig de Pere III i restringia la circulació de vehicles els diumenges i festius de mig matí fins a la una de la matinada.

Més endavant també es regulà la parada de vehicles a la via pública, deixant aparcar a la Plaça de Fius i Palà els cotxes de fora de Manresa i restringint l’aturada de vehicles de mercaderies un màxim de mitja hora.

A l’any 1935, la Comissió de Govern sota l’alcaldia de Josep M. Servitje va acordar limitar la velocitat de  circulació a 25 quilòmetres per hora a les vies “ràpides” i de 15 quilòmetres a la resta de carrers. A més a més prohibia la utilització abusiva dels senyals acústics durant la nit.

Els trens

El tram ferroviari Terrassa-Manresa, conegut com a “Ferrocarril del Nord”, de la  línia Barcelona-Saragossa havia estat inaugurat l’any 1859. El 1929 es va inaugurar oficialment l’electrificació del servei, la qual cosa comportà el canvi de la locomotora a vapor per una de tracció elèctrica. Tan per velocitat com per netedat, el servei millorà moltíssim i, com a conseqüència, va augmentar el nombre de passatgers entre Manresa i Barcelona.

Industrials i promotors manresans de finals de segle XIX, impulsaren un carrilet que permetés connectar la conca del Llobregat, plena de colònies tèxtils i de lignits a la part més alta del riu amb Manresa. El 1884 s’inaugurà el tram de Manresa-Alta a Sallent i, amb tres anys més arribava a l’estació d’Olvan-Berga. Més endavant, no exempt de polèmiques urbanístiques es van fer els tres quilòmetres que separaven Manresa-Alta de Manresa-Riu i l’enllaç amb la línia del Nord, a l’altra banda del Cardener. El 1904 s’inaugurà el tram d’Olvan a Guardiola.

El 1919 es formà la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC), per fusió de la Companyia del Ferrocarril Central Català (Igualada-Martorell), els Camins de Ferro del Nord-Est d’Espanya (Barcelona-Martorell) i la integració per a l’explotació conjunta, del Tranvía oFerrocarril Económico de Manresa a Berga. Aquesta nova societat, però tenia les línies del Baix Llobregat i l’Anoia deslligades de la de Manresa a Berga, per la qual cosa l’objectiu immediat i prioritari fou la instal·lació d’una via fèrria que unís l’estació central de Martorell amb Manresa-Alta. Aquesta via s’inaugurà l’any 1924. Al mateix temps, s’aconseguí enllaçar el Cremallera de Montserrat, construït el 1892, amb una línia regular ferroviària.

El  mateix 1924, la Companyia dels Ferrocarrils Catalans, per acord amb l’empresa química belga Solvay, posava en explotació un ramal ferroviari que anava de Manresa-Alta a Súria per tal de poder transportar les potasses que s’hi extreien.

L’any 1935 la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans realitzava cinc circulacions diàries entre Manresa-Alta i Barcelona-plaça Espanya, amb un temps de dues hores i quart per trajecte.

A final del mateix 1935 es va suprimir la circulació de combois de viatgers entre les estacions de Manresa-Baixador ( al carrer de Guimerà) i Manresa-Nord, i es continuà, però, el transport de mercaderies al llarg dels dos quilòmetres de via que s’estenien pel passeig del Riu, l’actual carrer de Francesc Moragues, pel darrera de l’antiga serradora de Ca l’Andreu i, passant la petita mina existent al capdamunt de la pujada del carrer del Bruc, enllaçaven amb el baixador de carrer de Guimerà, situat a l’alçada de l’actual aparcament del Saclosa.

Durant la República, la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, pressionà molt a la Companyia del Nord per a millorar els horaris dels trens. També, a l’any 1934, alguns usuaris, descontents amb les tarifes dels bitllets, que es consideraven inassequibles per a la classe obrera, apedregaren diversos combois.

El 1936 anar i tornar de Barcelona costava 7,25 pessetes en segona classe i 5,20 en tercera, mentre que el bitllet senzill costava 5,15 pessetes en segona classe i 3,70, en tercera.

En esclatar la Guerra Civil del 1936 al 1939, la Companyia dels Ferrocarrils Catalans prengué la iniciativa del fenomen de les col·lectivitzacions i autogestió d’empreses. El 21 de juliol del 1936 els treballadors de la Companyia, reunits en assemblea al Teatre Conservatori, decomissaren tot el material mòbil i fix de les diferents línies de l’empresa i nomenaren un comitè que va prendre al seu càrrec l’administració de l’empresa.

Abans de l’entrada de l’exèrcit franquista a Manresa, el 24 de gener del 1939, les defenses republicanes en retirada havien fet volar tots els ponts del Cardener, entre aquests el d’enllaç de l’estació de Manresa-Riu amb l’estació del Nord, pont que ja no es tornaria a reconstruir.

Fotografies

Imatges de diferents línies d’autocars estacionats a la Muralla del Carme.

Parada de taxis, a la plaça de Fius i Palà.