Els republicans radicals seguidors d’Alejandro Lerroux tenien una llarga trajectòria a Manresa. Paradoxalment, amb l’adveniment de la República anaren perdent força electoral fins convertir-se en un partit residual el 1936. Diversos factors expliquen aquest fet:
-
Els radicals no foren els protagonistes de la proclamació de la República en benefici dels republicans catalanistes i progressistes d’Esquerra Republicana de Catalunya, els quals a més gaudiren del prestigi popular d’haver aconseguit l’autogovern per Catalunya. El “Diario de Avisos” (portantveu dels radicals manresans) acusa sistemàticament d’arribistes i d’oportunistes als membres d’ERC per haver desplaçat del poder municipal als “republicans autèntics”, en clara referència als radicals.
-
La política cada cop més oscil·lant del seu líder Alejandro Lerroux (que arribà a ésser president del govern de la República), tenyida d’un conservadorisme i anticatalanisme cada cop més acusats i esquitxada d’escàndols de corrupció. De fet, els radicals es presentaren a les dues darreres eleccions del període republicà (municipals de 1934 i legislatives de 1936) dins les coalicions de dretes. Aquesta aliança amb les dretes facilità que els radicals perdessin cada cop més vots procedents de sectors populars i obreristes en benefici dels seus rivals polítics.
-
Les divergències internes entre els radicals manresans, ja que al 1933 hi havia dos grups (el Club Radical i el Centro Republicano Radical) que pugnaven per ésser considerats com els autèntics seguidors de Lerroux a Manresa. D’una manera demolidora, “El Dia” qualificava a tots dos grups d’”enemics de Catalunya”.
Aquestes divisions internes foren una de les causes de la progressiva decadència dels republicans radicals a la ciutat. Com a exemple d’aquesta decadència, podem esmentar la carta que, l’any 1935, el secretari del Club Republicà Radical de Manresa Josep Soler adreçà a Alejandro Lerroux, en aquells moments president del govern espanyol, tot plegat perquè intervingui en un afer d’un militant del partit a Manresa, Josep Casasayas, que té un conflicte amb les autoritats locals per un dret de pas a través d’una finca dels jesuïtes de la Cova de Sant Ignasi.
La missiva il·lustra l’estil polític dels republicans radicals, tan proper al caciquisme, alhora que no deixa de reflectir una certa impotència i, en definitiva, una manca d’influència real del partit a Manresa, on el seu pes a aquelles alçades era cada cop més escàs.
Documents
Els radicals. (Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).
Fotografies
