L’Ajuntament de Manresa, davant l’escassesa d’espais de lleure, malgrat comptar amb els jardins de Sant Ignasi, els del passeig del Riu, el parc de la Seu o la mateixa plaça de Francesc Macià, estudià el projecte de reconvertir el turó de Puigterrà en un gran parc.

Francesc Farreras i Duran, aleshores secretari de la conselleria d’Agricultura de la Generalitat, informà a l’Ajuntament manresà de l’existència d’un decret de repoblació forestal que permetia l’enjardinament de zones com el parc de Puigterrà. En aplicació de l’esmentat decret, el març del 1932, començaren els treballs de plantació de cinc mil arbres per part d’una brigada d’obrers en atur forçós sota la direcció de tècnics del Servei Forestal de la Generalitat. Era la primera etapa d’un ampli pla de repoblació.

Immediatament es produí una polèmica ciutadana , ja que els propietaris de terrenys de la zona acusaren a l’Ajuntament d’haver actuat sense el seu permís. Per la seva banda, el consistori dubtava de la legalitat d’aquelles propietats. Finalment, però, l’Ajuntament hagué de recular davant la temença de perdre el cas als tribunals de justícia, per la qual cosa ordenà arrencar els arbres acabats de plantar. Això provocà fortes crítiques de l’oposició municipal que acusà l’Ajuntament de negligència, precipitació i de malbaratar diners públics… En definitiva, el turó de Puigterrà quedà desert com abans i la població de Manresa perdé la possibilitat de tenir un espai verd.