Biografia

(Manresa, 1867- Barcelona, 1937)
Pintor, restaurador, antiquari i marxant d’art.

Enquadernador d’ofici, de jove es dedicà a la pintura.

El 1884 s’instal·là a Barcelona, on fou deixeble del pintor modernista Joan Brull. Freqüentà la cerveseria d’Els Quatre Gats. Als trenta  tres anys emigrà a París on s’establí durant sis anys i féu estudis de restauració a Bruges i Gant.

Retornat a Barcelona el 1906, fou l’introductor de l’art d’avantguarda. Obrí un establiment d’antiguitats que amb el temps seria  la seva primera sala d’exposicions al carrer del Pi, la segona a la Portaferrissa (1910) i la última  (de 1923 al 1930) al Passeig de Gràcia. El 1930 esdevingué director artístic de la Llibreria Catalònia.

Com a restaurador la Diputació li encarregà el 1914 la restauració del quadre de Fortuny, “La Batalla de Tetuán”.

Les galeries Dalmau foren la catedral de l’art nou a Barcelona. El 1912 hi tingué lloc la primera exposició del cubisme. Amb un eclecticisme obert presentà tota mena d’artistes com Josep Mompou  -encara dibuixant- (1908), els cubistes (1912), l’art nou polonès (1912), la pintura sueca, els evolucionistes catalans i Joan Miró (1918), l’avantguarda francesa (1920), Picabia (1922), Dalí (1925), el GATCPAC, l’art abstracte català i el neoplasticisme (1929). El 1921 presentà Miró a París.

Donà suport a la revistes “391” de Picabia i “Trossos” de Josep Maria Junoy.

El 1936 impulsà l’Associació d’Artistes Independents que la Guerra va truncar. Morí a Barcelona en plena Guerra Civil.