ANYS

ESPANYA

CATALUNYA

MANRESA

1931

Abril, 12: eleccions municipals, triomf dels republicans.

14: Alfons XIII abandona Espanya; govern provisional presidit per Alcalá Zamora.

25: Azaña inicia la reforma de l’exèrcit (llei Azaña).

Maig, 7: el cardenal Segura, arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, publica una pastoral antirepublicana.

Maig, 10-11: crema de convents a Madrid i d’altres províncies.

Juny, 28: eleccions a Corts constituents, triomf de la conjunció republicanosocialista, cosa que permet un govern reformista d’esquerres. Inici del Bienni Reformista.

Octubre, 1: aprovació del sufragi femení per part de les Corts republicanes.

15: Azaña presideix el govern.

Desembre, 9: aprovació de la constitució

10: Alcalà Zamora president de la República.

 

Febrer: Francesc Macià retorna de l’exili.

Març, 20: fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Macià serà el seu principal dirigent.

Abril, 12: triomf d’ERC a les eleccions municipals.

14: Macià proclama la República Catalana.

17: reinstauració de la Generalitat; formació del govern de la Generalitat provisional. El govern provisional de la República a Madrid es compromet a aprovar, per la via parlamentària, un Estatut d’Autonomia per a Catalunya.

Maig: elecció de la Diputació provincial de la Generalitat.

Juny: redacció a Núria de l’avantprojecte d’Estatut.

28: victòria d’ERC a les eleccions constituents.

Agost, 2: aprovació per referèndum de l’Estatut de Núria

30: Manifest Trentista i creixents discrepàncies internes dins la CNT-FAI.

Desembre: fundació de l’Escola Normal Mixta amb l’objectiu de formar els mestres de cara a la introducció de noves mesures pedagògiques a les escoles, com ara la coeducació entre nens i nenes.

Abril, 12: triomf de la candidatura republicana a les eleccions municipals (15 regidors), la Lliga (8 regidors) queda en segon lloc.

14: es proclama la República des del balcó de l’Ajuntament.

16 i 21: es constitueix el nou Ajuntament, presidit per Joan Selves i Carner.

Juny, 7: sessió commemorativa de les Bases de Manresa, presidida per Francesc Macià.

28: victòria d’ERC a les eleccions constituents (4.853 vots) per davant de la Lliga (1.779).

Juliol, 3: Lluís Prunés i Sató, nou alcalde en substitució de Joan Selves, elegit diputat a Corts.

Juliol, 7: vaga general, convocada per la CNT, que paralitza la ciutat.

Agost, 2: 7.737 manresans voten a favor de l’Estatut de Núria i 30 en contra.

Setembre, 1: l’Ajuntament aprova l’emprèstit i el pla municipal d’obres

4: vaga general convocada per la FAI que s’imposa dins la CNT.

 

1932

Gener, 20-27: aprovació de la Llei del Divorci. Secularització dels cementiris.

Gener, 24: dissolució de la Companyia de Jesús.

Agost, 10: intent de cop d’estat del general Sanjurjo

Setembre, 9: les Corts aproven la Llei de Reforma Agrària i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. 15: creació de l’Institut de la Reforma Agrària amb l’objectiu d’expropiar les terres dels latifundistes que s’han de redistribuir entre els jornalers.

Gener, 18-23: revolta anarquista a les conques mineres de l’Alt Llobregat i Cardener, principalment a Súria, Cardona, Sallent i a Fígols. Tropes de l’exèrcit, arribades expressament, sufocaran la revolta.

Maig: les Corts comencen la discussió de l’Estatut de Núria.

Setembre, 9: les Corts aproven l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Novembre: publicació del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra, eina bàsica per a la difusió del català normatiu.

Novembre, 20: eleccions al Parlament de Catalunya, victòria d’ERC per majoria absoluta (56 diputats enfront els 16 de la Lliga, que esdevé el principal partit de l’oposició).

Desembre: Macià, president de la Generalitat de Catalunya.

Gener, 3: Francesc Macià a Manresa en el marc d’una visita general a la comarca del Bages.

Gener 18-23: importants repercussions a Manresa a conseqüència de la revolta de l’Alt Llobregat. La ciutat queda ocupada militarment. Una vintena d’obrers del Bages i Berguedà són deportats a les possessions espanyoles a Àfrica.

Febrer, 3: els jesuïtes han de deixar la Cova de Sant Ignasi.

Juny, 20: el president Macià visita Manresa de tornada de Súria.

Agost, 27: inauguració de la Piscina Municipal

Novembre, 20: victòria d’ERC a les eleccions al Parlament. Obté 3.220 vots pels 1.842 de la Lliga, que queda segona.

Desembre, 4: inauguració dels serveis d’assistència pública que reben la visita del president Macià qui també anà a l’Hospital de Sant Andreu, la Piscina Municipal, la Casa de la Ciutat i el local de la Unió Catalanista Republicana.

Desembre, 19: Francesc Marcet i Artigas, nou alcalde en substitució de Lluís Prunés, nomenat governador civil de Girona.

1933

Gener, 11-12: insurrecció anarquista i dura repressió governamental a Casas Viejas (Cadis). Dures crítiques dels sectors més esquerrans contra el govern d’Azaña.

Març, 3: fundació de la CEDA que, dirigida per José Maria Gil Robles, esdevindrà la principal agrupació política de dretes, totalment contrària a la política reformista d’esquerres.

Maig, 17: Llei de Congregacions Religioses, que estableix la total separació dels eclesiàstics respecte l’activitat docent.

Juny, 30: es crea el Tribunal de Garanties Constitucionals. Una de les seves funcions serà arbitrar les diferències entre el govern central i els autonòmics.

Setembre, 7: cau el govern Azaña. 12: govern radical sense socialistes, presidit per Lerroux.

Octubre, 29: fundació de Falange Española, partit feixista i nacionalista espanyol, liderat per José Antonio Primo de Rivera.

Novembre: aprovació en referèndum de l’Estatut d’Autonomia Basc

Novembre, 19: eleccions generals, primeres amb sufragi femení: la CEDA i els  Radicals són els partits més votats. Govern de dretes presidit per Lerroux. Inici del Bienni Radicalcedista.

Gener: insurrecció anarquista a diverses ciutats catalanes. Serà reprimida per part del govern central i del de la Generalitat. Creixent distanciament entre la CNT-FAI i el govern autònom català. Segon intent avortat de revolta anarquista i escissió de la CNT amb sortida dels disconformes amb el predomini de la FAI (trentistes).

Febrer: la Lliga Regionalista pren el nom de Lliga Catalana.

Abril: fundació del Partit Sindicalista, liderat per Àngel Pestaña, antic dirigent de la CNT.

Maig: el Parlament aprova l’Estatut de Règim Interior.

Juny, 1: creació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on eren oficials tant el castellà com el català; 12: Lluís Companys, fins ara president del Parlament de Catalunya, és nomenat ministre de Marina del govern central; 25: el Parlament aprova l’Estatut Interior de Catalunya.

Setembre: creació dels Sindicats d’Oposició

Novembre 19: triomf de la Lliga a les eleccions legislatives espanyoles (25 escons enfront dels 17 d’ERC).

Desembre, 25: mort de Francesc Macià; el substituirà Lluís Companys com a president de la Generalitat.

Gener: es constitueix el Grup Femení d’Esquerra (ERC), amb la participació d’Antonieta Feliu i Isabel Arderiu.

Juliol-Agost: els trentistes abandonen la CNT-FAI i formen els Sindicats d’Oposició. Es comença a organitzar l’Aliança Obrera (que agrupava tots els sindicats excepte la CNT-FAI). Després de la victòria electoral de les dretes al novembre, l’Aliança s’enfortirà i s’anirà estenent arreu.

Agost, 20: els Germans de les Escoles Cristianes (La Salle) han de deixar l’ensenyament en aplicació de la Llei de Congregacions Religioses.

Novembre, 3: Aprovació del Pla de l’Eixample i Reforma Interior

19: victòria d’ERC (7.746 vots) a les eleccions a Corts, per davant de la coalició “Defensa Ciutadana” (Lliga i carlins) que n’obté 6.776.

Desembre, 9: dos transformadors elèctrics són dinamitats per part de membres de la FAI que intenten un moviment insurreccional. La ciutat queda a les fosques i hi ha una desena de detencions.

1934

Gener, 14: eleccions municipals.

Març, 27: Restabliment de la pena de mort.

Abril, 25: Llei d’Amnistia que beneficia als implicats en la dictadura de Primo de Rivera i en l’intent de cop d’estat de Sanjurjo.

Juny, 9: el Tribunal de Garanties declara anticonstitucional la llei de Contractes de Conreu

12: els diputats d’ERC es retiren de les Corts.

Octubre: la CEDA entra al govern; vagues i insurreccions a diversos llocs de l’Estat; insurrecció armada a Astúries, esclafada pels militars; proclamació de l’estat de guerra. Repressió generalitzada contra les esquerres.

Gener, 14: a les eleccions municipals, victòria de les coalicions d’esquerres (liderades per ERC) a 580 municipis per sobre de las de dretes (liderades per la Lliga) que s’imposen a 442 municipis, la bipolarització esquerres-dretes es va fent més marcada.

18: la Lliga abandona el Parlament de Catalunya.

Abril-Setembre: aprovació al Parlament i polèmica sobre la Llei de Contractes de Conreu.

Juny, 12: Esquerra Republicana i el PNV abandonen el Parlament espanyol.

Octubre: els diputats de la Lliga tornen al Parlament.

6: Fets del Sis d’Octubre. Lluís Companys proclama la “República catalana dins de la Federació Espanyola”;

7: detenció del Govern de la Generalitat i dels regidors dels ajuntaments catalans que havien donat suport a l’actuació de Companys.

Mesos posteriors: suspensió de l’Estatut d’Autonomia. Companys serà condemnat a 30 anys de presó.

Gener: s’organitza Acció Popular Catalana (secció de la CEDA estatal).

Gener, 14: ajustada victòria de les esquerres a les eleccions municipals, després d’una duríssima campanya electoral amb greus acusacions entre uns i altres.

15: accions vandàliques contra els diaris El Pla de Bages i Pàtria i de comerços acusats de donar suport a les dretes. Els dos diaris afectats acusen El Dia (ERC) d’ésser l’inductor ideològic dels fets.

Febrer, 1: Francesc Marcet és reelegit alcalde.

Març, 20: Marià Homs, president de les Joventuts d’Estat Català, és ferit greu en un atemptat.

Juny, 28: mor Joan Selves i Carner, essent conseller de Governació de la Generalitat.

Setembre, 15: Lluís Companys inaugura el Grup Escolar Renaixença.

Octubre, 6: Fets del Sis d’Octubre. Detenció de l’alcalde i els regidors i suspensió de l’Ajuntament democràtic; 11: El militar Luis Menéndez Maseras és nomenat alcalde-gestor

1935

Gener: aixecament de l’estat de guerra.

Maig, 17: Gil-Robles, com a ministre de la Guerra, nomena al general Franco com a cap de l’Estat Major de l’exèrcit.

Agost, 1: Llei de Contrareforma Agrària.

Setembre, 5: dimissió de Lerroux per l’escàndol de l’estraperlo.

Abril: aixecament de l’estat de guerra. L’Estatut continua suspès. Joan Pich i Pon, governador general de Catalunya.

Novembre: Ignasi Villalonga, governador general de Catalunya.

Desembre: Fèlix Escalas, governador general de Catalunya.

Maig, 14: Josep M. Servitje, de la Lliga, és nomenat alcalde. El consistori l’integren membres de la Lliga, d’Acció Popular Catalana (CEDA), radicals de Lerroux i carlins.

Desembre, 7: l’Ajuntament ordena el trasllat dels alumnes i mestres del Renaixença al col·legi de Sant Ignasi per tal poder fer obres de consolidació a l’edifici.

1936

Gener, 15: formació del Front Popular, amb l’objectiu bàsic de reemprendre la política reformista d’esquerres i alliberar els dirigents polítics i sindicals empresonats durant els governs de dretes.

Febrer, 16: eleccions generals, triomf del Front Popular; Azaña president del govern

Abril, 7: Alcalà Zamora, destituït com a president de la República.

Maig, 10: Azaña, nou president de la República;

12: govern de Casares Quiroga.

Febrer-juliol: vagues, violència terrorista i preparatius colpistes.

Juliol, 13: assassinat del diputat d’extrema dreta Calvo Sotelo

17: s’inicia la insurrecció militar a Melilla, que donarà lloc a la Guerra Civil

18: Franco declara l’estat de guerra.

Febrer, 16: triomf del Front d’Esquerres a les eleccions a Corts; retorn de Lluís Companys i restitució de l’Estatut, la Generalitat i els ajuntaments democràtics d’abans del 6 d’octubre.

Abril: assassinat dels germans Badia (militants d’Estat Català)  per la FAI.

Maig: Lluís Companys nomena un govern de centre-esquerra.

Juliol, 19: fracàs de l’aixecament militar a Barcelona, que arrossega a la resta de ciutats catalanes amb guarnicions militars, les quals s’acaben declarant lleials al govern republicà. S’inicia una etapa revolucionària que durarà fins al final de la Guerra.

Febrer, 16: victòria de les esquerres a les eleccions a Corts. El Front d’Esquerres de Catalunya obté 9.990 vots, davant els 7.137 del Front Català d’Ordre.

20: Francesc Marcet és nomenat alcalde, després de la restitució dels ajuntaments democràtics.

Juliol, 19: moments inicials d’incertesa davant les primeres notícies de l’aixecament militar i de quina serà la reacció de les tropes de la caserna del Carme. Manresa viu a partir d’aquest moment els avatars d’una ciutat de la reraguarda. En els dies següents un Comitè Revolucionari tindrà el poder real.