La situació de crisi econòmica i les esperances d’un canvi social radical que, amb la proclamació de la República, s’havien creat en molts sectors obreristes provocaren una important conflictivitat laboral arreu d’Espanya. A Catalunya, aquesta conflictivitat la van protagonitzar els sectors més radicals dels anarquistes: els seguidors de la FAI.

A Manresa, en aquest context d’ofensiva sindical, es començaren a elaborar noves bases de treball. Per exemple, l’ADCI va pactar una nova regulació: segons Jacint Carrió Vilaseca s’acabà “amb els règims interns abusius de moltes empreses. Es va escampar la jornada de vuit hores i el descans dominical. Els sous van pujar entre un 50 i un 80 per cent. Jo vaig passar de cobrar 100 pessetes mensuals a cobrar-ne 180”.

Un altre sector on s’introduïren millores fou en el tèxtil, on els obrers i obreres de la ciutat i comarca cobraven un sou inferior a la mitjana salarial catalana. Atesa l’enorme importància d’aquest sector, els sindicats establiren unes llargues i difícils negociacions amb la patronal, tot procurant evitar el recurs a la vaga. Finalment, a finals de 1931 s’acordaren importants millores socials en aquest sector, si bé no es compliren a totes les empreses.

Aquesta eufòria reivindicativa, que permetia assolir millores per a la classe treballadora, també va fer sorgir multitud de conflictes i vagues. D’entre aquestes, podem assenyalar la vaga general que paralitzà la ciutat el 7 de juliol de 1931. El dia 6 els treballadors de la Telefònica de Manresa, seguint una convocatòria d’abast estatal, es declararen en vaga i la Guàrdia Civil feu acte de presència. Això fou considerat com una provocació i la CNT declarà la vaga general per a l’endemà. L’aturada fou absoluta durant tot el dia. Nombrosos obrers, en manifestació, van anar fins a l’Ajuntament, on una comissió s’entrevistà amb l’alcalde al qual exigiren la retirada de la Guàrdia Civil. Després, la comissió convocà els manifestants en una assemblea al Teatre Kursaal. El conflicte no es resolgué fins que el president Macià no féu gestions amb el governador civil, que donaren com a resultat la retirada de la Guàrdia Civil, així com la represa del treball l’endemà al matí.

El 4 de setembre de 1931 es produí una altra vaga general a Manresa. Els sindicats de la ciutat en principi no hi eren favorables, però la presència i el vot dels delegats de la comarca (que seguien les consignes de la FAI) decantà la balança a favor de la vaga.

L’aturada va ésser general a la indústria, tallers, transports i mitjans de comunicació (no es publicaren els diaris), tot i que els comerços funcionaren amb normalitat. A través d’un ban, l’alcalde Lluís Prunés feia saber que: “Notícies de Barcelona i d’altres indrets de Catalunya donen compte de què la vaga general decretada per una minoria, amb caràcter revolucionari, però amb finalitats tèrboles, no ha tingut l’èxit que esperaven els seus iniciadors davant la decepció produïda a la massa treballadora. A Barcelona s’ha començat avui de reprendre el treball i la situació quedarà ben aviat normalitzada a tot arreu”.

Efectivament, a les nou del vespre la CNT informava als treballadors de Manresa i comarca que: “Vencido el plazo de 24 horas se ruega a todos los trabajadores se reintegren al trabajo. ¡No es orden del Alcalde! ¡¡¡Es de la CNT!!!”.

El novembre del 1931, la CNT del sector tèxtil, proposa una vaga per tal de lluitar per l’Assegurança de Maternitat.

L’ambient a Manresa és tens. El gener del 1932 hi ha aldarulls en un míting organitzat pel Sindicat Nacional de Ferroviaris celebrat al local de l’ADCI.

El març del 1932, l’alcalde de Manresa reconeixia el problema de l’atur forçós en aquests termes: “dissortadament hi ha molts obrers parats, especialment del ram de la construcció. La xifra aproximadament de 300, possiblement es reduirà fins a desaparèixer en començar diferents obres projectades”.

Cal ressenyar la important vaga que afectà la Pirelli entre finals del 1932 i començaments del 1933. La direcció pretenia acomiadar un líder sindical i la situació dins l’empresa arribà a ésser molt tensa. El desembre del 1931, la multinacional italiana ja havia deixat en suspens durant 10 dies l’admissió de dos obrers.

Tanmateix, al llarg del 1933, les organitzacions obreres manresanes estigueren cada cop més a la defensiva i el nombre de vagues es reduí. Aquest fet, s’explica per la desunió sindical (a l’estiu, es consumà l’escissió dins la CNT), l’empitjorament de la crisi econòmica i la reorganització de la patronal i de les organitzacions políticament dretanes, cada cop més fortes. Davant la crisi, els sindicats buscaren solucions realistes com ara no deixar a ningú sense feina, encara que això signifiqués una reducció del nombre d’hores treballades i, per tant, dels salaris: en aquest any 1933, a Manresa el sou mitjà del ram tèxtil baixà a les 18 pessetes setmanals.

Davant d’això, el desembre de 1933 la FAI intentà un moviment insurreccional general que fracassà. A Manresa, foren dinamitats dos transformadors elèctrics, cosa que deixà la ciutat a les fosques. Hi hagué una desena de detencions.

Aquest empitjorament global de la situació social i econòmica comportà també un augment de la politització de la classe treballadora. A l’agost de 1933 començà a funcionar a Manresa l’Aliança Obrera (que agrupava a tots els sindicats manresans excepte la CNT-FAI), la qual tingué un important paper durant els Fets del Sis d’Octubre de 1934.

Com a conseqüència d’aquests Fets, i de l’acció dels governs de dretes, quedaren suprimides moltes de les millores laborals i salarials que s’havien aconseguit durant els primers anys de la República a Manresa i comarca. Per exemple, al sector del metall la jornada passà de 44 a 48 hores setmanals, s’anul·laren moltes bases de treball, augmentà el nombre d’acomiadaments, diversos pagesos foren desnonats de les terres que conreaven…

Aquesta repressió agreujà la polarització social i política de la ciutat en dos blocs radicalitzats i enfrontats: les anomenades dretes i esquerres. La victòria d’aquestes últimes a les eleccions de febrer de 1936, significà una nova ofensiva del moviment obrer amb la creació dels fronts únics sindicals i un augment del nombre d’afiliats. El context, però, continuava essent de crisi econòmica: a Manresa hi havia uns 300 obrers en atur.

Finalment, la principal vaga que hi hagué a Manresa abans de l’esclat de la Guerra Civil fou protagonitzada per l’ADCI del 18 al 26 de juny de 1936, amb la qual s’aconseguí de millorar notablement la situació dels dependents: augments salarials, reducció de la jornada a 8 hores, 15 dies de vacances anuals i la supressió del règim d’internat (que obligava a alguns dependents pràcticament a viure dins les botigues o locals comercials: fins i tot, havien de dormir sobre els taulells).

Documents

Assemblees i mítings dels sindicats.
Vaga dels treballadors de la Telèfonica (juliol del 1931).
Vaga general (setembre del 1931).
Vaga d’art fabril i tèxtil
Bases de treball dels forners (any 1931).
Altres conflictes laborals.
Atur forçós.
Altres documents sobre moviment obrer i sindicalisme.

 

Assemblees i mítings dels sindicats.

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Anys 1931-1933. Instàncies de diversos sindicats sectorials, adreçades a l’alcalde, per celebrar assemblees o mítings i diversos informes que d’algunes d’aquestes concentracions d’obrers en feia el delegat governatiu.

Vaga dels treballadors de la Telèfonica (juliol del 1931).

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1931. Comunicats de l’alcalde de Manresa, Lluís Prunés, cap al Governador Civil de Barcelona en els quals l’informa de la vaga general i de l’afectació del servei telefònic pels continus actes de sabotatge així com de les mesures preses per intentar restablir el servei. Telegrames del Governador Civil adreçats a l’alcalde sobre la vigilància de la línia telefònica, de la protecció, davant les coaccions dels sindicats, dels treballadors reingressats i de l’amenaça de la Telefònica de tancar la central si no els donen protecció. Relació de treballadors de la Telefònica reingressats.

Vaga general (setembre del 1931).

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1931. Ban de l’alcalde Lluís Prunés en el qual demana l’acabament de la vaga. Pamflet dels Comitès Comarcals de la CNT de Manresa i Berga on justifiquen l’aturada general. Comunicats de l’alcalde Prunés al Governador Civil sobre l’inici de la vaga general i de la solució dels conflictes del sector metal·lúrgic.

Vaga d’art fabril i tèxtil.

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1931. Relació de fàbriques de teixits de Manresa. Pamflet de la CNT Manresa-Berga on criden a la vaga del sector fabril i tèxtil. Pamflet de la CNT de l’Art Fabril sobre uns fets ocorreguts  a la fàbrica del Guix. Informes dels delegats governatius de les assemblees de l’Art Fabril sobre l’assegurança de Maternitat i la declaració de la vaga. Cartes al Governador Civil i a l’alcalde Lluís Prunés per part del Sindicat Fabril on anuncien la vaga del sector. Denúncia de l’alcalde de Bagà de la impressió d’un pamflet a favor de la vaga en una impremta manresana.

Any 1933. Escrit del Sindicat Fabril i Textil, de la CNT, que amenaça amb una vaga si es continuen reduint jornades de treball.

Bases de treball dels forners (any 1931).

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1931. Relació dels forners de Manresa. Carta del Sindicat del Ram de l’Alimentació a l’alcalde Lluís Prunés on amenacen de fer la vaga de forners si no es discuteixen unes bases de treball. Ordre de l’alcalde per la qual s’exposen unes bases de treball acordades amb els patrons forners. Multa i posterior condonació per ignorància a un forner. Avís a l’alcalde de l’inici de la vaga de forners. Contracte de treball dels forners. Informe de l’alcalde al Governador Civil sobre la vaga parcial de forners del 17 d’agost.

Altres conflictes laborals.

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1931. El Sindicat del Ram de l’Alimentació, Secció Matarifes i Corraleros, amenacen a l’alcalde Lluís Prunés amb una vaga si no es discuteixen unes bases. Carta de l’alcalde al director de la Pirelli sobre el setmanal d’un obrer. La fàbrica de sabates Tomàs Cortés comunica l’acomiadament de 24 operaris. Comunicat de Bertrand i Serra a l’alcalde i el Governador Civil, dels conflictes en el si de la fàbrica del carrer del Remei. El conseller de Pirelli comunica a l’alcalde la no readmissió d’uns obrers. Pamflet sobre el malestar laboral dels obrers de la Neteja Pública.

Atur forçós.

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1931. Fitxes d’atur de la Junta de Protecció  d’obrers en atur forçós. Certificació d’una acta del ple municipal que acordà la constitució d’una Comissió especial per al tema de l’atur. Crida de la Comissió d’atur a participar en una subscripció pública per a pal·liar el problema dels sense feina. Propostes de resolució del tema de l’atur que Eusebi Bertrand i Serra adreça a l’Ajuntament de Manresa.

Altres documents sobre moviment obrer i sindicalisme.

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1931. Cartell on s’alerta als obrers manresans de l’amenaça feixista. Acord dels Sindicats Obrers de la finalització de la vaga general. Suport de l’Ajuntament de Manresa a fer respectar la Festa de Treball. Bases de Treball de la secció de Mecànics del ram Metal·lúrgic. Petició d’informe amb finalitats estadístiques que fa la Generalitat a l’alcalde Lluís Prunés sobre les vagues. Comunicació de la constitució del Sindicat de Professions i Oficis. L’alcalde de Cardona respon al de Manresa sobre la col·locació d’un recomanat. Petició del Govern Civil i resposta de l’alcalde sobre el  descompte de  l’assegurança de maternitat per part d’algunes empreses.

Fotografies

Danys causats per uns explosius a diferents indrets de la ciutat el 9 de desembre del 1933. La capella que s´hi veu és la de Sant Joan d’En Coll. La bomba va explotar en una torreta d’electricitat que hi havia al davant.

6 i 7-3-1936. Estat en què restà la Fàbrica Carreras, situada als Dolors, després de l’explosió fortuïta de la caldera de calefacció i l’esfondrament posterior de part de l’edifici, que provocà la mort de 7 obrers. També podem veure la comitiva funerària i les autoritats encapçalant el seguici.

Ressò a la premsa

Manresa. Vaga de la Telefònica i vaga general (Juliol del 1931)

Manresa. La vaga general del setembre del 1931

Manresa. La vaga general del maig del 1933

Manresa. La revolta anarquista del desembre del 1933

Talls de veu

	Testimoni: Antoni Invers i Pi (1905-1987)
	Tema: El descans dominical
	Data de l’entrevista: 13-12-1978

	Testimoni: Emilià Martínez Espinosa (1901-1987)
	Tema: La vaga de la Pirelli del 1930
	Data de l’entrevista: 17-1-1979
	Nota: Malgrat que el fet que aquí s’explica és d’abans de la República, hem cregut oportú posar-lo pel seu interès.