Biografia
(Cardona, 1903 -Barcelona, 1984)
De ben jove es traslladà a Manresa i aviat destacà com un intel·lectual catalanista i socialista. Exercí de periodista com a redactor a “El Pla de Bages” i, més tard dirigí “L’Om” i el diari “El Dia”. Participà de manera activa del moment cultural de l’època. Juntament amb Vicenç Prat va posar en marxa una biblioteca circulant al local de l’Orfeó Manresà.
En el pla polític va ser fundador i secretari general de la delegació a Manresa de la Unió Socialista de Catalunya.
El desembre de 1931 passà a ser secretari particular de Lluís Prunés durant la seva etapa d’alcalde de Manresa i, després, de governador civil de Girona (desembre 1932- setembre 1934). Després Claret deixà la política i anà a Barcelona, on treballà com a tècnic en diversos departaments de la Generalitat (Comissaria General d’Ordre Públic, Oficina dels Serveis de Turisme del departament d’Obres Públiques, Governació i Assistència Social…). També treballà a les oficines dels Laboratoris Esteve.
A més d’un escriptor distingit, fou un bon conferenciant. Home d’una extensa cultura, amb un gran coneixement de la política mundial, demostrà tenir una gran preocupació per la societat del seu temps i denuncià els greus perills que podia comportar el feixisme.
Després de la Guerra Civil, Joan Baptista Claret no s’exilià i va ser detingut i empresonat per les autoritats franquistes. L’1 d’octubre de 1939, la seva esposa havia de suplicar al jutge la seva llibertat “para que pueda restituirse a la vida de trabajo y cuidar honradamente del sostén de sus dos hijos que se hallan en el mayor desamparo y desconsuelo”. Sortosament, els avals de persones d’ideologia dretana a qui Claret havia protegit durant la guerra, devien ajudar a millorar la seva difícil situació personal.
Un escrit de Joan B. Claret, del 1980, en què renunciava a respondre a un qüestionari sobre l’època de la República, palesa l’estat d’ànim i l’actitud d’una part dels membres d’aquella generació: “… des de fa molts anys -exactament després d’acabada la Gran Guerra, quan tots els vencedors ens van deixar un Franco per tota la seva porca i llarga vida- vaig prendre la decisió de no tenir cap paper, per insignificant que fos, en la vida política i social del nostre país. És clar que aquest propòsit l’he mantingut fàcilment, donada l’escassa importància de la meva persona, però també l’he mantingut malgrat requeriments que, com el vostre, m’han estat fets altres vegades”.
Documents
(Documents procedents de la família Claret i de l’Arxiu Comarcal del Bages).
Anys 1931-1939. Saluda del diputat F. Farreras a Joan Baptista Claret; escrits diversos sobre l’ingrés d’un funcionari de l’Ajuntament de Manresa a l’Escola d’Administració Pública; recomanació d’un obrer per part d’Antoni Invers cap a J.B. Claret; carta de Claret a Amat sobre un recomanat i de la feina que fa a Girona; ofici conforme J.B. Claret ha estat destinat al Departament d’Obres Públiques; certificacions d’aval a favor de Claret, fets per Estanislao Vallès i Valentí Miserachs poc després d’acabada la guerra.
Fotografies
Dues imatges de Joan B. Claret, després de l’època republicana.
Frases
Les dretes
Revolució
Socialisme
Les dretes
“La reacció aparentment vençuda el 14 d’abril s’ha refet i apoderat dels ressorts del país. Que l’Espanya monàrquica mana des de les seves antigues posicions, premsa, trona, caserna, Palau Nacional i àdhuc des del Parlament”. (Conferència, 5-11-33)
Revolució
“…la característica més acusada de tota revolució és que les realitzacions precedeixen la llei; els fets, primer, la legalitat que els sanciona, després”. (“El Dia” 29-2-36)
Socialisme
“Només amb la bandera del socialisme integral podrem alçar el cor de tots els damnats de la terra i despertar l’entusiasme de tots els que pateixen fam de justícia, per guanyar la batalla definitiva a la reacció i al feixisme que escampa la barbàrie als camps d’Europa i amenaça la nostra República novella per salvar el capitalisme en derrota”. (Conferència. 5-11-33)
“Si cal demanar un sacrifici i una emoció revolucionària ha d’ésser per un canvi total de les condicions de la vida, de cultura i de civilització. Per una pau permanent, per una completa llibertat dels pobles, per una transformació total de l’Estat, en el qual no hi presumeixi el militar, no hi mandregi el capellà, ni hi pasturi el propietari; per anul·lar la propietat de la terra i de tots els instruments de treball fent desaparèixer l’explotació de l’home per l’home i que un major benestar regni en un món d’homes iguals, germans i lliures”. (Conferència. 5-11 33)
